Presentació - Cartes - Índex - Crèdits
 

 

1015A Mari Manent

Puig d’Olena, 16 de maig de 1943

Estimat amic:
    Us agraeixo infinitament l’oferta que em feu en la vostra lletra del 13.1 Però no em veig amb cor d’acceptar-la. Visc —i viuré encara qui sap quant de temps— en unes condicions d’interinitat que no crec gaire a propòsit per a comprometre’m en treballs de certa envergadura. Vulgueu, us ho prego, fer-ho entendre així als vostres amics d’Ediciones Mediterráneas,2 que m’han honorat, i commogut, pensant amb mi.
    Vegetem ací esplèndidament.3 Però, ens hem retrobat? No gosaria afirmar-ho ni negar-ho. Evidentment, és un procés molt complex; en el qual, d’això no en dubtem, juguem solament a guanyar.
    Els nostres millors records a vós i entorn de vós.
    V. afm.

CRBracons4


  Carta. En poder dels hereus del destinatari. Publicada, sense notes, conjuntament amb les cartes 1017, 1019, 1020 i 1026, per Jaume Medina a «Correspondència entre Carles Riba i Marià Manent», Serra d’Or, núm. 607-608 (juliol-agost 2010), p. 58.

  1. Manent li ha escrit: «Estimat amic: / Els meus amics d’“Ediciones Mediterráneas” em diuen que us proposi la traducció al castellà de la novel·la de [George] Meredith “Beauchamp’s Career”. L’obra té dos volums de la sèrie Tauchnitz, amb un total de 671 pàgines (de 1.800 lletres cada pàgina). Als editors els interessaria molt tenir la versió llesta a la tardor (a l’octubre). Podríeu acceptar aquest treball? En cas afirmatiu, feu el favor d’indicar les vostres condicions. Em permeto pregar-vos que em contesteu a volta de correu, ja que han de decidir aquest afer amb tota urgència. Es tracta d’una casa solvent, i suposo que estarien disposats a abonar-vos mensualment una quantitat fixa a compte del preu convingut per la vostra tasca.»


  2. Segons Medina, en les notes no publicades i que gentilement em facilita: «Ediciones Mediterráneas era l’editorial de la llibreria Mediterránea, que portaven Margarida Gabarró i Antoni Vancells, oncle de Francesc Cabana. Van publicar, el 1942, Leyendas de la Virgen, de Jerôme i Jean Tharaud, en traducció de Marià Manent que hi publicà, el 1946, la traducció de Sant Francesc d’Assís, Las florecillas de San Francisco».


  3. A la tornada de l’exili, fa aproximadament un mes, la família Riba ha estat acollida al sanatori de Puig d’Olena, per tal de refer-se. Vegeu la carta 389, nota 1, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991). A més d’aquesta carta, només conec un altre document escrit durant l’estada: una targeta postal a Joan Vinyoli, amb la qual el felicita pel seu sant amb la reproducció de la tanka xlviiide «Les tankas del retorn», tot just escrita uns quants dies abans. Vegeu «Cronologia dels poemes recollits en llibres» a Carles Riba, Poesia. Obres completes, vol. i (Barcelona, Edicions 62, 1984, p. 382). «Les tankas del retorn» seran publicades a Del joc i del foc (Barcelona, Selecta, 1946, p. 143).


  4. A diferència d’altres vegades, Riba signa amb les inicials més el segon cognom tot junt a l’original i una mica esborradís. En la carta a Vinyoli, només signarà «Carles». Tot plegat, per a deixar les mínimes pistes possibles.


 

 

 

Institut d'Estudis CatalansCarrer del Carme, 47; 08001 Barcelona 
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. informacio@iec.cat - Informació legal