1009.  A Maria Antònia Freixes

Bordeaux, le 14 novembre 1940

    Nous sommes tous <en bonne santé> bien que <fatigué>s par le caractère provisoire de notre installat[ion].¹ Je sais avec quel heroïsme Louis s’est fut <tue>r devant l’ennemi.² Continuer à m’envoyer de vos <nouvelles>. <La famile> Climent³ <va bien>. Ne l’oubliez pas dans ses <besoins>.⁴ Pas reçu des <nouvelles> directes de notre ami Max. Je <travaille> à parfaire ma thèse et mon livre de poèmes.⁵ Conformément à votre annonce,⁶ un premier envoi d’argent de Max <a été reçu> hier.⁷ Je ne renonce pas à mon projet d’<aller> chez oncle Pompée.⁸ Mais je crois devoir attendre quelque temps l’évolution des événements et une invitation formelle de lui. Remerciez de ma part M. Berthaud.⁹ Je voudrais bien voir l’écriture d’Antonie!¹⁰
     <Affectueuses pensées. Baisers> de ma femme et d’Eulalie.¹¹ <Signature>

C. Riba

---

Targeta postal. «Carte postale» amb text preimprès que dono entre antilambdes, completat per Carles Riba. Adreçada a: «Mademoiselle / Marie Antoinette F. Jover / 7, rue de la Tour / Vichy / (Allier) per C. Riba/ 27, rue Ducau / Bordeaux / (Gi.)». En poder dels hereus de la destinatària. Reproduïda, sense transcriure, per Julià Guillamon, que me la féu conèixer, a El dia revolt. Literatura catalana de l’exili (Barcelona, Empúries, 2008, p. 446).

1. A casa de Joan Climent, antic cònsol de la República. Sobre la fugida de l’Isle-Adam fins a Bordeus, vegeu les cartes 326, nota 1; 327, 1r paràgraf, i 924, 2n paràgraf, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991).

2. El president Lluís Companys, afusellat a Barcelona el 15 d’octubre de 1940.

3. Vegeu la nota 1 d’aquesta mateixa carta.

4. «Jo m’encarregava de repartir els diners entre els refugiats. Quan érem a Vichy donàvem [tot i que al text hi diu: «donaven»] un milió mensual», explicarà anys després a Julià Guillamon. Vegeu el capítol que li dedica a El dia revolt. Literatura catalana l’exili. (Barcelona, Empúries, 2008, p. 440-452. La cita correspon a la p. 447). Secretària d’Antoni M. Sbert, vegeu també Josep Massot i Muntaner, Antoni M. Sbert. Agitador, polític i promotor cultural (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2000).

5. El llibre de poemes només pot ser Elegies de Bierville, sobre el qual el 30 de maig, encara des de l’Isle-Adam, informa a Pierre Rouquette que «tinc escrites dues llargues elegies més». Tanmateix, l’elegia següent, la xi, no serà datada fins al 22 de gener de 1941, a Bordeus. En la mateixa carta, a continuació escriu que «ara fa unes setmanes treballo en un estudi sobre l’amistat entre [Joan Lluís] Vives i [Guillaume] Budé», que crec que podria ser el que Riba qualifica de «ma thèse». Vegeu la carta 325, nota 4, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991). Riba va llegir la tesi el 12 de maig de 1938 (no de juliol, com escriu Enric Sullà) i va ser publicada pòstumament: Joan Maragall, Nausica. Text establert sobre el manuscrit de l’autor amb taula de variants i de les diverses redaccions, per Carles Riba. Edició a cura d’Enric Sullà (2a ed., Barcelona, Editorial Ariel, 1984).

6. Desconegut

7. Segons Josep Massot, el qual m’escriu el 28 de maig de 2012, «aquest Max deu ser Nicolau d’Olwer o algú dels que manejaven diners de la JARE» (Junta de Auxilio a los Republicanos Españoles).

8. Pompeu Fabra, que residia a Montpeller des de mitjan febrer. Diu Jordi Manent, en la seva biografia fabriana, que s’hi trasllada per «interès intel·lectual», i cita una carta de Rovira i Virgili a Serra i Moret, en la qual escriu que Fabra «vol estar una llarga temporada ací [Montpeller], on troba un ambient propici per al seu treball». Vegeu Pompeu Fabra a l’exili. 1939-1948 (Barcelona, Proa, 2005, p. 162). «Ambient propici» del qual també li agrairia poder disposar Riba.

9. Pierre-Louis Berthaud. Vegeu la carta 292, nota 6, a Cartes de Carles Riba, vol. ii, 1939-1952 (Barcelona, Edicions de la Magrana, 1991).

10. Crec que es refereix a Antoni M. Sbert. Vegeu la nota 4 d’aquesta mateixa carta.

11. Eulàlia, la filla petita del matrimoni Riba Arderiu.