1005.  A Marcel Brion

Barcelona, 17 de gener de 1929

M. Marcel Brion
Marsella

Estimat senyor i amic:¹
    Estic ja en un doble deute envers Vós. Primerament, pel goig que m’heu procurat fent-me llegir la vostra biografia d’Atila:² per Vós, he pogut veure clara i viva una de les figures històriques que més m’inquietaven. Només d’un esperit «europeu» com el vostre es podia esperar la serenitat amb què feu justícia a un conqueridor talment voltat de tempesta, quan era tan fàcil de defugir-lo carregant allò que és espectacular o, simplement, fent Atila del tot inactual —o massa actual. Admiro el vostre to retingut; i és tant dins el meu gust personal, que estic per dir que us l’agraeixo.
    L’agudesa de les vostres cròniques a «Les Nouvelles Littéraires»,³ de les quals sóc assidu lector, em feia esperar amb impaciència el judici que m’havíeu anunciat sobre el meus «Marges».⁴ Us diré, i ben sincerament, de la vostra nota,⁵ el que a mi mateix, com a crític, més em satisfà de sentir d’un autor jutjat per mi: heu dit de la meva obra el que jo íntimament hauria desitjat que se’n digués. Deixo de banda els elogis: per ells, la meva més cordial encaixada; em refereixo a la manera com situeu els meus assaigs crítics. És exacte: jo mateix els considero exercicis d’aprenentatge en vista d’unes novel·les que voldria escriure, —i que potser no escriuré mai. Em plau molt, també, que hàgiu denunciat la ironia —si voleu la coqueteria— que hi ha en el meu prefaci: més d’un lector, i d’un jutge, s’ha deixat caure en el parany! Però, placeu el meu llibre dins el petit món català on s’ha produït, i veureu necessària aquesta irònica exacerbació de «crocisme», en front de tants dogmàtics i pedants per als quals l’única missió d’un crític és de pronunciar sobre cada llibre una mena de solemne taxació estètica, moral, etc, diluint en tot d’adjectius gastats els seus valors quant a ell mateix —que, naturalment, són força més difícils de precisar.
    Us prego de transmetre els meus fidels records als nostres comuns amics de Marsella. I creieu-me, estimat Sr. Brion, ben reconegudament i devotament
    vostre,

C. Riba

---

Carta. En poder dels hereus del destinatari. Carta mecanografiada en paper imprès de: «Editorial Alpha / Via Laietana, 30-7 / Apart. 789 / Fundació Bernat Metge / Fundació Bíblica Catalana / Monumenta Cataloniae / Biblioteca Hebraica Catalana».

1. Aquesta és la primera carta de les sis que s’incorporen a l’epistolari ribià gràcies a Patrick Brion, el fill de Brion, al qual agraeixo la tramesa de les fotocòpies corresponents. Marcel Brion és un reconegut crític literari i autor de biografies de personatges i fets històrics. Arran del desè aniversari de la seva mort, Patrick Kéchichian escriu a Le Monde, en el qual Brion havia col·laborat amb cròniques de literatura estrangera entre 1948 i els anys setanta, que «Marcel Brion était bien le représentant de cet humanisme culturel européen, héritier de la Renaissance et des Lumières, dont la Première Guerre mondiale avait cherché à nier l’existence et à détruire les fondements. Il parlait sept langues et sa culture embrassait aussi bien l’histoire, celle des hommes et celle des civilisations, que l’art et la littérature» («Hommage à Marcel Brion», 16 de setembre de 1994, p. 17). Si en aquesta primera carta la relació amb Riba és com a crític, les altres, totes de 1942, fan referència a la seva condició d’autor de biografies. D’altra banda, Brion formava part de la xarxa provençal de suport a la cultura catalana, activada, entre altres, per Joan Esterich a través d’Expansió Catalana, amb qui ja s’havia posat en contacte el 12 de gener de 1928 per mitjà d’una postal, en la qual li agraeix «du pénétrant analyse de mon livre, publié dans les N[ouvelles] L[littéraires]» i li demana si «vous occuperez-vous un jour de notre éminent Carles Riba? il vaut la peine».

2. Es refereix a La vie d’Attila (París, Gallimard, 1928). Un exemplar d’aquesta obra figura al catàleg de la Biblioteca de Catalunya amb la nota «Segell de Ramon Bargués. Donatiu Riba i Arderiu». Probablement és el mateix exemplar que llegí Riba que, en marxar a l’exili, va deixar en mans del seu nebot Ramon Bargués i Riba, com altres llibres de la seva biblioteca. Aquest va posar-hi el seu segell i a la tornada de l’exili, Riba els recuperà, essent lliurats finalment per la família a la Biblioteca de Catalunya.

3. «Hebdomadaire d’Information, Critique, Bibliographie. Directeurs-Fondateurs Jacques Guenne et Maurice du Gard». Brion escriu a Riba amb paper de la revista.

4. Brion li ha escrit: «Je viens de lire avec le plus vif intérêt “Els Marges” que vous avez eu l’amabilité de m’envoyer. C’est de la critique parfaite, lucide, profonde, essentielle. […] Je rendrai compte de ce livre, bientôt, dans les Nouvelles Littéraires» (Marsella, 7 de juny [de 1928]).

5. «L’actualité littéraire à l’étranger» (Nouvelles Littéraires, 12 de gener de 1929), en la qual escriu que l’obra ribiana «Il nous apparait surtout comme une multiple aventure de l’esprit». Brion li contestarà: «Je suis heureux que la critique que j’ai faite de votre livre vous ait plu» (Marsella, 5 de febrer [de 1929]). I li justifica el retard de publicació perquè va extraviar l’original, escrit pel juliol de 1928, que no va trobar fins al gener de l’any següent.