|
|
||||||||||||||||||||||||
Actualitat |
||||||||||||||||||||||||
La lluita contra l'alcohol i el tabac centra el debat sobre la gestió de la salut pública La biòloga Lynn Margulis fa balanç dels estudis sobre l'evolució, un segle després de Darwin L'Institut recolza la promoció i difusió de les activitats de les societats filials
La lluita contra l'alcohol i el tabac centra el debat sobre la gestió de la salut pública La jornada reuneix a l'IEC més d'un centenar de participants La lluita contra l'alcohol i el tabac van ser objecte d'especial atenció en la Jornada de Debat "La salut pública en el centre de la política sanitària a Espanya: evidència i polítiques", organitzada per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Fundación Salud, Innovación y Sociedad, del grup farmacèutic Novartis. La seu de Barcelona de l'IEC va acollir, el passat 20 de juny, més d'un centenar de participants i d'experts de diferents països que van posar en comú experiències sobre polítiques sanitàries.
El catedràtic de Salut Pública de la Universitat de Sidney, Simon Chapman, va explicar el cas d'Austràlia, que ha aconseguit reduir en quasi un 50% la taxa de fumadors entre la població de més de 14 anys, en els darrers quaranta anys. Actualment, hi ha un 17% de la població, en aquest país, que fuma i s'espera que, d'aquí a 20 anys, sigui del 10%. "Les polítiques dutes a terme per aconseguir aquests resultats han estat la labor dels mitjans de comunicació de conscienciar i difondre les actuacions contra el tabac, la prohibició de fumar en els restaurants, edificis públics i llocs de treball –i també, a mitjans de l'any que ve, en els bars–, la prohibició de la publicitat de les empreses tabaqueres i l'augment del preu del tabac", va indicar Chapman. En aquest sentit i després de les campanyes contra el consum de tabac dutes a terme pel govern espanyol, diversos ponents de la Jornada van apuntar a l'alcohol com el pròxim adversari a batre en les polítiques de gestió de la salut pública.La inauguració de la Jornada va anar a càrrec d'Antoni Plasència, director general de Salut Pública del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Plasència va afirmar que "els determinants de la salut estan, la majoria, fora del sistema sanitari. Per tant, propiciar salut suposa actuar en bona part des de fora del sistema sanitari".
El president de l'IEC, Salvador Giner, va agrair la col·laboració de la Fundación Salud, Innovación y Sociedad i, per la seva banda, Imma Mayol, presidenta de l'Agència de Salut Pública de Barcelona, va reivindicar la presència de la salut pública en les polítiques sanitàries. Joan Josep Artells, director general de la Fundación Salud, Innovación y Sociedad, va clausurar l'acte, agraint l'acolliment de l'IEC i afirmant que "la Jornada ha aportat posicions informades sobre un debat que encara té bastants trams per superar". Reportatge
fotogràfic:
El Nobel Roald Hoffmann repassa a l'IEC la vida i obra de Lavoisier a través de la figura de la seva esposa La sessió va cloure el cicle 'Conferències magistrals del curs 2005-2006' El premi Nobel de Química Roald Hoffmann va tancar el 22 de juny el cicle Conferències magistrals del curs 2005-2006 que organitza la Secretaria Científica de l'IEC, a la seu de Barcelona de l'Institut. El prestigiós químic va pronunciar la conferència "More about Mme Lavoisier than M. Lavoisier", amb la qual va repassar la vida i l'obra del químic francès, responsable d'establir les bases de la química moderna, a través de la figura de la seva esposa, Marie Anne Paulze Lavoisier.
Roald Hoffmann (Zloczow, Ucraïna, 1937) va viure de petit en un gueto i en un camp de concentració, durant l'ocupació soviètica. Després de restar amagat a les golfes d'una escola fins al final de la guerra, el 1944, instal·lat a Cracòvia, va poder anar a l'escola. El 1949, la seva família va aconseguir arribar als Estats Units, on va instal·lar-se definitivament i ell va estudiar química. Es va doctorar a la Universitat de Harvard, on va treballar uns quants anys. Des del 1965 és professor de la Universitat Cornell, a l'estat de Nova York. Roald Hoffmann es dedica a calcular les formes
tridimensionals òptimes
de les molècules i l'energia necessària perquè resisteixin
la deformació a partir de la seva disposició òptima.
Estudia també els enllaços que mantenen juntes les
molècules,
que té una aplicació pràctica molt valuosa en
la recerca i disseny de nous fàrmacs. El seu treball ha estat
reconegut amb els principals guardons de la seva especialitat, com
el Premi Nobel de Química el 1981, que va compartir amb el
japonès
Kenichi Fukui. Hoffmann també s'ha dedicat a la divulgació de
la química per televisió, ha publicat diversos llibres
de poemes i és coautor d'una obra de teatre (Oxigen,
escrita amb Carl Djerassi).
Resum de la conferència : Currículum de Roald Hoffmann:
La biòloga Lynn Margulis fa balanç dels estudis sobre l'evolució, un segle després de Darwin L'acte va ser coorganitzat per la Secretaria Científica i la Societat Catalana de Biologia La biòloga Lynn Margulis, Medalla de Ciència dels Estats Units (1999), va participar el passat 21 de juny en el cicle Conferències magistrals del curs 2005-2006 que organitza la Secretaria Científica de l'Institut. La científica nord-americana va pronunciar la conferència "Vida i evolució, 100 anys després de Darwin" i va fer balanç dels estudis i teories sobre l'evolució, un segle després de l'autor de L'origen de les espècies.
El secretari científic de l'IEC, Ricard Guerrero, va presentar la brillant biòloga, va agrair a la Societat Catalana de Biologia (SCB) la coorganització de l'acte i va destacar el paper de les societats filials de l'IEC en la vida de l'Institut. Entre els assistents a l’acte, va destacar la presència del premi Nobel de Química Roald Hoffman, que el dia següent va clausurar el cicle de Conferències Magistrals de la Secretaria Científica de l’IEC amb la conferència “More about Mme Lavoisier than M. Lavoisier”. Lynn Margulis (Boston, EUA, 1938), professora distingida de la Universitat de Massachusetts a Amherst, és una de les figures més destacades de la biologia contemporània. És membre de l'Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units des de 1982 i doctora honoris causa per diverses universitats d'arreu del món. L'any 1999 va ser guardonada amb la Medalla Nacional de Ciència, l'honor més important que pot rebre un científic als Estats Units. Autora prolífica, Margulis ha desenvolupat
una de les teories més imaginatives de la biologia moderna,
la teoria de la endosimbiosis, que explica l'origen de la cèl·lula
eucariota, segons la qual podríem dir que tots els éssers
vius han sorgit per evolució a partir de l'associació i
la cooperació entre
bactèries. A mitjan anys setanta, juntament amb James Lovelock,
va proposar la hipòtesi Gaia, una proposta que explica la
funció dels éssers vius en la regulació de
les condicions d'habitabilitat del nostre planeta, i que va tenir
conseqüències
força importants en els estudis d'astrobiologia.
Reportatge fotogràfic:
L'Institut recolza la promoció i difusió de les activitats de les societats filials L’equip de govern es va reunir amb els presidents i representants de les filials de l'IEC El suport a la promoció i difusió de les activitats de les filials va ser un dels punts centrals de la sessió de treball celebrada el passat dia 14 de juny, a la sala Pere Coromines de la Casa de Convalescència, amb l'assistència de la gairebé totalitat de presidents o representants de les associacions, institucions i societat filials de l'Institut. El president de l'IEC, Salvador Giner, va presidir la reunió, acompanyat dels vicepresidents Salvador Alegret i Antoni Riera, i del secretari científic, Ricard Guerrero.
A més del recolzament a la promoció i
difusió de les seves activitats, els assistents van rebre
informació detallada, entre d'altres aspectes, sobre els instruments
i disponibilitats que la unitat de Comunicació de l'IEC posa
al servei de les filials, així com les possibles actuacions
de renovació en els seus respectius webs. Igualment, les filials
van ser convidades a produir tríptics específics que
serveixin per a facilitar-ne la difusió i el creixement en
nombre de socis. En aquest mateix àmbit, l'equip de govern
està estudiant la creació d'un carnet de soci de les
societats i organismes de l'IEC, que atorgui facilitats o avantatges
en l'adquisició de determinats béns i serveis. El seguiment
del contracte programa amb la Generalitat, els ajuts per a publicacions
i la presentació del Centenari de l'Institut van completar
l'ordre del dia de la sessió. Reportatge fotogràfic: L'IEC i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica presenten el primer mapa de reconstrucció paisatgística de Tàrraco Recull els resultats del primer any de la recerca "Estudi del paisatge arqueològic antic a l' Ager Tarraconensis" L'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) van presentar el passat 21 de juny a la sala Gaudí del Museu Salvador Vilaseca de Reus, el primer mapa de reconstrucció paisatgística del territori del Camp de Tarragona, que és el resultat del primer dels tres anys d'activitat previstos per a la realització del projecte de recerca "Estudi del paisatge arqueològic antic a l'Ager Tarraconensis (a la dreta del riu Francolí)". El grup multidisciplinari que participa en el projecte sobre el paisatge arqueològic (que se situa entre els anys 500 aC. i 712 dC.), ha localitzat en aquest territori un total de 48 vil·les romanes, la meitat "de luxe". El projecte va néixer amb la signatura d'un conveni de col·laboració el 13 de juny del 2005 entre l'IEC, l'ICAC, l'empresa ACESA, la Universitat Rovira i Virgili, setze ajuntaments del Tarragonès, el Baix Camp i l'Alt Camp, els consells comarcals del Tarragonès i del Baix Camp i la Diputació de Tarragona.
Josep Guitart, director de l'ICAC i membre de l'IEC, explica que "s'han documentat un total de 119 jaciments, concentrats especialment en les zones que es correspondrien amb els actuals termes municipals de Salou, Cambrils, Constantí i Reus". Una de les dades més interessants que es recullen en el mapa és la localització de 48 vil·les d'alt nivell, ja que s'hi han trobat restes d'ornamentacions de marbre, com per exemple, escultures o decoració, el que fa pensar que "a l'Ager Tarraconensis s'hi concentrava una proporció molt alta de riqueses", assenyala Guitart. L'objectiu del projecte és estudiar, amb una aproximació multidisciplinària i diacrònica, l'evolució del paisatge del Camp de Tarragona, entre el període ibèric i l'Antiguitat tardana i, més enllà d'això, treballar en la reconstrucció del seu entorn paisatgístic –articulació del territori, xarxa viària i cadastral, fauna, cultius, clima, zoologia, geologia, etc.– que permetrà arribar a una síntesi històrica fonamentada del territori de la Tàrraco romana. La investigació té dues fases: la primera, que comprèn els primers dos anys del projecte, inclou el buidat de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, la recollida de bibliografia i cartografia, la programació i execució de les prospeccions extensives i el principi de les prospeccions intensives, l'inici de l'estudi morfològic i geològic i les recollides de les columnes pol·líniques. La segona fase es dedicarà a l'estudi dels jaciments concrets i a l'elaboració de les dades, en el segon i tercer any. Resum del projecte: Informe del desenvolupament del projecte durant el primer
any:
|
||||||||||||||||||||||||
