Albert
Balcells: “El llibre d’Anscari Mundó porta camí de
convertir-se en un altre Codi
da Vinci”
El
president de la Secció Filològica
de l'IEC repassa les referències a la
llengua en el nou Estatut
L'IEC
subscriu un acord amb l'entitat de previsió social
MUTUAM per a oferir serveis als membres i personal
de l'Institut
El
responsable de Recerca de la Unió Europea presenta
a l'IEC el programa marc per al període 2007-2013
Rosa
Colomer: "La
salut de la terminologia científica i tècnica
catalana és prou bona, si la comparem amb altres
llengües amb més mitjans i recursos"
TV3
dóna a conèixer el projecte de millora de la tenora
que promou l’IEC

Albert
Balcells: “El llibre d’Anscari Mundó porta
camí de convertir-se en un altre Codi da Vinci"
La Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC
va organitzar la presentació de l’obra que atribueix
a Miquel Àngel el santcrist de l’altar major de Montserrat
|
|
Un moment de la presentació de l'obra
d'Anscari M. Mundó, 'Un Santcrist d'ivori de Miquel Àngel
Buonarroti?' |
|
“Pot
ser que siguem davant d’un llibre que porta camí de
convertir-se en un altre Codi Da Vinci”. Amb aquestes paraules,
Albert Balcells, president de la Secció Històrico-Arqueològica
de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va iniciar la
presentació d’Un Santcrist d’ivori de Miquel Àngel
Buonarroti?, de l’historiador i membre de l’IEC, Anscari
M. Mundó.
La referència del professor Balcells al best seller de Dan
Brown venia avalada per la immediata, àmplia i intensa resposta
dels mitjans de comunicació (obriu, més avall, els
enllaços amb el recull de premsa i amb els fitxers de televisió)
a la comunicació, des de l’Institut, de la notícia
de presentació del llibre de Mundó, editat per Publicacions
de l’Abadia de Montserrat, amb text bilingüe català-italià.
|
|
Albert Balcells, Sebastià Bardolet
i Joaquim Garriga, durant l’acte, a l’IEC |
|
En l’estudi, documentat amb nombroses fotografies,
Mundó atribueix el santcrist que des de 1958 presideix l’altar
major de la basílica de l’abadia de Montserrat a Miquel Àngel,
autor, entre d’altres obres d’art, del Moisès
o la Capella Sixtina. Mundó assenyala –“amb
precaució”- que es tractaria d’una obra de joventut
de l’artista toscà feta entre el 1497 i el 1498, quan
estava a punt d’esculpir la Pietat vaticana, i que hauria
utilitzat el mateix jove com a model en totes dues obres. El crucifix
d’ivori fou adquirit el 1920, a Roma, per Bonaventura Ubach,
un monjo del monestir de Montserrat, a petició de l’abat
Antoni M. Marcet.
Doctor en història de l’Església i en història
general i llicenciat en arqueologia i art cristians, Anscari Manuel
Mundó (Barcelona, 1923) és catedràtic emèrit
de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia a la Universitat
Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser professor universitari
a Roma i a Montserrat, d’on fou monjo del 1939 al 1967. Facultatiu
de l’Estat a l’Arxiu Reial de Barcelona, va ser director
fundador de la biblioteca de la UAB i director de la Biblioteca
de Catalunya. Forma part del Bureau de la Unió Acadèmica
Internacional, en representació de l’IEC, i és
membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
El 1991 li va ser concedida la Medalla Narcís Monturiol,
i el 2000, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
|
 |
Portada
del llibre |
|
En l’acte de presentació del llibre,
celebrat el passat 25 de maig a la seu de Barcelona de l’Institut,
a més d’Albert Balcells, hi van intervenir dos membres
més de l’Institut, Xavier Barral i Joaquim Garriga.
També hi van assistir, entre d’altres, el pare abat
Sebastià Bardolet, de Montserrat, i Josep Massot, director
de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i membre de l’IEC.
Barral, especialista en història de l’art antic i
medieval, va referir-se a Mundó com un autor “atípic,
que s’aventura en un món ple de gelosies” i
va subratllar que, en qualsevol cas, el llibre atraurà l’atenció dels
estudiosos cap a la bellesa del santcrist de Montserrat. Garriga,
expert en l’art del Renaixement, també va qualificar
la imatge analitzada per Mundó com “una peça
exquisida”, que, si es confirma l’atribució a
Miquel Àngel, “seria la seva única obra de
marfil”, i va suggerir la necessitat de nous estudis complementaris
per a poder confirmar de manera definitiva la proposta defensada
per Mundó, que “ens ha posat la mel a la boca”,
va concloure.
'Com identificar
una obra, fins ara desconeguda, de Miquel Àngel'
Article d' Anscari M. Mundó, en exclusiva
per El Butlletí de l'IEC
Algú es pot preguntar com és
possible identificar encara una obra d'art, fins ara
anònima, i atribuir-la a Miquel Àngel.
L'única resposta possible és que, a més
de tenir una preparació general en historia de
l'art i en les tècniques de recerca aplicables,
un bon ull observador i una curiositat per qualsevol
problema sense resoldre, és evident que cal també tenir
al davant una peça artísticament excepcional
que susciti la sospita que podria ésser-li atribuïda.
Aquest és el cas que m'ha esdevingut
a mi. La peça excepcional l'he tinguda davant
dels ulls durant una colla d'anys -des del 1932 com a
escolà i des del 1939 com a monjo de Montserrat.
Després que l'abat Antoni M. Marcet, l'any 1920,
adquirís a Roma el santcrist meravellós,
el meu professor d'història de l'art, el pare
Celestí Gusi, l'atribuí a Lorenzo Ghiberti,
l'escultor de dues portes del baptisteri i de la catedral
de Florència. Jo mateix ho anava repetint sempre
que s'esqueia de parlar-ne.
Llegir més... |
|
'Una conclusió espectacular',
per Xavier Barral:  Intervenció de Joaquim Garriga:  Reportatge
fotogràfic:  Recull
de premsa :  'Un Santcrist d'ivori de Miquel Àngel
Buonarroti?' a les televisions:
TN Comarques |
 |
Informatiu Vespre Catalunya |
 |
TN Migdia |
 |
Noticias |
 |
Informatiu Migdia Catalunya |
 |
Noticias 3 |
 |
Telediario 1 |
 |
|
|
El
president de la Secció Filològica de l'IEC repassa les
referències a la llengua en el nou Estatut
El
nou text legislatiu
permet fonamentar en els drets històrics
l'atribució de competències singulars a
Catalunya, segons l'informe del
jurista i historiador Tomàs de Montagut
L'Institut d'Estudis Catalans manté una posició
d'absoluta neutralitat davant el referèndum de l'Estatut,
com també
fa el president de la Secció Filològica, Joan Martí,
en una entrevista realitzada
per El Butlletí de l'IEC. Martí repassa
les referències a la llengua en el nou Estatut i comenta el
que suposarà el
nou text legislatiu per a la situació del
català.
El president de l'IEC, Salvador Giner, també va parlar sobre
la llengua i el nou Estatut en declaracions emeses
pel telenotícies
migdia de TV3 del dijous, 1 de juny, així com sobre la postura
neutral de l'Institut en unes declaracions a
l'informatiu de TV3 "La nit al dia", efectuades el
22 de maig. D'altra banda, Giner
va demanar al jurista i historiador Tomàs de Montagut l'elaboració
d'un informe sobre la redacció final de l'article 5 en el
nou Estatut. Segons el professor Montagut, " la redacció final
de l'article 5 de la Proposta de reforma de
l'Estatut de Catalunya, que se sotmetrà a referèndum
el proper dia 18 de juny del 2006, inicia el camí de permetre
fonamentar en el dret històric català l'atribució a
la Generalitat de Catalunya de competències concretes en determinades
matèries".
|
|
Tomàs de Montagut, en la sala Prat
de la Riba de l'IEC |
Tomàs
de Montagut, catedràtic d'història del dret
i de les institucions de la Universitat Pompeu Fabra i membre de
l'IEC, afegeix que "els drets històrics de Catalunya són
un títol competencial peculiar sobre les matèries
concretades explícitament en l'esmentat article 5 (dret
civil, llengua, cultura, projecció de la llengua i de la
cultura en l'àmbit educatiu i sistema institucional en què s'organitza
la Generalitat) que la Constitució i l'Estatut atorguen
a la Generalitat, i a la qual situen en una posició institucional
singular que implica un grau màxim de potestat pública,
quant a la titularitat i a l'exercici en aquesta esfera d'activitats".
El president de l'Institut va demanar aquest informe sobre la noció dels
drets històrics i la seva aplicació a Catalunya, per
tal d'aportar-lo a entitats i persones que havien mostrat interès
en conèixer l'opinió d'experts de l'IEC.
El text del professor Montagut analitza el contingut
material del dret vigent a Catalunya en el transcurs de la seva història,
el significat de la figura jurídica dels drets històrics
dins del marc de la Constitució espanyola i exposa, entre
d'altres, les esmentades conclusions en relació al que preveu
el projecte d'Estatut que se sotmetrà a referèndum
el proper 18 de juny.
Catalunya, "territori foral constitucional"
L'informe aborda la disposició addicional
primera de la Constitució,
que "empara i respecta els drets històrics dels territoris
forals" i
recorda el dictamen formulat al respecte pel Consell Consultiu de
la Generalitat. Aquest organisme va considerar –per quatre vots contra
tres– que la referència constitucional només
podia projectar-se "a
les institucions de dret públic de les actuals comunitats
autònomes del
País Basc" i va estimar com inconstitucional la disposició relativa
al reconeixement i a l'actualització dels drets històrics
que contenia inicialment la proposta de reforma de l'Estatut.
Montagut discrepa d'aquest dictamen del Consell Consultiu, i argumenta
i conclou que Catalunya "és un territori foral constitucional, és
a dir, una comunitat general amb plena personalitat política
i amb un dret propi general o foral que ha de ser emparat i respectat
per la Constitució Espanyola d'acord amb la disposició addicional
primera".
L'opinió de Tomàs de Montagut sobre com queden recollits
els drets històrics en el nou Estatut coincideix amb el
que el passat 9 de maig va exposar, en la seu de l'IEC, el també membre
de l'Institut, Josep Maria Puig Salellas, ex degà del Col·legi
de Notaris de Catalunya. Segons Puig Salellas, la definició que
finalment consta en el nou Estatut sobre els drets històrics
de Catalunya "pot ser de gran transcendència cara al futur,
sobretot en matèria fiscal". "Deixa un ampli camp per a
la investigació solvent
i pot afavorir un nou desenvolupament en el futur", va afegir,
tot i lamentar, com també fa Montagut en el seu informe,
el canvi imposat, al seu moment, pel Consell Consultiu.
Article 5. Els
drets històrics
"L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en
els drets històrics del poble català, en les seves
institucions seculars i en la tradició jurídica catalana,
que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article
2, la disposició transitòria segona i altres preceptes
de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una
posició singular de la Generalitat amb relació al
dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes
en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza
la Generalitat."
Text íntegre de l'informe de Tomàs de Montagut:
Entrevista amb Joan Martí, president de la Secció Filològica:
Declaracions de Salvador Giner a "La
nit al dia":
Declaracions de Salvador Giner al Telenotícies Migdia:

L'IEC
subscriu un acord amb l'entitat de previsió social MUTUAM
per a oferir serveis als membres i personal de l'Institut
Preveu atenció personalitzada
i recursos especials per a la gent gran i familiars
|
|
D'esquerra a dreta, Ramon Corbella, gerent
de l'IEC; Josep Moran, membre de la Comissió social de l'IEC,
Salvador Giner, president de l'IEC; Rafael Barba, director
general de MUTUAM, i Marian Pérez, directora de màrqueting
de MUTUAM |
|
Els 227 membres
de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), els més
de 8.000 socis de les seves 26 societats filials i el personal de
l'Institut, així com els seus familiars en primer grau, disposaran
de les prestacions i d'especials condicions en l'assistència
i serveis que ofereix l'entitat de previsió social MUTUAM,
mitjançant el seu programa Servei Gent Gran.
Això serà possible gràcies
al conveni subscrit pel president de l'IEC, Salvador
Giner, i el director general de MUTUAM, Rafael Barba. L'acte es va
celebrar el passat 18 de maig a la seu de l'Institut, a Barcelona.
De manera gratuïta, MUTUAM oferirà informació,
orientació i assessorament especialitzat a tots els beneficiaris.
Els experts de la entitat realitzaran un diagnòstic social
personalitzat, amb les recomanacions i la cerca dels recursos més
adequats a cada cas.
L'entitat actuarà com a mitjancera amb l'Administració si
una persona té dret a un recurs públic d'assistència
social. Si es tracta de recursos privats, MUTUAM ofereix els seus
propis serveis, que inclouen, entre d'altres, els d'atenció domiciliària
(personals –higiene personal, cures, mobilitzacions, acompanyaments,
vetlles, servei domèstic, fisioteràpia, podologia,
perruqueria... –i d'atenció a l'entorn –neteja de la
llar, preparació d'àpats, neteja i cura de la roba,
compres...–), recursos residencials (apartaments per a gent gran,
residències
assistides, centres sociosanitaris, centres de dia, hospitals de
dia...), i teleassistència.
Els membres, socis i personal de l'IEC gaudiran d'un 5% de descompte
en la utilització dels serveis d'atenció domiciliària
o residencials gestionats per MUTUAM.
L'acord inclou la possibilitat d'orientació psicològica,
a càrrec d'un gabinet especialitzat en problemes de la gent
gran, amb la primera visita gratuïta, així com avantatges
i descomptes en productes i serveis d'interès especial per
a la gent gran: ortopèdia, audició, òptica i
adaptació de la llar, entre d'altres.

El
responsable de Recerca de la Unió Europea presenta
a l'IEC el programa marc per al període 2007-2013
José Manuel Silva gestionarà un
pressupost de 70.000 milions d'euros
El director general de Recerca de la Unió Europea,
l'espanyol José Manuel Silva, va presentar el passat 22
de maig, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a Barcelona,
el setè programa marc d'investigació per al període
2007-2013, que ofereix a la Unió Europea l'ocasió d'equiparar
la política de recerca a la de les seves ambicions econòmiques
i socials, mitjançant la consolidació de l'Espai Europeu
d'Investigació.
|
|
Vladimir de Semir, comissionat de Cultura
Científica de l’Ajuntament de Barcelona; Salvador
Giner, president de l’IEC; José Manuel Silva,
director general de Recerca de la Unió Europea; Antoni
Riera, vicepresident de l’IEC, i Manel Camós,
representant de la Comissió Europea a Barcelona . |
José Manuel
Silva, que des de l'1 de gener del 2006 està al capdavant
de la Direcció General de Recerca de la Comissió Europea, és
la persona encarregada de gestionar el pressupost de la Unió Europea
dedicat a la recerca. La proposta del nou programa destina una
partida pressupostària de 70.000 milions d'euros, per a
un període de set anys, més del doble de l'assignat
fins ara en matèria d'investigació i recerca.
Silva va oferir a la comunitat científica
catalana la conferència ¿Qué aporta
el séptimo programa marco a la investigación europea? L'acte
va ser organitzat conjuntament per la Secretaria Científica
de l'IEC i el Comissionat de Cultura Científica de l'Ajuntament
de Barcelona i va estar presidit per Salvador Giner, president de
l'IEC i Vladimir de Semir, comissionat de Cultura de l'Ajuntament
de Barcelona.
Intervenció de José Manuel
Silva: 
Setè programa marc: 
Recull de premsa:
Reportatge fotogràfic: 
Entrevista
amb Rosa Colomer, directora del TERMCAT
"La
salut de la terminologia científica i tècnica catalana és prou
bona, si la comparem amb altres llengües amb més mitjans i recursos"
El TERMCAT, consorci
creat a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i l'Institut
d'Estudis Catalans, ha celebrat recentment el seu
vintè aniversari. Amb motiu d'aquesta celebració El
Butlletí de l'IEC conversa amb
la seva directora, Rosa Colomer, per exposar la tasca que realitza
aquest organisme, que el passat 20 d'abril va cloure els actes de
celebració amb la presentació a l'IEC de l'obra La
normalització terminològica en català: criteris
i termes 1986-2004.
L'obra La normalització terminològica
en català: criteris
i termes 1986-2004 va cloure els actes de celebració del 20è aniversari
del TERMCAT. Quin ha estat el programa d'activitats d'aquesta celebració?
El 13 de maig de 2005 el TERMCAT va fer vint anys.
Amb motiu d'aquesta fita s'han organitzat un conjunt d'actes de celebració,
sota el lema Vint
anys en primer terme, com a punt de trobada de totes aquelles persones
i institucions vinculades al treball terminològic. Concretament, es van
organitzar unes Jornades de portes obertes, el 15 i 16 de juny de
2005, adreçades a la societat en general; i una jornada de caràcter
acadèmic, l' Espai Terminològic, adreçada a un
públic especialitzat, que va tenir lloc el 16 de novembre de 2005. Com
a punt de cloenda de l'aniversari s'ha presentat aquest 20 d'abril a l'Institut
d'Estudis Catalans La normalització terminològica en català:
criteris i termes 1986-2004, l'obra que recull la tasca de normalització de
la terminologia catalana duta a terme pel Consell Supervisor del TERMCAT des
de la seva creació l'any 1986 fins al moment actual.
La celebració ha servit per donar
a conèixer a la societat la funció del TERMCAT?
El TERMCAT, mica en mica, ha anat difonent les
seves activitats i els seus productes entre els diversos col·lectius
que utilitzen la terminologia en la seva activitat professional (lingüistes,
traductors, professionals de la comunicació, docents, científics,
usuaris de llenguatges tècnics, etc.). Confiem que els actes
de celebració hagin contribuït a donar-lo a conèixer
a d'altres sectors que també tenen necessitats terminològiques
per a la seva comunicació especialitzada.
Llegir més... 
'Un
canvi d'estatuts', article d'Ester Franquesa, filòloga
i directora del TERMCAT (1997-2002)

TV3
dóna a conèixer el projecte de millora de la
tenora que promou l’IEC
|
|
Joaquim Agulló i els altres membres
de l'equip, entrevistats per TV3 |
|
TV3 va emetre el passat dilluns, 29
de maig, un reportatge sobre el
projecte de millora de la tenora, l'instrument més característic
del so de la cobla, que impulsa l'Institut d'Estudis Catalans (IEC)
sota la direcció de l’enginyer Joaquim
Agulló,
president de la Secció de Ciències i Tecnologia de
l'IEC i catedràtic d’Enginyeria Mecànica de
l’Escola
Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona.
La informació es va emetre al Telenotícies Migdia de la cadena
catalana.
La informació recollia imatges de Joaquim
Agulló i els altres membres
de l’equip multidisciplinari que treballa en els diversos camps del projecte,
gravades en el Laboratori d’Acústica de La Salle, de Barcelona.
En aquestes instal·lacions s’efectuen les proves que permetran
dissenyar successius prototipus fins aconseguir l'objectiu de construir una
nova tenora que superi els problemes d'afinació i timbre de l'actual.
Reportatge de TV3 sobre la tenora : 
Reportatge fotogràfic: 

|