Vuit ingressen a la Secció Filològica,
cinc a Filosofia i Ciències Socials i dos a Ciències
i Tecnologia
El ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebrat
el passat 28 de febrer va aprovar l'ingrés de quinze nous
membres de l'Institut, dels quals vuit s'incorporen a la Secció Filològica,
cinc a la de Filosofia
i Ciències Socials i dos a la de Ciències
i Tecnologia. Dels quinze, sis en són membres numeraris, és
a dir, amb tots els drets i obligacions que preveuen els estatuts
de l'IEC, i els altres nou entren com a membres corresponents,
que col·laboren en les tasques científiques de l'Institut,
si bé no participen en les tasques de govern.
|
|
Votacions durant el ple de l'IEC celebrat
el 28 de febrer |
Foto: Montse
Catalan |
Els nous membres són el filòsof Gabriel
Amengual, l'economista Josep Maria Bricall, geògrafs, com
Maria Dolors Garcia Ramon –actual presidenta de la Societat
Catalana de Geografia, filial de l'IEC– i Josep M. Panareda,
la demògrafa Àngels Pascual, el físic Albert
Gras, l'enginyer químic Joan Genescà, filòlegs,
com Jordi Joaquim Costa –titular de la primera càtedra
de català a l'estat francès– i Josep Quer, romanistes –Joan
F López Casasnovas i Artur Quintana–, l'hispanista Alan
Yates, una experta en fonètica andorrana –Lídia
Rabassa–, un especialista en lexicografia i toponímia
algueresa –Rafael Caria– i un reconegut investigador
de la llengua sarda, Michel Contini.
Dels quinze nous integrants de l'IEC, set són
de Catalunya –un d'ells, Josep Quer, nascut a Caracas i Joan
Genescà,
nascut a Terrassa però resident a Mèxic–, dos
de les Illes –el mallorquí, Gabriel Amengual, i el
menorquí Joan
F. López
Casasnovas–, altres dos són de l'illa de Sardenya –Rafael
Caria, de l'Alguer, i Michel Contini, de Càller–,
i també s'incorpora
un valencià –Albert Gras–, un membre de Perpinyà –Jordi
Joaquim Costa–, una andorrana –Lídia Rabassa–,
així com el catalanòfil
anglès Alan Yates.
En el transcurs del ple també es va presentar l'informe d'activitats
de la Secció de Ciències i Tecnologia (SCETT) de l'IEC, a càrrec
del seu president, Joaquim Agulló.
Descarregueu-vos l'informe d'activitats de la SCETT:
Per a més informació sobre els nous membres, visiteu aquest
enllaç
Llegiu les presentacions dels quinze nous membres de l'IEC:
Llegiu el recull de premsa sobre la incorporació dels
nous membres de l'IEC:
Josep Egozcue, en el record
El ple s'inicia amb la lectura
d'una nota necrològica a càrrec de Mercè Dufort
El ple de l'IEC del passat 28 de febrer es va obrir
amb una nota necrològica
a càrrec
de Mercè Durfort, en memòria del doctor Josep
Egozcue, mort el passat 7 de febrer, que va ser membre de la
Secció de
Ciències Biològiques de l'IEC.
Llegiu la nota necrològica en memòria del doctor
Egozcue:
El ple de l'IEC aprova
una declaració sobre la denominació de la llengua catalana
El text reitera posicions ja conegudes de l'Institut sobre la unitat de la llengua
El ple de l'IEC va aprovar una declaració sobre
la denominació de
la llengua catalana, redactada pel consell permanent de l'Institut
d'acord amb les indicacions expressades pels membres del ple en l'anterior
sessió mensual. El text reitera posicions ja conegudes de
l'Institut sobre la unitat de la llengua i recorda que "llengua catalana
o català és el nom amb què es coneix l'idioma
que es parla a la Catalunya del Nord, a l'Estat d'Andorra, al Principat
de Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià,
a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l'Alguer". La declaració afegeix
que "tanmateix, al País Valencià, per raons historicolingüístiques,
la llengua catalana es denomina també valencià, no
essent, emperò, aquest terme en cap cas excloent del nom genèric
llengua catalana o català, nom amb què és coneguda
per la romanística internacional i que, així mateix,
es recull en els estatuts de les Universitats d'Alacant, de València
i Jaume I de Castelló de la Plana, i en d'altres institucions
valencianes en referir-se a la llengua pròpia".
Llegiu la declaració sobre la denominació de la
llengua catalana:
Llegiu el recull de premsa sobre la declaració
de l'IEC:
L'IEC
demana al president Maragall i al PSC que esmenin "idioma
valencià" en la proposta d'Estatut homònima
Salvador Giner insta
per carta a rectificar 'aquest greuge per a la nostra llengua'
durant la tramitació parlamentària pendent
El president de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC), Salvador Giner, ha enviat una carta al president de la Generalitat
de Catalunya, Pasqual Maragall i una altra a cadascun dels 31 diputats
o senadors catalans a Madrid d'adscripció socialista, on
expressa "sorpresa
i preocupació" davant la inclusió de l'expressió "idioma
valencià" en la proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia
valencià, aprovada el passat dia 9 per la Cambra baixa amb
els vots a favor del PSOE –inclosos els diputats del PSC–, PP i
Coalició Canària.
En la carta al president Maragall, Salvador Giner demana la seva
intervenció per tal "d'esmenar aquest greuge per a la nostra
llengua" durant la pròxima tramitació parlamentària,
primer al Senat i, si cal, quan finalment retorni al Congrés. "La
fórmula «idioma valencià» afavoreix inequívocament
una interpretació secessionista de la nostra llengua", afegeix.
L'IEC, reconegut com l'acadèmia de la llengua, "ha mantingut
i manté el principi de la unitat de la nostra llengua (...),
sostingut també per totes les universitats, per autoritats
lingüístiques internacionals i per abundants sentències
del Tribunal Superior de Justícia valencià, entre
d'altres instàncies", recorda Giner.
En el text adreçat a cadascun dels parlamentaris socialistes
catalans a Madrid, afirma que la decisió adoptada "obre una greu possibilitat de fragmentació lingüística" i
apel·la a la seva responsabilitat respecte a les greus conseqüències
(...) en el trencament legal de la llengua catalana" de persistir
en el vot favorable al projecte.
Giner esmenta "la sentència del Tribunal Constitucional
75/1997, del 21 d'abril, que reconeix la unitat de la llengua i
que confirma la plena constitucionalitat de la denominació llengua
catalana com a equivalent de valencià", així com
les nou sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia
valencià "a favor de la unitat de la llengua i de les denominacions valencià i català,
contra les pretensions de la Generalitat Valenciana governada del
PP".
Tot instant els parlamentaris socialistes a
evitar "indesitjades
conseqüències", conclou que "si l'expressió «idioma
valencià» no pot ser rectificada literalment, sí que
s'hauria de fer constar en la redacció final de l'Estatut
aprovada pel Senat i pel Congrés allò que han avalat
el Tribunal Constitucional, la jurisprudència existent, el
criteri científic internacional unànime i, així mateix,
l'ens de referència lingüística instituït
per la Generalitat Valenciana i el nou Estatut. És a dir,
que el valencià forma part de la llengua catalana i que
les dues denominacions valencià i català són
equivalents, segons la formulació adoptada en els estatuts
de les universitats públiques valencianes i ratificada pels
tribunals, i per l'Institut d'Estudis Catalans".
Llegiu l'article de Josep
Piera, membre de la Secció Filològica de l'IEC,
sobre el mateix tema
Consulteu el recull de premsa:
L'IEC presenta un volum de poesies del menorquí Antoni
Febrer i Cardona
L'obra ha estat editada per l'Institut Menorquí d'Estudis i Publicacions
de l'Abadia de Montserrat
El president de la Secció Filològica
de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan
Martí i Castell i
el conseller de Cultura i Educació del Consell
Insular de Menorca, Mateu Martínez, van presidir el passat
dimecres 1 de març,
la presentació del volum Poesies I: Gloses i cobles,
del filòleg i poeta menorquí Antoni Febrer i Cardona.
En l'acte hi van intervenir Josefina Salord, presidenta del consell
científic de l'Institut
Menorquí d'Estudis (IME), i
Maria Paredes, directora de l'edició de l'Obra completa
d'Antoni Febrer i Cardona.
|
|
D'esquerra a dreta: Martínez, Carbonell,
Salord, Martí. Al darrera, Paredes |
Foto: Montse
Catalan |
El volum ha estat publicat per
l'IME i Publicacions de l'Abadia de Montserrat i forma part de la
publicació de l'obra completa
de l'autor. D'altra banda, la Secció Filològica de
l'IEC coedita amb l'Institut Menorquí d'Estudis els volums
de l'obra de Febrer i Cardona referents a la gramàtica i,
fins ara, han estat publicats Diccionari menorquí, espanyol,
francès i llatí (IEC, Biblioteca Filològica
XLII) i Obres gramaticals I (IEC, Biblioteca Filològica
L), amb la participació de la Universitat de les Illes Balears.
Gramàtic, lexicògraf, traductor
i poeta, Antoni
Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841) va ser un dels màxims
representants de l'anomenat Grup Il·lustrat Menorquí i
un testimoni privilegiat de l'efervescència cultural menorquina
durant les darreres dècades del segle XVIII i les primeres
del XIX. L'obra de Febrer i Cardona es caracteritza per la diversitat
temàtica,
la multiplicitat de registres i una dedicació a la gramàtica
i a la lexicografia no incompatibles amb la pràctica literària.
Rubert de Ventòs, nou membre de la Secció de Filosofia i Ciències
Socials de l'IEC
El filòsof és el membre numerari 259 de l'Institut d'Estudis Catalans
|
|
Xavier Rubert de Ventós, nou membre
de la Secció de Filosofia i Ciències Socials |
Foto: Montse
Catalan |
El filòsof i catedràtic d'Estètica de l'Escola
Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Xavier
Rubert de Ventós, va certificar dimarts passat el seu ingrés
a la Secció de Ciències Socials de l'IEC amb un discurs que sota
el títol
de "La
Taca Cultural",
volia "expressar
un talant i una distància crítica que d'alguna manera
caracteritza el nostre país", en paraules del seu autor.
L'acte va ser presidit pel president
de la Secció de
Filosofia i Ciències
Socials, Joan
Villa i Valentí, i el vicepresident, Pere-Lluís
Font.
Rubert de Ventòs va voler destacar també l'emoció que
li suposava ser un nou membre numerari de l'Institut d'Estudis
Catalans, i va tenir un sentit record envers les figures dels seus
mestres i amics que "com Pep Calsamiglia, Jordi Maragall o el meu
pare, em van salvar els conceptes i m'enviaren el delit".
Llegiu el discurs d'ingrés de Xavier Rubert de Ventós:
El president de l'IEC creu que "la gestió coordinada" dels
béns del Museu de Lleida "garanteix la seva integritat"
Salvador Giner envia el dictamen dels
experts de l'Institut a la consellera de Cultura de la Generalitat
de Catalunya, Caterina Mieras
El president de l'Institut d'Estudis Catalans
(IEC), Salvador Giner, ha afirmat que "la gestió coordinada
d'una col·lecció en garanteix la seva integritat",
en relació al conjunt de 1.810 objectes del Museu de Lleida,
catalogat com a col·lecció nacional l'any 1999 pel
govern de la Generalitat de Catalunya. Giner ho ha expressat així en
una carta enviada el passat 17 de febrer a la consellera de Cultura,
Caterina Mieras. El president de l'IEC ha adjuntat el dictamen
de la Secció Històrico-Arqueològica sobre
les obres de l'antic Museu Diocesà de Lleida procedents
de la Franja de Ponent, que reclama el bisbat de Barbastre-Monzó.
Llegiu la nota de premsa de l'IEC sobre
els béns del Museu de Lleida:
|