|
|
|||||||||||||||
| Actualitat | |||||||||||||||
L'IEC aprova la incorporació de quinze nous membres |
|||||||||||||||
Vuit ingressen a la Secció Filològica, cinc a Filosofia i Ciències Socials i dos a Ciències i Tecnologia El ple de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) celebrat el passat 28 de febrer va aprovar l'ingrés de quinze nous membres de l'Institut, dels quals vuit s'incorporen a la Secció Filològica, cinc a la de Filosofia i Ciències Socials i dos a la de Ciències i Tecnologia. Dels quinze, sis en són membres numeraris, és a dir, amb tots els drets i obligacions que preveuen els estatuts de l'IEC, i els altres nou entren com a membres corresponents, que col·laboren en les tasques científiques de l'Institut, si bé no participen en les tasques de govern.
Els nous membres són el filòsof Gabriel Amengual, l'economista Josep Maria Bricall, geògrafs, com Maria Dolors Garcia Ramon –actual presidenta de la Societat Catalana de Geografia, filial de l'IEC– i Josep M. Panareda, la demògrafa Àngels Pascual, el físic Albert Gras, l'enginyer químic Joan Genescà, filòlegs, com Jordi Joaquim Costa –titular de la primera càtedra de català a l'estat francès– i Josep Quer, romanistes –Joan F López Casasnovas i Artur Quintana–, l'hispanista Alan Yates, una experta en fonètica andorrana –Lídia Rabassa–, un especialista en lexicografia i toponímia algueresa –Rafael Caria– i un reconegut investigador de la llengua sarda, Michel Contini. Dels quinze nous integrants de l'IEC, set són de Catalunya –un d'ells, Josep Quer, nascut a Caracas i Joan Genescà, nascut a Terrassa però resident a Mèxic–, dos de les Illes –el mallorquí, Gabriel Amengual, i el menorquí Joan F. López Casasnovas–, altres dos són de l'illa de Sardenya –Rafael Caria, de l'Alguer, i Michel Contini, de Càller–, i també s'incorpora un valencià –Albert Gras–, un membre de Perpinyà –Jordi Joaquim Costa–, una andorrana –Lídia Rabassa–, així com el catalanòfil anglès Alan Yates.
En el transcurs del ple també es va presentar l'informe d'activitats de la Secció de Ciències i Tecnologia (SCETT) de l'IEC, a càrrec del seu president, Joaquim Agulló. Descarregueu-vos l'informe d'activitats de la SCETT:
Per a més informació sobre els nous membres, visiteu aquest enllaç Llegiu les presentacions dels quinze nous membres de l'IEC: Llegiu el recull de premsa sobre la incorporació dels
nous membres de l'IEC:
Josep Egozcue, en el record El ple s'inicia amb la lectura d'una nota necrològica a càrrec de Mercè Dufort El ple de l'IEC del passat 28 de febrer es va obrir amb una nota necrològica a càrrec de Mercè Durfort, en memòria del doctor Josep Egozcue, mort el passat 7 de febrer, que va ser membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC. Llegiu la nota necrològica en memòria del doctor
Egozcue:
El ple de l'IEC aprova una declaració sobre la denominació de la llengua catalana El text reitera posicions ja conegudes de l'Institut sobre la unitat de la llengua El ple de l'IEC va aprovar una declaració sobre la denominació de la llengua catalana, redactada pel consell permanent de l'Institut d'acord amb les indicacions expressades pels membres del ple en l'anterior sessió mensual. El text reitera posicions ja conegudes de l'Institut sobre la unitat de la llengua i recorda que "llengua catalana o català és el nom amb què es coneix l'idioma que es parla a la Catalunya del Nord, a l'Estat d'Andorra, al Principat de Catalunya, a la Franja de Ponent, al País Valencià, a la comarca del Carxe, a les Illes Balears i a l'Alguer". La declaració afegeix que "tanmateix, al País Valencià, per raons historicolingüístiques, la llengua catalana es denomina també valencià, no essent, emperò, aquest terme en cap cas excloent del nom genèric llengua catalana o català, nom amb què és coneguda per la romanística internacional i que, així mateix, es recull en els estatuts de les Universitats d'Alacant, de València i Jaume I de Castelló de la Plana, i en d'altres institucions valencianes en referir-se a la llengua pròpia". Llegiu la declaració sobre la denominació de la
llengua catalana: Llegiu el recull de premsa sobre la declaració
de l'IEC:
L'IEC demana al president Maragall i al PSC que esmenin "idioma valencià" en la proposta d'Estatut homònima
El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, ha enviat una carta al president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall i una altra a cadascun dels 31 diputats o senadors catalans a Madrid d'adscripció socialista, on expressa "sorpresa i preocupació" davant la inclusió de l'expressió "idioma valencià" en la proposta de reforma de l'Estatut d'Autonomia valencià, aprovada el passat dia 9 per la Cambra baixa amb els vots a favor del PSOE –inclosos els diputats del PSC–, PP i Coalició Canària. En la carta al president Maragall, Salvador Giner demana la seva intervenció per tal "d'esmenar aquest greuge per a la nostra llengua" durant la pròxima tramitació parlamentària, primer al Senat i, si cal, quan finalment retorni al Congrés. "La fórmula «idioma valencià» afavoreix inequívocament una interpretació secessionista de la nostra llengua", afegeix. L'IEC, reconegut com l'acadèmia de la llengua, "ha mantingut i manté el principi de la unitat de la nostra llengua (...), sostingut també per totes les universitats, per autoritats lingüístiques internacionals i per abundants sentències del Tribunal Superior de Justícia valencià, entre d'altres instàncies", recorda Giner. En el text adreçat a cadascun dels parlamentaris socialistes catalans a Madrid, afirma que la decisió adoptada "obre una greu possibilitat de fragmentació lingüística" i apel·la a la seva responsabilitat respecte a les greus conseqüències (...) en el trencament legal de la llengua catalana" de persistir en el vot favorable al projecte. Giner esmenta "la sentència del Tribunal Constitucional 75/1997, del 21 d'abril, que reconeix la unitat de la llengua i que confirma la plena constitucionalitat de la denominació llengua catalana com a equivalent de valencià", així com les nou sentències dictades pel Tribunal Superior de Justícia valencià "a favor de la unitat de la llengua i de les denominacions valencià i català, contra les pretensions de la Generalitat Valenciana governada del PP". Tot instant els parlamentaris socialistes a
evitar "indesitjades
conseqüències", conclou que "si l'expressió «idioma
valencià» no pot ser rectificada literalment, sí que
s'hauria de fer constar en la redacció final de l'Estatut
aprovada pel Senat i pel Congrés allò que han avalat
el Tribunal Constitucional, la jurisprudència existent, el
criteri científic internacional unànime i, així mateix,
l'ens de referència lingüística instituït
per la Generalitat Valenciana i el nou Estatut. És a dir,
que el valencià forma part de la llengua catalana i que
les dues denominacions valencià i català són
equivalents, segons la formulació adoptada en els estatuts
de les universitats públiques valencianes i ratificada pels
tribunals, i per l'Institut d'Estudis Catalans".
Llegiu l'article de Josep Piera, membre de la Secció Filològica de l'IEC, sobre el mateix tema Consulteu el recull de premsa:
L'IEC presenta un volum de poesies del menorquí Antoni Febrer i Cardona
El president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan Martí i Castell i el conseller de Cultura i Educació del Consell Insular de Menorca, Mateu Martínez, van presidir el passat dimecres 1 de març, la presentació del volum Poesies I: Gloses i cobles, del filòleg i poeta menorquí Antoni Febrer i Cardona. En l'acte hi van intervenir Josefina Salord, presidenta del consell científic de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), i Maria Paredes, directora de l'edició de l'Obra completa d'Antoni Febrer i Cardona.
El volum ha estat publicat per l'IME i Publicacions de l'Abadia de Montserrat i forma part de la publicació de l'obra completa de l'autor. D'altra banda, la Secció Filològica de l'IEC coedita amb l'Institut Menorquí d'Estudis els volums de l'obra de Febrer i Cardona referents a la gramàtica i, fins ara, han estat publicats Diccionari menorquí, espanyol, francès i llatí (IEC, Biblioteca Filològica XLII) i Obres gramaticals I (IEC, Biblioteca Filològica L), amb la participació de la Universitat de les Illes Balears. Gramàtic, lexicògraf, traductor i poeta, Antoni Febrer i Cardona (Maó, 1761-1841) va ser un dels màxims representants de l'anomenat Grup Il·lustrat Menorquí i un testimoni privilegiat de l'efervescència cultural menorquina durant les darreres dècades del segle XVIII i les primeres del XIX. L'obra de Febrer i Cardona es caracteritza per la diversitat temàtica, la multiplicitat de registres i una dedicació a la gramàtica i a la lexicografia no incompatibles amb la pràctica literària.
Rubert de Ventòs, nou membre de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC
El filòsof i catedràtic d'Estètica de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, Xavier Rubert de Ventós, va certificar dimarts passat el seu ingrés a la Secció de Ciències Socials de l'IEC amb un discurs que sota el títol de "La Taca Cultural", volia "expressar un talant i una distància crítica que d'alguna manera caracteritza el nostre país", en paraules del seu autor. L'acte va ser presidit pel president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Joan Villa i Valentí, i el vicepresident, Pere-Lluís Font. Rubert de Ventòs va voler destacar també l'emoció que li suposava ser un nou membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans, i va tenir un sentit record envers les figures dels seus mestres i amics que "com Pep Calsamiglia, Jordi Maragall o el meu pare, em van salvar els conceptes i m'enviaren el delit".
Llegiu el discurs d'ingrés de Xavier Rubert de Ventós:
El president de l'IEC creu que "la gestió coordinada" dels béns del Museu de Lleida "garanteix la seva integritat"
El president de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Salvador Giner, ha afirmat que "la gestió coordinada d'una col·lecció en garanteix la seva integritat", en relació al conjunt de 1.810 objectes del Museu de Lleida, catalogat com a col·lecció nacional l'any 1999 pel govern de la Generalitat de Catalunya. Giner ho ha expressat així en una carta enviada el passat 17 de febrer a la consellera de Cultura, Caterina Mieras. El president de l'IEC ha adjuntat el dictamen de la Secció Històrico-Arqueològica sobre les obres de l'antic Museu Diocesà de Lleida procedents de la Franja de Ponent, que reclama el bisbat de Barbastre-Monzó.
Llegiu la nota de premsa de l'IEC sobre
els béns del Museu de Lleida:
|
|||||||||||||||
