"Finestra oberta" vol afavorir la participació de
tota la comunitat virtual de l'IEC i les seves seccions i societats
filials. Podeu enviar les informacions i opinions que vulgueu compartir
a comunicacio@iecat.net
Col·laboració de
Josep
Piera, escriptor i membre de la Secció
Filològica de l'IEC
Idioma valencià?
Què li pot passar, a partir d'aquesta nova denominació estatutària,
a la llengua dels valencians i als seus usuaris, què no estiga
ja passant? Què podem fer els escriptors valencians davant
aquest nou "desficaci" filològic? Encadenar-nos
davant la Justícia, si la majoria política no ens té ni
en consideració? Amagar el cap sota l'ala com els estrussos?
Plànyer versos a la manera de Teodor Llorente, el mestre llorejat
de la Renaixença ("Dolça llengua dels meus avis/jo
no vull creure en ta mort")?, cremar en una pira-altar els nostres
llibres inútils?
Doncs, no.
Quan els partits polítics (PP i PSOE) que representen la quasi totalitat
del cens valencià, voten agafats de la mà aquesta proposta política,
ens deixen només el dret al pataleig, i ens salva posar en marxa els recursos
subjectius i col·lectius possibles per no caure en la desesperança.
Els motius d'esperança? Són els mateixos de sempre: és
a dir, que, a pesar de les distàncies polítiques, i de les divergències
possibles, cal mantenir un contacte viu i permanent, cultural, lingüístic,
vital, i literari, entre els territoris que compartim una tradició de
paraules, una bella memòria fragmentària, per seguir creant un
imaginari de passats, i de futurs. Una altra evidència és que,
el suposat i estaturari "idioma valencià" l'usaran, el mantindran
viu, els mateixos que considerem vital la unitat de la llengua catalana. Perquè els
altres no en faran cap ús, "digan lo que digan los demás".
I si en fan cap, més enllà de l'oralitat estricta, la rellevància
real en serà mínima.
Un absurd més? Els valencians, mestres de l'absurd vital,
creadors dels grandiosos carnavals estàtics de les Falles (monuments de
cartó que cremem a foc i flama) ens hem acostumat a sobreviure, i a superviure,
en un deliri fantàstic d'absurds reals, que anomenem "desficacis".
Hem aprés, doncs, a acceptar "desficacis vernacles" com a normes.
I, també, a riure'ns, d'aquelles "normes" que considerem "desficaciades".
I, així, anem fent camí. O això ens pensem,
i volem. L'absurd, i el sentit de l'humor, són bons remeis contra qualsevol
esquizofrènia suïcida.
Col·laboració de David
Jou,
membre de la Secció de
Ciències
i Tecnologia de l'IEC
Einstein, entre la llum i la matèria
Resum de la conferència que va pronunciar David
Jou a la Fundación Sierra Pambley de León, el passat 16 de febrer
Un dels principals corrents d'inspiració en
l'obra d'Einstein fou l'esberlament de fronteres entre llum i matèria,
que formava part del seu afany per trobar una unitat de fons en la
naturalesa. En la conferència s'exposà com la recerca
del caràcter corpuscular de la matèria –manifestat
en el cèlebre article sobre el moviment brownià (1905),
i alguns d'anteriors– influí en la seva visió del
caràcter
corpuscular de la llum -l'article de l'efecte fotoelèctric,
que li valgué el premi Nobel. Poc després (1907), aplicà a
les oscil·lacions dels àtoms en els sòlids la
quantificació aplicada abans a les oscil·lacions de
la llum, cosa que proporcionà una explicació de per
què les calors específiques dels sòlids tendeixen
a zero en tendir a zero la temperatura absoluta.
Aquest article fou
decisiu en la seva carrera; féu que científics tan
influents com Planck i Nernst s'interessessin en ell, i donà un
impuls enorme a la física quàntica -limitada fins llavors
a uns pocs articles de Planck i d'ell mateix. Com que els problemes
de les calors específiques eren tinguts per molts científics
com un dels principals problemes oberts de la ciència del
seu temps, ràpidament identificaren l'aportació quàntica
com una solució a aquest problema i una novetat bàsica
de la física. En considerar un mescla de llum i matèria
en equilibri (1917), Einstein va deduir la necessitat del fenomen
de radiació estimulada, que quaranta anys després seria
la base dels làsers. Finalment, el 1924, tot seguint l'estímul
de Bose sobre l'estadística quàntica de la llum, proposà aplicar
a la matèria aquella estadística, que el dugué a
predir el fenomen de la condensació de Bose-Einstein, que és
la base de fenòmens com la superfluïdesa i la superconductivitat,
manifestacions quàntiques a escala macroscòpica, que
tenen, a més, un gran interès tecnològic.
En
la conferència s'insistí, més que no pas en
detalls especialitzats, en el diàleg entre llum i matèria,
entre unitat i simetria, com a font d'inspiració, en els problemes
epistemològics amb què Einstein s'enfrontà,
i en com incidí profundament no tan sols en la relativitat
i la física quàntica, sinó també en la
física estadística i la termodinàmica, sempre
des d'una visió molt àmplia de la física.
Llegiu l'article publicat al diari El Mundo-La
Crónica de León sobre la conferència: 
Col·laboració de Francesc
Vallverdú, vicepresident
de la Secció
Filològica de l'IEC
ÉsAdir, un web potent per
a consultes lingüístiques
La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV)
ha obert el seu portal de consultes lingüístiques –que fins ara només
era d'ús intern–, a tots els professionals de la comunicació, a les
universitats i a les escoles, al assessors lingüístics, als traductors
i, al capdavall, a qualsevol persona interessada en l'ús actual de
la llengua catalana. El web ÉsAdir –nom d'un antic butlletí lingüístic
de la TVC– s'ha elaborat a partir de les instruccions i orientacions
dels Serveis Lingüístics de la ràdio i la televisió (llibres d'estil,
recomanacions de diversa índole, criteris sobre traducció i doblatge,
etc.).
Llegiu l'article complet de Francesc Vallverdú: 
Col·laboració de
Joan Francesc
Gras, president de la Fundació puntCat
El domini .cat ja és a la Xarxa
El passat dilluns, 13 de febrer, sortia al carrer,
o millor dit, a la Xarxa, el domini .cat. Enrere quedaven els gairebé 5
anys de lluita constant i pacient des que va començar a forjar-se
el projecte per a demanar a la ICANN (Internet Corporation Assigned
Names and Numbers) un domini per a la comunitat lingüística
i cultural catalana.
El llançament o sunrise, s'està fent en
tres fases, les dues primeres ja en marxa, i la 3ª començarà el
proper dilluns dia 27 i és amb la que es tancarà l'anomenada
fase restringida.
El primer dia de la fase de llançament va
ser tot un èxit,
es van registrar 1.600 dominis .cat en menys de 24 hores. El dilluns
20 de febrer, a les 5 de la tarda, va començar a entrar a
través dels diferents registradors les sol·licituds per a
la fase 2 del període de llançament. En aquesta
fase, poden sol·licitar el domini .cat totes aquelles entitats constituïdes
legalment que ja realitzen activitats en línia en llengua
catalana. Al cap de dues hores ja havien entrat al registre més
de 500 noves sol·licituds, que podien ser tant de la fase 1 com de
la 2. Per tant, es manté el ritme de demandes del .cat, si
fa o no fa, amb la mateixa intensitat del dia en què es va
obrir el proppassat 13 de febrer. Esperem que el dilluns vinent,
inici de la fase 3, el ritme es mantingui.
Cal recordar, que aquesta xifra de dominis que s'apropa
als 5.000, correspon a sol·licituds de domini que la Fundació puntCAT
ha de revisar una per una per veure si compleixen tots els requisits
del període de llançament. El període de llançament,
es pot qualificar per tant, d'èxit rotund a jutjar pel nombre
de sol·licituds fetes.
Ara cal assegurar que "el nostre domini" sigui un èxit.
Un èxit com a domini, i un èxit en la promoció del
català a Internet. La consolidació i explotació del
domini .cat serà una feina com a mínim tant
llarga i complexa com la seva consecució i plena de dificultats.
La Fundació Puntcat ha estat creada per dur a terme aquesta
tasca i la durada del contracte entre la Fundació Puntcat
i la ICANN és de deu anys.
Descarregueu-vos l'article complet:
Ressenyes de novetats editorials
de l'IEC
'L'obra medallística de
l'escultor Eusebi Arnau'
Descarregueu-vos
la ressenya del llibre:
|