"Finestra oberta" vol afavorir la participació de tota la comunitat virtual de l'IEC i les seves seccions i societats filials. Podeu enviar les informacions i opinions que vulgueu compartir a comunicacio@iecat.net

Col·laboració de Josep Piera, escriptor i membre de la Secció Filològica de l'IEC

Idioma valencià?

Què li pot passar, a partir d'aquesta nova denominació estatutària, a la llengua dels valencians i als seus usuaris, què no estiga ja passant? Què podem fer els escriptors valencians davant aquest nou "desficaci" filològic? Encadenar-nos davant la Justícia, si la majoria política no ens té ni en consideració? Amagar el cap sota l'ala com els estrussos? Plànyer versos a la manera de Teodor Llorente, el mestre llorejat de la Renaixença ("Dolça llengua dels meus avis/jo no vull creure en ta mort")?, cremar en una pira-altar els nostres llibres inútils?
Doncs, no.
Quan els partits polítics (PP i PSOE) que representen la quasi totalitat del cens valencià, voten agafats de la mà aquesta proposta política, ens deixen només el dret al pataleig, i ens salva posar en marxa els recursos subjectius i col·lectius possibles per no caure en la desesperança.

 Els motius d'esperança? Són els mateixos de sempre: és a dir, que, a pesar de les distàncies polítiques, i de les divergències possibles, cal mantenir un contacte viu i permanent, cultural, lingüístic, vital, i literari, entre els territoris que compartim una tradició de paraules, una bella memòria fragmentària, per seguir creant un imaginari de passats, i de futurs. Una altra evidència és que, el suposat i estaturari "idioma valencià" l'usaran, el mantindran viu, els mateixos que considerem vital la unitat de la llengua catalana. Perquè els altres no en faran cap ús, "digan lo que digan los demás". I si en fan cap, més enllà de l'oralitat estricta, la rellevància real en serà mínima.

 Un absurd més? Els valencians, mestres de l'absurd vital, creadors dels grandiosos carnavals estàtics de les Falles (monuments de cartó que cremem a foc i flama) ens hem acostumat a sobreviure, i a superviure, en un deliri fantàstic d'absurds reals, que anomenem "desficacis". Hem aprés, doncs, a acceptar "desficacis vernacles" com a normes. I, també, a riure'ns, d'aquelles "normes" que considerem "desficaciades".
 I, així, anem fent camí. O això ens pensem, i volem. L'absurd, i el sentit de l'humor, són bons remeis contra qualsevol esquizofrènia suïcida.

Col·laboració de David Jou, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC

Einstein, entre la llum i la matèria

Resum de la conferència que va pronunciar David Jou a la Fundación Sierra Pambley de León, el passat 16 de febrer

Un dels principals corrents d'inspiració en l'obra d'Einstein fou l'esberlament de fronteres entre llum i matèria, que formava part del seu afany per trobar una unitat de fons en la naturalesa. En la conferència s'exposà com la recerca del caràcter corpuscular de la matèria –manifestat en el cèlebre article sobre el moviment brownià (1905), i alguns d'anteriors– influí en la seva visió del caràcter corpuscular de la llum -l'article de l'efecte fotoelèctric, que li valgué el premi Nobel. Poc després (1907), aplicà a les oscil·lacions dels àtoms en els sòlids la quantificació aplicada abans a les oscil·lacions de la llum, cosa que proporcionà una explicació de per què les calors específiques dels sòlids tendeixen a zero en tendir a zero la temperatura absoluta.

Aquest article fou decisiu en la seva carrera; féu que científics tan influents com Planck i Nernst s'interessessin en ell, i donà un impuls enorme a la física quàntica -limitada fins llavors a uns pocs articles de Planck i d'ell mateix. Com que els problemes de les calors específiques eren tinguts per molts científics com un dels principals problemes oberts de la ciència del seu temps, ràpidament identificaren l'aportació quàntica com una solució a aquest problema i una novetat bàsica de la física. En considerar un mescla de llum i matèria en equilibri (1917), Einstein va deduir la necessitat del fenomen de radiació estimulada, que quaranta anys després seria la base dels làsers. Finalment, el 1924, tot seguint l'estímul de Bose sobre l'estadística quàntica de la llum, proposà aplicar a la matèria aquella estadística, que el dugué a predir el fenomen de la condensació de Bose-Einstein, que és la base de fenòmens com la superfluïdesa i la superconductivitat, manifestacions quàntiques a escala macroscòpica, que tenen, a més, un gran interès tecnològic.

En la conferència s'insistí, més que no pas en detalls especialitzats, en el diàleg entre llum i matèria, entre unitat i simetria, com a font d'inspiració, en els problemes epistemològics amb què Einstein s'enfrontà, i en com incidí profundament no tan sols en la relativitat i la física quàntica, sinó també en la física estadística i la termodinàmica, sempre des d'una visió molt àmplia de la física.

Llegiu l'article publicat al diari El Mundo-La Crónica de León sobre la conferència:

Col·laboració de Francesc Vallverdú, vicepresident de la Secció Filològica de l'IEC

ÉsAdir, un web potent per a consultes lingüístiques

La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) ha obert el seu portal de consultes lingüístiques –que fins ara només era d'ús intern–, a tots els professionals de la comunicació, a les universitats i a les escoles, al assessors lingüístics, als traductors i, al capdavall, a qualsevol persona interessada en l'ús actual de la llengua catalana. El web ÉsAdir –nom d'un antic butlletí lingüístic de la TVC– s'ha elaborat a partir de les instruccions i orientacions dels Serveis Lingüístics de la ràdio i la televisió (llibres d'estil, recomanacions de diversa índole, criteris sobre traducció i doblatge, etc.).

Llegiu l'article complet de Francesc Vallverdú:

Col·laboració de Joan Francesc Gras, president de la Fundació puntCat

El domini .cat ja és a la Xarxa

El passat dilluns, 13 de febrer, sortia al carrer, o millor dit, a la Xarxa, el domini .cat. Enrere quedaven els gairebé 5 anys de lluita constant i pacient des que va començar a forjar-se el projecte per a demanar a la ICANN (Internet Corporation Assigned Names and Numbers) un domini per a la comunitat lingüística i cultural catalana.

El llançament o sunrise, s'està fent en tres fases, les dues primeres ja en marxa, i la 3ª començarà el proper dilluns dia 27 i és amb la que es tancarà l'anomenada fase restringida.

El primer dia de la fase de llançament va ser tot un èxit, es van registrar 1.600 dominis .cat en menys de 24 hores. El dilluns 20 de febrer, a les 5 de la tarda, va començar a entrar a través dels diferents registradors les sol·licituds per a la fase 2 del període de llançament. En aquesta fase, poden sol·licitar el domini .cat totes aquelles entitats constituïdes legalment que ja realitzen activitats en línia en llengua catalana. Al cap de dues hores ja havien entrat al registre més de 500 noves sol·licituds, que podien ser tant de la fase 1 com de la 2. Per tant, es manté el ritme de demandes del .cat, si fa o no fa, amb la mateixa intensitat del dia en què es va obrir el proppassat 13 de febrer. Esperem que el dilluns vinent, inici de la fase 3, el ritme es mantingui.

Cal recordar, que aquesta xifra de dominis que s'apropa als 5.000, correspon a sol·licituds de domini que la Fundació puntCAT ha de revisar una per una per veure si compleixen tots els requisits del període de llançament. El període de llançament, es pot qualificar per tant, d'èxit rotund a jutjar pel nombre de sol·licituds fetes.

Ara cal assegurar que "el nostre domini" sigui un èxit. Un èxit com a domini, i un èxit en la promoció del català a Internet. La consolidació i explotació del domini .cat serà una feina com a mínim tant llarga i complexa com la seva consecució i plena de dificultats. La Fundació Puntcat ha estat creada per dur a terme aquesta tasca i la durada del contracte entre la Fundació Puntcat i la ICANN és de deu anys.

Descarregueu-vos l'article complet:

Ressenyes de novetats editorials de l'IEC

'L'obra medallística de l'escultor Eusebi Arnau'

Descarregueu-vos la ressenya del llibre: