L’estudi adverteix sobretot de les carències en relació amb les infraestructures ferroviàries	FERRMED / JC

El dia 12 de gener els responsables polítics catalans, valencians, murcians i andalusos, juntament amb una nombrosa representació d’empresaris, entitats i institucions, es van aplegar a Brussel·les, en un acte organitzat per l’associació FERRMED per a reclamar el corredor mediterrani. Aquesta infraestructura ferroviària, que ha d’unir l’arc mediterrani amb el nord d’Europa, es considera clau per a potenciar el desenvolupament d’aquesta zona. Precisament, el dèficit d’infraestructures és un dels aspectes que s’analitzen en el treball «El desenvolupament de l’arc mediterrani espanyol. Trajectòria i perspectives», realitzat per un equip d’investigadors de l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i dirigit per Francisco Pérez, catedràtic d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, que va rebre el novembre del 2010 el VIII Premi Societat Catalana d’Economia, que atorga la filial de l’IEC conjuntament amb Catalunya Caixa i que té per objectiu reconèixer i estimular els esforços per a millorar la investigació en l’àmbit de l’economia.

	Les regions de l'arc mediterrani	IVIE

L’estudi analitza la dinàmica conjunta i específica de l’arc mediterrani i confirma el paper d’aquesta àrea com a eix difusor del desenvolupament. No obstant això, la investigació també evidencia que, malgrat alguns avenços importants, els avantatges competitius que aquests territoris havien tingut en el passat no els garanteixen avantatges en el futur, ja que s’enfronten a taxes d’atur elevades i a seriosos desafiaments de competitivitat, com a conseqüència de la forta dependència que tenen de les activitats relacionades amb la construcció i la crisi de les indústries tradicionals.

El treball assenyala els punts forts de la zona, com són la capacitat d’atraure població i inversió (l’eix mediterrani concentra la meitat de la població espanyola i representa el 47 % del producte interior brut d’Espanya), però també n’apunta les febleses, com la manca de feina o uns nivells de productivitat i competitivitat baixos. Un altre dels punts febles subratllats és el poc pes de la despesa pública en la major part dels territoris de l’arc mediterrani espanyol (AME), que, excepte a Andalusia, es troba per sota de la mitjana espanyola. Per aquesta raó, el director de l’estudi, Francisco Pérez, destaca la necessitat que el sector públic «reforci l’eficàcia de les seves polítiques en aspectes que debiliten la competitivitat de l’AME».

Dèficit d’infraestructures
On s’evidencia més aquesta manca d’inversió pública és en el sector de les infraestructures. Segons l’estudi, el capital públic en infraestructures de l’arc mediterrani representa només el 80 % del percentatge que li correspondria per la  importància demogràfica, el volum d’activitat i l’especialització que presenta. A més, per Francisco Pérez, «el model d’infraestructures està molt marcat per la centralitat de Madrid i les prioritats sempre han estat més en la línia d’aquesta estructura radial». L’estudi adverteix sobretot de les carències en relació amb les infraestructures ferroviàries, que contrasten amb la importància de l’arc mediterrani com a plataforma logística i limiten l’aprofitament del potencial competitiu de les regions que el formen.

Salvador Giner lliurant el premi a l'autor de l'obra	IVIE

D’aquí la necessitat de prioritzar el projecte del corredor mediterrani, una infraestructura que segons el president de la Societat Catalana d’Economia (SCE), Eduard Arruga, comportarà un estalvi dels costos de transport «enorme» i repercutirà en el bé de tota l’economia espanyola, no solament en la dels territoris implicats. És per aquest motiu que tant Eduard Arruga com l’economista Pere Puig —president de la SCE fins al mes de desembre passat— destaquen que cal més suport de Madrid.

L’arc mediterrani davant la crisi
«El corredor del mediterrani no és una infraestructura per sortir de la crisi, però quan en puguem sortir ens ajudarà molt a créixer, a ser més competitius», afirma Arruga. I és que l’arc mediterrani, malgrat els avenços, també pateix els efectes de la crisi. «El creixement ha deixat coses positives i hi continua havent més ocupació que l’any 2005, però ara estan sortint algunes febleses que havien quedat tapades durant el boom», explica el professor Francisco Pérez, per qui «s’ha perdut un temps preciós per introduir canvis». D’altra banda, Pere Puig defensa la tesi següent: «L’arc mediterrani ha fet coses bones i no tan bones. Ha viscut un boom immobiliari desaforat, amb certa disbauxa i embogiment. L’impacte de la crisi és molt visible, hi ha una gran quantitat d’atur que és difícil de reconduir. Ens esperen bastants anys d’estancament econòmic. La iniciativa privada també s’hi ha de comprometre». El director de l’IVIE afegeix que «la competitivitat millorarà si s’incrementa l’eficiència productiva, es redueixen els costos i s’augmenta la grandària de les empreses», i compara l’economia amb un organisme viu: «Hi ha cèl·lules que creixen i d’altres que desapareixen».

	Taxa d'atur el 2n trimestre de 2009 (%)	IVIE

Els economistes consideren que la gravetat de la crisi actual també ha de servir per a fer la societat més conscient que algunes de les direccions del creixement anterior no eren sostenibles. «L’arc mediterrani necessita conjurar l’amenaça que comporta per al desenvolupament a llarg termini la degradació de l’entorn natural, l’esgotament d’alguns recursos —especialment els hídrics— i la saturació de zones costaneres —causada per la forta expansió demogràfica— i de les superfícies artificials», assegura Francisco Pérez. Abordar les transformacions necessàries per recuperar el dinamisme de l’arc mediterrani «requereix visions a llarg termini i estratègies que transcendeixin l’àmbit de cada regió i facilitin la cooperació publicoprivada i la cooperació entre territoris».

L’estudi «El desenvolupament de l’Arc Mediterrani Espanyol. Trajectòria i perspectives», ofereix una àmplia i detallada panoràmica de les múltiples dimensions geogràfiques, laborals, econòmiques i mediambientals que configuren l’activitat de l’AME. Tal com afirma el director, «sobre bases sòlides es poden dissenyar millor les polítiques».