El mes d’abril passat, la Societat Catalana de Química, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va obrir la convocatòria de cinc nous premis en els àmbits de la recerca, l’educació i la divulgació, dels quals ja se saben els guanyadors.

Pel que fa a l’àmbit de la recerca, el guanyador del Premi de la Societat Catalana de Química a l’Excel·lència Científica ha estat Jaume Veciana Miró. Se li ha atorgat el guardó en reconeixement de la seva trajectòria científica en l’àrea de la química. El Premi de la Societat Catalana de Química al Talent Científic emergent ha estat per a Clàudia Climent Biescas i Aleix Comas Vives, en reconeixement de la seva trajectòria científica i la seva capacitat de lideratge emergent en l’àrea de la química. En l’àmbit de l’educació, el Premi de la Societat Catalana de Química a l’Excel·lència Educativa ha estat per a Maria Luisa Salgado Vallvey, en reconeixement de la seva trajectòria docent en química en l’àmbit universitari. D’altra banda, el jurat va acordar declarar desert el Premi de la Societat Catalana de Química a la Innovació Educativa 2021. Pel que fa a l’àmbit de la divulgació, el Premi de la Societat Catalana de Química a l’Activitat Divulgadora ha estat per a Claudi Mans Teixidó, en reconeixement de les tasques de divulgació de la química dutes a terme en qualsevol àmbit amb l’objectiu de millorar la formació de la cultura química de la ciutadania. El lliurament dels premis es farà aquesta tardor.

Tweet

---

El divendres 2 de juliol va tenir lloc, en format virtual, el IV Congrés Internacional de Recerca en Comunicació, organitzat per la Societat Catalana de Comunicació (SCC), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Durant l’acte també es va celebrar la XXXI Conferència Anual de la Societat Catalana de Comunicació. L’acte inaugural del congrés va consistir en una taula rodona sobre el present i el futur de la recerca en comunicació. Hi van participar María José Recoder, degana de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona; Carles Pont, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna - Universitat Ramon Llull.

María José Recoder va destacar el fet que «s’han creat moltes facultats de comunicació; per tant, hi ha molts més professors i molts més investigadors en l’àmbit de la comunicació. Hi ha molta obra publicada; de fet, un informe destaca que Espanya és el tercer país més productiu del món en ciències de la comunicació. Això vol dir que els investigadors espanyols són molt actius». Recoder també va ressaltar que hi ha diverses revistes científiques que es generen des de Catalunya i va apuntar els diferents problemes que detecta en el balanç sobre el futur de la recerca en comunicació. D’una banda, l’«obsessió per la publicació d’articles científics a causa del sistema d’acreditació i dels sistemes de puntuació de les agències de qualitat: no dic que no s’hagin de publicar articles, però recordo que, quan vaig començar, publicàvem llibres. Ara, potser per la rapidesa de tot plegat —tot és molt canviant—, l’obsessió és la publicació d’articles perquè compta més». D’altra banda, «ens cal publicar en revistes anglosaxones, perquè són les que estan al rànquing Q1, les més valorades en els processos d’acreditació». Recoder es va mostrar crítica amb la utilitat de les investigacions dels articles que es publiquen: «tinc la impressió que moltes vegades publiquem perquè ho hem de tenir al currículum, però crec que els articles científics haurien de pensar en la transferència social, és a dir, de quina manera les nostres investigacions poden influir positivament en la societat». La degana veu que, en el futur, els grups d’investigació haurien de treballar conjuntament, és a dir, «crear grups d’investigació més amplis, interdisciplinaris». En la seva intervenció, Carles Pont va destacar que «trobades com aquesta són molt necessàries per a dur a terme aquesta idea de la col·laboració interuniversitària» i va advocar «per potenciar la transferència de coneixement anant a buscar les empreses i per crear càtedres d’empresa». «Això no vol dir privatitzar la recerca», va remarcar. Pont també va afegir: «La comunicació, com a disciplina, està agafant, encara lentament, el seu lloc en el món científic. De mica en mica, picant pedra, estem posicionant-nos en l’àmbit científic. Per a incentivar-ho, hauríem de potenciar la transferència de coneixement.» Pont també va incidir en la idea que estem «en transformació educativa» i que «el present de la recerca és el present de la docència», ja que estem en un moment en què el «canvi educatiu és molt important. Les facultats de comunicació en general han estat referents en el model educatiu: són exemple d’innovació educativa per a altres facultats. Aquí tenim un camí que cal potenciar». Per acabar, va esmentar com a repte de futur que «la recerca sigui més aplicada i tingui connexió amb el món empresarial, potenciant la transferència de coneixement». Josep Maria Carbonell va afirmar que «el futur requereix invertir més en la investigació, més del que s’ha fet fins ara». També va comentar que la recerca «no ha de ser utilitarista, però sí que la capacitat d’incidència en els processos socials és molt important». Seguidament, Carbonell va voler posar sobre la taula la necessitat de fer una recerca «que serveixi per al creixement econòmic». I va afegir: «però també hem de fer recerca en el camp de les humanitats, perquè ens fa millors com a societat». El degà de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna - Universitat Ramon Llull va afirmar que en el futur «s’ha de treballar molt més en xarxa», emfasitzant la idea que han de créixer els grups d’investigació d’àmbit europeu: «La prioritat en el camp de la investigació és la capacitat d’internacionalització dels nostres grups d’investigació». I també va esmentar les quatre línies estratègiques —degudes, en part, al resultat de la digitalització de la comunicació— en les quals estan treballant: a) com es gestionen les dades massives, b) la intel·ligència artificial i la seva incidència en el món de la comunicació, c) ètiques de la comunicació i proliferació de la desinformació, i d) els nous models de negoci en l’àmbit de la comunicació. Després de la taula rodona inicial, la jornada, que va començar a les nou del matí i va acabar a quarts de vuit del vespre, es va estructurar en diverses taules científiques, que van tractar els temes següents: les polítiques de comunicació i exercici professional; feminismes, teoria queer i perspectiva de gènere; comunicació política i periodisme d’especialitat; xarxes socials i nous formats de comunicació; cinema, imatge i narratives transmèdia; periodisme científic i tractament de la COVID-19, i joventut, discurs social i comunicació educativa. Marta Civil, vicepresidenta de la SCC, va ser l’encarregada de cloure el congrés.

Tweet

---

Antoni Isarch va ser l’encarregat de la conferència inaugural de la jornada Ensenyar literatura catalana a l’educació secundària, que va tenir lloc en format virtual el dilluns 12 de juliol. La sessió la van organitzar la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), i el Col·lectiu Pere Quart, amb el suport del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Després de la presentació de la jornada, a càrrec d’Anton Carbonell i Antoni Dalmases, hi va haver la conferència «La literatura a l’aula: de la frustració al repte», a càrrec d’Antoni Isarch. Isarch és doctor en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona (2016). Actualment exerceix la docència a l’ensenyament secundari, on fa classes de literatura catalana contemporània, i és professor col·laborador del grau de llengua i literatura catalanes i del grau d’humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya. En el camp de la recerca acadèmica, ha publicat diversos estudis sobre la literatura catalana dels anys vint i trenta. S’ha dedicat, també, a la crítica literària centrada en la narrativa catalana actual per a revistes com Els Marges o La Lectora, entre d’altres. En la seva intervenció, Isarch va explicar que el gran objectiu a les aules és que la literatura sigui percebuda «com una font de plaer» i que sigui, més que llegida, «viscuda». Va advertir que, per a aconseguir-ho, cal un «replantejament global». Va subratllar la importància de l’elecció de les lectures, que creu que s’han de revisar anualment, i va afirmar que en el programa hi hauria d’haver «un clàssic universal, un autor català i una obra contemporània, catalana o estrangera». Isarch considera que no s’ha d’evitar «l’assignaturització» de la literatura i que un professor «mai no hauria de proposar un llibre que no hagués llegit». Seguidament, va concloure que altres elements a tenir en compte són el fet que les noves tecnologies han de formar part de les propostes per a acostar-se a la literatura i el fet que s’han de plantejar alternatives a l’avaluació tradicional. Després d’aquesta conferència, diversos professors van oferir mètodes i recursos per a afrontar el treball amb la literatura catalana a l’aula. Es va fer ressò dels materials que utilitzen per a introduir els textos o les lectures, de com plantegen i contextualitzen la història de la literatura, de la necessitat de treballar la llengua a través dels continguts literaris i de quins són els recursos més adequats per als diversos nivells de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat. Josep Lluís Badal va titular la seva intervenció «La gent del llibre. Cal estimular la lectura a l’ESO? I la literatura?». «Grillons lleugers: la literatura catalana al batxillerat» va ser la ponència que va oferir Elisabet Jané. Ramon Bacardit va parlar de la literatura dramàtica, mentre que Marc Comadran es va centrar en la literatura que es va fer a Catalunya durant el primer terç del segle XX. Seguidament, Anton Carbonell va cloure l’activitat amb les conclusions finals de la jornada.

Tweet

---

Neix la Jornada AID-BBM, adreçada al professorat dels àmbits de la bioquímica i la biologia molecular, que va reunir més de dues-centes persones

El passat 14 de juliol es va celebrar la primera edició de la Jornada d’Actualització i Innovació Docent en Bioquímica i Biologia Molecular (AID-BBM), organitzada per la Societat Catalana de Biologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans. Es tracta d’una jornada adreçada principalment a docents dels àmbits de la bioquímica i la biologia molecular que pretén crear un punt de trobada on poder intercanviar experiències, així com facilitar la difusió del coneixement entre el professorat de diferents campus i graus i fomentar-ne la col·laboració. L’edició d’enguany va tenir una gran rebuda i va comptar amb més de dos-cents inscrits, entre els quals destaquen professorat universitari, de batxillerat i de cicles formatius, juntament amb personal investigador de les àrees de bioquímica i biologia molecular. Aquesta primera jornada, que es va poder seguir de forma presencial i virtual, va incloure dues xerrades d’actualització i dues sessions de presentacions orals curtes, en les quals els docents van compartir metodologies d’aprenentatge. La jornada va començar amb una xerrada d’actualització a càrrec de Josep Quer, investigador al Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), en la qual es va donar una visió àmplia sobre la biologia del virus SARS-CoV-2, la seva capacitat de variació genètica i l’evolució que ha seguit des de l’inici de la pandèmia. Seguidament, es va donar pas a la primera sessió de presentacions orals, centrades en l’aprenentatge actiu i la ludificació, una metodologia que aplica la mecànica dels jocs en un àmbit educatiu amb l’objectiu que els alumnes aprenguin d’una manera divertida i motivadora. Al llarg de la sessió es van presentar diverses experiències docents, tals com l’ús de bases de dades genòmiques i biomèdiques per a treballar la cerca i interpretació de resultats, l’ús de la «Fitxa molecular» per a l’aprenentatge de biologia molecular o bé l’ús de les eines «Cito-Escape» i «Perdut en el nucli» per a resoldre enigmes en els àmbits de la genètica i biologia molecular. Es van presentar també metodologies per a fomentar l’aprenentatge basat en l’estudiant, com ara les sessions d’autoaprenentatge tutoritzat (SAT) o bé el projecte Adapta’t. La sessió es va tancar recalcant la importància d’iniciatives com la «I tu? Jo, bioquímica», que al llarg de vint-i-cinc anys ha permès apropar els estudiants de darrer any de secundària a la bioquímica i la biologia molecular. La següent xerrada d’actualització va ser a càrrec d’Andy Méndez, de la Universitat de Barcelona, que va fer un repàs del metabolisme del càncer i de com utilitzar aquest coneixement per a crear nous tractaments antitumorals. Aquesta ponència va donar el tret de sortida a la segona sessió de comunicacions orals, centrada en l’aprenentatge basat en problemes (ABP) i l’avaluació. Al llarg de la sessió, els ponents van compartir experiències sobre l’ús d’ABP en assignatures i graus universitaris diferents. També es va presentar un exemple d’unitat didàctica titulada «Tenim un repte», utilitzada per a la implementació de l’ABP per a l’alumnat de cicle formatiu de grau superior (CFGS). La sessió es va tancar amb dues comunicacions que van fer èmfasi en la bona rebuda per part de l’alumnat de metodologies innovadores i en la millora de les notes mitjanes de l’alumnat al llarg de fins a dotze anys durant els quals s’han anat implementant noves formes d’avaluació. Amb aquesta jornada, s’ha evidenciat la implicació dels professionals docents i les ganes d’implementar noves metodologies que estimulin els estudiants per tal que construeixin activament el coneixement i desenvolupin les competències necessàries. Trobades com la Jornada AID-BBM, doncs, ofereixen un espai idoni per a compartir les experiències i metodologies més innovadores, alhora que propicien noves col·laboracions entre docents, amb l’objectiu final d’impulsar una educació de qualitat i necessària per a preparar els joves de la nostra societat. Trobareu més informació aquí.

Tweet

---

El Diccionari enciclopèdic de medicina (DEMCAT) conté les dades resultants del treball terminològic dut a terme durant el darrer any en el marc del projecte DEMCAT, el qual té com a objectiu l’elaboració d’un nou diccionari de medicina en llengua catalana. El DEMCAT és un projecte conjunt de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Enciclopèdia Catalana, el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i el Centre de Terminologia TERMCAT.

Actualment l’obra conté més de 75.700 fitxes, cadascuna de les quals ofereix els termes catalans amb definició, equivalents (en castellà, francès i anglès) i, en els casos pertinents, nomenclatures científiques, a més a més de notes complementàries. En aquesta actualització s’ha treballat sectorialment en uns 2.150 termes, sobretot de genètica mendeliana, especialitats quirúrgiques i farmacologia. També, gràcies als treballs en curs en col·laboració amb institucions de referència i a les consultes terminològiques, s’han revisat grups de termes d’àrees diverses (immunologia, epidemiologia o dermatologia) amb un interès especial per la COVID-19 i s’han fet més de cinquanta altes de fitxes noves, com ara antihiperlipèmic, braç cromosòmic curt, excés de mortalitat, perioperatori o superdominància. El diccionari està integrat dins de la col·lecció «Diccionaris en Línia» del TERMCAT, que ofereix més de cent seixanta títols dedicats a diversos àmbits d’especialitat.

Tweet

---

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) acollirà algunes de les sessions del XV Congrés Europeu de Sociologia, de l’European Sociological Association (ESA), que se celebrarà del 31 d’agost al 3 de setembre. La pandèmia ha obligat a organitzar gairebé tot l’esdeveniment en línia, però l’IEC ha estat l’escenari triat per a la cerimònia inaugural, que es podrà seguir presencialment o en línia.

També es faran a l’IEC la trobada d’associacions nacionals de sociologia, que tindrà lloc el dia 30 d’agost i a la qual assistiran representants de més de vint associacions territorials de tot Europa, i la Summer School de l’ESA, que es farà els dies 29 i 30 d’agost i en la qual participaran una trentena d’estudiants de sociologia de tot Europa. Ambdues activitats també es desenvoluparan en format híbrid. L’Institut també serà seu de referència per al desenvolupament de les sessions en streaming. La doctora Marta Soler Gallart, catedràtica de sociologia de la Universitat de Barcelona i expresidenta de l’Associació Catalana de Sociologia (ACS), presideix l’ESA, que prepara aquest esdeveniment anualment. Aquest any l’organització del congrés compta amb la col·laboració del Comitè Organitzador Local —amb representants de totes les universitats catalanes, del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya i de l’Associació Catalana de Sociologia—, coordinat per la doctora Teresa Sordé Martí, professora agregada de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, i amb el suport de l’IEC. El Comitè Organitzador Local treballa en estreta col·laboració amb la doctora Ligia Ferro, chair del Conference Committee i vicepresidenta de l’ESA. Amb el lema «Sociologic knowledge for alternative futures», la trobada ha aconseguit ja un rècord de participació, amb gairebé 4.000 persones inscrites. El congrés comptarà amb ponents internacionals d’alt nivell, com el sociòleg Manuel Castells o Alondra Nelson, directora adjunta de ciència i societat de l’Oficina de Política Científica i Tecnològica de la Casa Blanca i membre de l’Institute for Advanced Study in Princeton dels Estats Units. El congrés disposa d’un lloc web en què es poden anar consultant les informacions necessàries per a participar-hi, així com les novetats. Podeu consultar-lo aquí.

Tweet

---

Davant les declaracions del president del Partit Popular, Pablo Casado, realitzades aquest cap de setmana a Palma en les quals parla del mallorquí, el menorquí, l’eivissenc i el formenterer com a llengües, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), com a acadèmia de la llengua, manifesta: — que aquestes denominacions, així com alguerès, valencià o rossellonès, que són denominacions legítimes, fan referència a varietats de la llengua catalana en els diferents territoris i no posen en dubte la unitat essencial de la llengua. Totes les llengües sense distinció —i la llengua espanyola no n’és cap excepció— tenen varietats territorials amb denominacions específiques. En el cas de l’espanyol, aquestes varietats no són només les pròpies dels països hispanoamericans, sinó també les pròpies del mateix territori de la península Ibèrica. — que la comunitat acadèmica internacional considera el català com el defineix el Diccionari de la llengua catalana de l’IEC: «Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe». També el Diccionario de la lengua española, de la Real Academia Española (RAE), defineix el català com la «lengua romance que se habla en Cataluña y en otros dominios de la antigua corona de Aragón», definició que deixa clara la unitat de la llengua catalana. — que una de les accepcions del mot mallorquí és, segons la RAE, «variedad del catalán que se habla en Mallorca», similarment a com defineix el murcià i l’andalús, entre d’altres, com a «variedad del español que se habla» en les regions respectives. Les declaracions del senyor Casado són, doncs, producte de la ignorància o de la mala fe. I com a institució acadèmica de la llengua catalana, l’IEC rebutja que s’utilitzi la llengua com a element de crispació i amb interessos partidistes.

Tweet

---