El sociolingüista, membre de la Secció Filològica de l’IEC i delegat de l’IEC a Castelló, Vicent Pitarch, va rebre el 23 de febrer passat el Guardó Extraordinari de la X Nit d’Escola Valenciana. El Guardó reconeix la seva tasca «com a filòleg i sociolingüista, com a persona que creu i promou un projecte il·lusionant com és Escola Valenciana, per la tasca exercida a la Secció Filològica de l’IEC, a l’IIFV i a la Fundació Huguet, entre d’altres; per la seua llarga i rica trajectòria a l’ensenyament, pels treballs que ha fet sobre llengua, literatura i sociolingüística, per analitzar des del seny i la intel·ligència el nostre context sociolingüístic i per esdevenir, en multitud d’ocasions, un ambaixador de tot allò que comporta creure en un model educatiu basat en l’ensenyament en valencià i de qualitat».

La X Nit d’Escola Valenciana, gala anual de presentació de les Trobades d’Escoles en Valencià organitzada per Escola Valenciana-Federació d’Associacions per la Llengua, es va celebrar a Alacant i va estar dedicada al poeta Vicent Andrés Estellés. Els premiats, a més de Vicent Pitarch, van ser el grup Al Tall, que va rebre el Guardó a l’Ús Social del Valencià, i el professor Joan Ponsoda, amb el Guardó a la Trajectòria Individual.

Tweet

---

L’enginyer industrial, professor emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, Josep Amat, va rebre, el 18 de febrer passat, el Premi d’Honor que es lliura en el marc de la XVIII Nit de les Telecomunicacions. El Premi està convocat conjuntament per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET), el Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació (CETC) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF), i la seva finalitat és distingir la persona amb una àmplia i destacada trajectòria professional relacionada amb l’electrònica, les tecnologies de la informació i la comunicació o l’audiovisual en l’àmbit tècnic, acadèmic, empresarial o institucional dins l’Estat espanyol.

Josep Amat ha centrat la seva recerca en el tractament digital del senyal i la visió per ordinador, especialment en les seves aplicacions en el camp de la robòtica. El 1996, Josep Amat i el seu equip van aconseguir fer la primera intervenció laparoscòpica robotitzada del món. És autor de diverses publicacions sobre el tractament digital del senyal i la visió per mitjà de computador i, en especial, les aplicacions que poden tenir en el camp de la robòtica mèdica. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya (1990), el Premi Internacional de Ciència i Tecnologia de Barcelona (1992), el Premi a la Creativitat del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (1995), el Premi de la Fundació Catalana per a la Recerca (1995), el Premi Ciutat de Barcelona (1996), el Premi d’Honor Lluís Carulla (1998), la Medalla d’Honor a la Creativitat de la Fundació García Cabrerizo (2008) i el Premi al Reconeixement Acadèmic del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (2012).

Tweet

---

«La cuina catalana és l’aparador cultural del país» és el títol de la conferència que va pronunciar Carme Ruscalleda el 14 de febrer a l’IEC. La xef del Sant Pau va començar la intervenció enumerant els tres grans puntals de la cuina catalana: l’oli, el pa i el vi, sense els quals «la nostra cuina perdria pinzellada», així com altres ingredients clau de la cuina catalana com són els pèsols ―«el caviar verd»—, les botifarres, els formatges, les tòfones o les maduixes del Maresme. Per a ella, «Catalunya mai no havia tingut uns pagesos tan joves com ara, i que visquin dignament és una responsabilitat de tots nosaltres: cal fomentar la cuina a casa que cuidi els seus productes i una bona cuina professional».

L’acte, organitzat per la Secció de Filosofia i Ciències Socials i l’Acadèmia Catalana de Gastronomia, va servir per a presentar un cicle de conferències amb el leitmotiv «La cuina catalana abans de conquerir el món». El cicle se celebrarà aquesta primavera i s’hi abordaran temes com els productes de base, la influència francesa, les conseqüències econòmiques de la llibertat creativa o els vins.

Tweet

---

Indústria, productors de fusta, empreses d’aprofitaments, universitat i tècnics especialitzats, tant privats com de les administracions públiques, es van trobar el 26 de febrer, a la Sala Prat de la Riba de l’Institut d’Estudis Catalans, en el Fòrum Forestal de Barcelona. El va organitzar l’Aula de Silvicultura Mediterrània de Barcelona de la Institució Catalana d’Estudis Agraris (ICEA), filial de l’IEC, amb l’objectiu d’estudiar quina és i quina serà l’evolució del mercat de la fusta, així com apuntar els elements positius i negatius de la conjuntura actual. L’obertura del Fòrum Forestal de Barcelona va ser a càrrec de Josep Maria Vives, president de la ICEA, i va cloure l’acte Antoni Trasobares, director general de Medi Natural i Biodiversitat de la Generalitat de Catalunya.

Per mitjà de la presentació de casos d’èxit, ponències i col·loquis, es van proporcionar nous coneixements i es van intercanviar visions entre els diversos actors del sector forestal. L’objectiu era conèixer de primera mà com evoluciona el sector i l’activitat de cada empresa, però també crear un entorn distès per establir sinergies i relacions comercials i ampliar la xarxa de contactes.

Tweet

---