Catalunya és un territori privilegiat pel que fa a l’estudi de l’anomenada «cacera de bruixes» europea (1450-1750). Les fonts disponibles ens permeten constatar la precocitat i la intensitat del fenomen en terres catalanes, un fet que contrasta amb el desconeixement d’aquesta realitat històrica pels especialistes i el gran públic. Aquest treball pretén contribuir a fer visible i a valorar la tradició d’estudis dedicats al fenomen antibruixesc a Catalunya. Una tradició iniciada ja a mitjan segle XIX i reactivada a partir de la dècada de 1970, un cop superada l’aturada general de les investigacions amb posterioritat a la guerra civil espanyola. El treball posa també a disposició un conjunt de material arxivístic recollit per l’autor al llarg dels darrers quinze anys, relatiu a les accions antibruixesques desenvolupades a Catalunya, amb l’objectiu que serveixi de base per a futurs estudis sobre aquest complex fenomen històric. Després d’un primer capítol dedicat als estudis d’àmbit internacional, es repassen les principals aportacions realitzades per historiadors i folkloristes catalans, per oferir, a continuació, un primer cens de les persones jutjades per bruixeria a Catalunya en època medieval i moderna (1420-1800). L’obra es clou amb un extens recull bibliogràfic de més de quatre-cents títols, classificats per època i per tema.

 

 

---