L'IEC celebra un col·loqui internacional sobre la ciència que estudia els segells, la sigil·lografia, en època medieval a Catalunya
El col·loqui, titulat La sigil·lografia a Catalunya i a l’Europa mediterrània. Estudis comparatius, es va celebrar del 9 a l'11 de novembre a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el 23 de novembre a Nàpols. Les sessions, organitzades per l’IEC i la Universitat de Nàpols Federico II, van commemorar el centenari de la publicació del segon volum de Sigil·lografia catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, una obra fonamental de la historiografia del país signada per Ferran de Sagarra (1853-1939), membre de l'IEC. Xavier Barral, catedràtic d'història de l’art i arqueologia de la Universitat de Rennes i membre de l'IEC, va ser un dels organitzadors del col·loqui. Vam parlar amb ell i ens va fer una valoració molt positiva de les jornades.
Doctor Barral, el col·loqui va despertar un gran interès.
Sí. Ha estat una trobada multidisciplinària, amb debats molt enriquidors que han posat de manifest la importància d’aquesta ciència, que no té una gran tradició a Catalunya, a diferència del que passa en altres països, com França. El fet d'haver-lo organitzat juntament amb la Universitat de Nàpols Federico II ens ha donat una gran presència internacional i ha estat una bona experiència de col·laboració institucional. Hi han participat molts especialistes francesos i hem comptat també amb el director de l'Arxiu de la Corona d’Aragó, Albert Torra, que és, sens dubte, la institució que conserva el fons de segells més important de Catalunya.
L'investigador que va portar la sigil·lografia a Catalunya va ser Ferran de Sagarra. De fet, el col·loqui s'ha fet coincidint amb la commemoració del centenari de la publicació del segon volum de la seva obra cabdal, Sigil·lografia catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya. Els seus treballs no han tingut continuïtat?
No. Ferran de Sagarra va ser, amb altres personalitats com Josep Puig i Cadafalch o Antoni Rubió, un dels grans erudits de finals del segle XIX que van construir el país a través d’estudis científics en camps en els quals altres països ja havien fet tota la feina. Però, des dels seus treballs, la sigil·lografia catalana pateix un gran buit historiogràfic. A les universitats catalanes s'estudia de manera bastant marginal, no acaba de trobar el seu lloc. A Catalunya és el cos d’arxivers qui estudia els segells. Caldria revitalitzar aquests estudis: és una disciplina fonamental, que ajuda altres especialitats. En història de l'art, per exemple, es pot arribar a situar en el temps la imatge d’un rei que apareix en un segell perquè va associat a un document datat. Això en altres àmbits, com la pintura mural o les miniatures, és més difícil.
Malgrat tot, tenim un patrimoni important de segells a Catalunya?
Tenim un patrimoni molt excepcional, perquè s'han conservat molts documents medievals. En altres països, per circumstàncies diverses que han portat a la seva destrucció, no en tenen tants. Però cal remarcar que el fet de tenir un patrimoni molt important no és suficient perquè es conegui; cal que algú el doni a conèixer i això és el que va fer Ferran de Sagarra amb l'ajuda de l’IEC. Tal com va fer Puig i Cadafalch amb l'arquitectura, ell va internacionalitzar el patrimoni que teníem. I avui encara es poden veure els seus motlles i documents a la Biblioteca de Catalunya, a l'Arxiu Municipal de Barcelona i també a l'Arxiu de l'Institut.
El segell té un valor legal indiscutible, ja que autentificava els documents, però també històric i artístic.
Tenim documents que demostren que les autoritats de l'època els donaven molta importància. Pere el Cerimoniós, per exemple, hi demostrava un interès molt específic: indicava qui l'havia de fer, triava sempre els millors orfebres —els que feien els calzes de les esglésies— i els donava tots els detalls de com el volia. Hem de pensar que, si la matriu no sortia bé, es destruïa i se'n feia una de nova. Un altre fet molt indicatiu del seu simbolisme és que, quan el rei moria, la matriu del seu segell es trencava i, fins i tot, s'enterrava amb ell.
L’altra ànima del col·loqui va ser Vinni Lucherini, catedràtica d'història de l'art medieval de la Universitat de Nàpols Federico II i membre corresponent de l'IEC, que, sota l’atenta mirada de Barral, ens va explicar que la jornada napolitana del col·loqui va tractar sobre sigil·lografia femenina.
Quan es parla de segells es pensa sempre en els reis, els membres de la cort, els bisbes…, però no volem deixar de visibilitzar també els segells protagonitzats per dones: algunes reines, però també membres de l'aristocràcia.
El programa del col·loqui de Nàpols va incloure conferències sobre els segells de Cecília de Foix, comtessa d'Urgell, i de les dones vinculades al casal de Barcelona (segles XIII i XIV).
Lucherini ens va parlar, abans de tornar a incorporar-se al col·loqui, d’un dels seus segells predilectes, el d'Elionor de Sicília, del qual es conserva un original a l'Arxiu de la Corona d’Aragó.
El col·loqui es va complementar amb una exposició titulada «El segell a la medalla. Homenatge a Ferran de Sagarra». El comissari de la mostra va ser Rossend Casanova.
.jpg)
.jpg)
