Rubiralta va voler iniciar així la seva intervenció: «És un resum de la tercera missió de la universitat els darrers vint anys a Catalunya des de la visió personal que jo he viscut. Quan començàvem l’any 2000, entre un segle i un altre, no es parlava d’ecosistemes innovadors, sinó que es parlava (i amb prou feines) de la tercera missió de la Universitat —la transferència de coneixement i tecnologia— com una de les funcions, com una de les missions importants de la Universitat.» Rubiralta va assenyalar que la Llei 1/2003, del 19 de febrer, d’universitats, «diu que la primera missió és l’estudi i la docència; la segona, l’avenç del coneixement mitjançant l’acció investigadora i la recerca, i la tercera, la responsabilitat que tenim de transformar el coneixement i dur-lo a la societat».
En aquesta ponència, Rubiralta va fer un recorregut des d’una visió ràpida de la tercera missió: es va centrar en el paper de les universitats i l’entorn i en l’evolució de les col·laboracions entre institucions, entre institucions universitàries i empreses i entre aquestes i altres actors del territori.
En la conferència es van abordar els exemples en què les universitats, especialment les catalanes, han participat en experiències d’aglomeracions per a constituir nous ecosistemes innovadors de coneixement en la construcció d’una societat del coneixement en què l’educació superior, la recerca, la innovació i la creació d’activitat econòmica són elements indivisibles.
Rubiralta també va analitzar els impactes obtinguts en diferents experiències de participació de les universitats en models d’aglomeració com els parcs científics, els campus i clústers d’excel·lència europeus, els districtes d’innovació i els hubs de coneixement i d’innovació.
Finalment, també va incidir en diferents exemples de bones pràctiques tant del sistema català com de l’europeu. |
