Número 251
novembre 2020

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Jaume Miranda: «No es pot afirmar que el canvi climàtic fos la causa del temporal Gloria, però sí que forma part de l’equació»

El dilluns 16 de novembre l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va portar a terme la conferència Sobre el temporal Gloria (19-23.01.20), els seus efectes sobre el país i el que se’n deriva, en relació amb l’estudi homònim publicat per l’IEC, que inclou setze contribucions elaborades per cinquanta-tres experts que analitzen el fenomen natural, els efectes que va tenir i les eines que tenim per a fer-hi front.

La xerrada va ser a càrrec de Miquel Canals i Jaume Miranda, membres de la Secció de Ciències i Tecnologia (SECCT) de l’IEC i coordinadors de l’informe. L’obra, que es pot descarregar lliurement al web de l’IEC, ha estat una iniciativa de la SECCT. Va sorgir, segons Canals, com «una plataforma oberta per a donar una mirada àmplia, amb opinions no necessàriament coincidents». D’aquesta manera, el plantejament inicial apostava per una doble visió: la recollida de dades i les reflexions i propostes.

Entre el 19 i el 23 de gener, la precipitació acumulada en algunes estacions meteorològiques de Catalunya va arribar fins als 516,0 mm. A més, es van donar cabdals d’entrada superiors a 1 800 m3/s el dia 22 i de 1 400 m3/s el dia 23: «Es va retenir la primera fase, però no la segona. Un dels elements més importants del temporal és que va atacar durant més de cent hores.» Aquest fenomen va motivar una gestió integrada dels rius Ter i Onyar per a evitar la inundació a Girona.

Canals va ensenyar una fotografia del restaurant Vascos, a l’extrem nord de la platja de la Marquesa (a Deltebre), perquè s’entengués la força del temporal: «Si el restaurant no hagués disposat d’aquestes esculleres de protecció, segurament ja no existiria.» No obstant això, el restaurant es va convertir en un símbol de resistència contra el fenomen.

El cost estimat dels desperfectes ocasionats pel Gloria ha estat de cinc-cents milions d’euros. Per a Miranda, aquesta xifra és molt significativa: «És més que el pressupost de cultura de Catalunya. És un cost altíssim per a un fet de quatre dies.» Per a evitar possibles temporals d’aquest tipus en un futur, el cartògraf va alertar que no n’hi ha prou prenent una actitud de resiliència, sinó que cal optar per una de lluita: «Està clar que cal resistir, però per què no tractem d’identificar les causes i lluitar contra elles?»

Un dels factors que preocupa més els editors de l’informe és la possible relació que pogués tenir el canvi climàtic amb el temporal: «No es pot afirmar que en fos la causa, però sí que forma part de l’equació. Atès que la vulnerabilitat no disminueix, la perillositat va creixent.»

La necessitat d’una gestió integral de les conques hidrogràfiques de Catalunya és una altra de les qüestions cabdals de l’estudi. El Govern només gestiona el 52 % del territori hidrogràfic, fet que Miranda va qualificar de «disbarat». Així mateix, també va subratllar la necessitat de començar una nova planificació integral del país: «Hauria de tenir zones inundables.»

Per acabar la presentació de l’informe, Miranda va concloure que «cal reorganitzar-nos per a governar els nous escenaris naturals, partint d’un coneixement aprofundit. És la nostra responsabilitat en termes de la governança del nostre futur territorial.» Així doncs, la SECCT de l’IEC aposta per una estratègia de resistència, però també per lluitar.

Notícies

* Especialistes nacionals i internacionals advoquen per fixar uns estàndards per a la resolució de conflictes territorials de sobirania a Europa

* L’Institut d’Estudis Catalans i la Universitat de Barcelona creen la Càtedra Josep Carner

* Àngels Ponsa: «El doctor Badia creia que som els catalans qui tenim la responsabilitat de salvar la nostra llengua»

* Albert Esteve: «Endarrerir l’edat del primer fill sobre un calendari ja endarrerit serà dolentíssim»

* L’IEC, referència de l’Earth BioGenome Project al sud d’Europa

* L’IEC celebra la sessió de cloenda del tema de l’any: «L’edició genòmica»

* Jaume Miranda: «No es pot afirmar que el canvi climàtic fos la causa del temporal Gloria, però sí que forma part de l’equació»

* Jaume Terradas: «Mantenir la integritat dels ecosistemes beneficia la humanitat, els animals i la biodiversitat»

* Joandomènec Ros: «L’espai transfronterer és un laboratori per a prendre decisions solidàries a cada banda de la frontera»

* La Secció Filològica de l’IEC homenatja Giuseppe Tavani (1924-2019)

* M. Teresa Cabré: «Casassas tenia la capacitat de pensar sempre en gran»

* El Banc de Barcelona, 1874-1920. Decadència i fallida, obra guanyadora del XVI Premi Catalunya d’Economia 2019

* Pere Puigdomènech, primer autor d’una nova col·lecció de divulgació científica, publicada per la revista Mètode

* El llibre Ser persona, de Valentí Feixas, punt de partida d’un debat sobre educació organitzat per l’IEC

* Josep Batlló recorda les contribucions d’Eduard Fontserè en la sismologia catalana amb motiu del seu 150è aniversari


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa