El Simposi el van inaugurar el doctor Robert Fabregat, director general de Recerca i Innovació en Salut de la Generalitat de Catalunya, i la doctora Montserrat Corominas, catedràtica de la Universitat de Barcelona (UB) i presidenta de la SCB.
La primera sessió la va obrir la doctora Júlia Vergara-Alert, de l’IRTA-CReSA, amb una revisió acurada dels models animals que es fan servir per a l’estudi del SARS-CoV-2. Seguidament, el doctor Julià Blanco, de l’Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP) i l’IrsiCaixa, va descriure els passos necessaris per a la producció de noves vacunes per a la COVID-19 i va destacar que aquestes vacunes segurament es podran produir d’aquí a entre dotze i divuit mesos, mentre que el període de desenvolupament d’una vacuna en condicions normals és de deu anys, aproximadament. Aquests dos investigadors formen part del consorci IRTA-IrsiCaixa-BSC-Grifols que està desenvolupant una vacuna basada en la proteïna espícula (S, de l’anglès spike) del SARS-CoV-2.
El Simposi també va comptar amb el doctor Antoni Trilla, de l’Hospital Clínic de Barcelona i la UB i membre de l’IEC, que va revisar les dades epidemiològiques que fins ara es coneixen de la pandèmia. A més, va fer un èmfasi especial en l’alta capacitat de transmissió del SARS-CoV-2 —fins i tot en població asimptomàtica— i en la importància de la distància física, i va aportar dades sobre la taxa de mortalitat per la malaltia i l’excés de mortalitat respecte de l’any passat a Espanya, xifres que són superiors a les de molts altres països.
El doctor Bonaventura Clotet, director de l’IrsiCaixa, cap de servei de l’Hospital Germans Trias i Pujol i membre de l’IEC, va pronunciar una conferència sobre els diferents antivirals disponibles per al tractament de la COVID-19 i la importància de combinar-los amb antiinflamatoris en casos d’afectació pulmonar, per tal de millorar la recuperació dels pacients. Clotet va recordar l’èxit de la teràpia combinada en el tractament de la sida i va destacar el potencial que tenen aproximacions similars en la lluita contra el coronavirus.
El doctor Josep Quer, del VHIR, i membre de l’IEC, va presentar la seva contribució recent en la seqüenciació del virus de dos pacients de l’Hospital de la Vall d’Hebron, i va explicar els tres objectius principals del seu projecte actual: definir si existeixen signatures genètiques associades amb la gravetat de la COVID-19, veure si es pot explicar la localització de la malaltia a les vies respiratòries altes o baixes segons la variació genètica, i identificar regions conservades en el genoma del virus que puguin ser utilitzades com a diana de vacunes o fàrmacs.
La resta de xerrades, totes d’una altíssima qualitat científica, van abordar des d’estudis genètics i de resposta immunitària que expliquin diferents graus de severitat de la COVID-19, fins a la importància de la relació entre els humans i el medi natural on viuen els patògens, passant per la implementació de noves metodologies per a la detecció precoç del virus i també per a l’estudi de mostres infectades, l’avaluació dels tests diagnòstics disponibles, i diferents propostes per a millorar la prevenció i el tractament de la malaltia, per part de grups que es dediquen al desenvolupament i testat d’immunògens, vacunes, antivirals, estratègies d’immunoteràpia o teràpia cel·lular.
La doctora Montserrat Corominas, que va agrair les contribucions dels ponents i els moderadors de les sessions, així com l’assistència de tots els participants, va tancar el Simposi i va convidar tothom a seguir la Societat Catalana de Biologia, una institució que continuarà contribuint a la discussió de la producció científica entre els investigadors i a la seva comunicació a la societat, dos aspectes especialment importants en la pandèmia actual.
Per a més informació: https://scb.iec.cat/research-symposium-on-coronavirus/ |
