Joandomènec Ros va inaugurar la presentació comentant que «l’Any Fabra ha estat curull d’activitats, conferències, presentacions, llibres... I ens ha servit per a, entre altres coses, descobrir no només el filòleg, no només el seny ordenador de la llengua catalana, sinó també per a descobrir el patriota». Ros va fer incís en el fet que «és molt adient que la Revista de Catalunya presenti aquest llibre, ja que la revista té un pedigrí notable, i aquest monogràfic de la revista n’és un bon exemple».
Lluís Duran va iniciar el seu parlament destacant que «un dels objectius de l’Any Fabra era treure Fabra de l’acadèmia i acostar-lo al carrer, mostrar la seva faceta cívica, que, possiblement, havia quedat a l’ombra de la seva gran faceta de gramàtic. I aquest és l’objectiu del volum que presentem».
Jordi Manent, per la seva banda, va explicar que «quan els coordinadors del llibre es van plantejar dedicar un volum a la figura de Pompeu Fabra, abans ens vam preguntar si tenia sentit fer-lo, perquè, com és sabut, la figura i obra del mestre ha estat molt estudiada. La resposta va ser afirmativa, atès que encara hi ha força aspectes d’ell que són ignots. I sobretot calia focalitzar els esforços en el Fabra més cívic, ja que el lingüista i gramàtic ha estat molt estudiat».
Agustí Pons va mostrar-se satisfet pel monogràfic sobre Pompeu Fabra, ja que «és un treball excel·lent. Volums com el que avui presentem són un exemple del que fem i del que volem fer a la Revista de Catalunya. Volem ser capaços de confegir una revista de continguts exigents però de lectura fàcil, arrelada en un sentit nacional però oberta als corrents intel·lectuals, socials i estètics més actuals. Que s’ocupi de la història però també del present, i que projecti un futur sense falses il·lusions però on el pessimisme no hi tingui cabuda».
Pons, a més, va destacar «la modernitat que desprèn la figura de Pompeu Fabra i que impregna, a més de la seva obra, tot el moviment catalanista des de finals del segle XIX fins a l’any 1936».
Ester Franquesa, per la seva banda, va destacar que «quan es va decidir, des del Govern de la Generalitat, commemorar el cent cinquantè aniversari del naixement de Pompeu Fabra va ser per honorar-lo, per donar a conèixer més profundament qui era Fabra i la seva obra, i també per enfortir la llengua pròpia d’aquest país. Fabra, sens dubte, mereix ser recordat pel prestigi intel·lectual, per la seva obra i per l’exemplaritat de la seva vida, qüestions que aquest monogràfic recull. Sense Fabra no seríem qui som».
Franquesa, a més, va destacar que «aquest monogràfic ens explica el talent indiscutible de Fabra, un talent que va posar al servei del país, mostrant l’aspecte polític i cívic indissoluble de la dedicació lingüística del mestre».
|
