Tal com recull l’Informe, el conjunt de la comunitat lingüística catalana acull un ventall molt divers de situacions sociolingüístiques. Així, hi ha regions on les expectatives de normalitat lingüística són plenament justificades (Catalunya i Andorra), i unes altres on els indicadors sociolingüístics són bastant deficitaris (la Catalunya del Nord i l’Alguer). A les Illes Balears, el País Valencià i la Franja, la llengua pateix de manera especial les escomeses d’una administració autonòmica que, no solament no ha apostat decididament per la rehabilitació de la llengua històrica, sinó que està potenciant mesures que, a mitjà termini, poden alterar greument la funcionalitat comunicativa del català en els territoris històrics.
Pel que fa als usos de la llengua, a les Illes Balears s’ha passat d’un període (1986-2001) en què els percentatges de creixement de parlants eren inferiors als de l’increment de la població, a un altre (2001-2011) en què, malgrat haver-se duplicat la taxa de creixement poblacional, l’importantíssim increment de parlants ha permès mantenir les estimacions percentuals: el 2011, un 63,4 % de persones declaraven que sabien parlar la llengua. Al País Valencià, en canvi, la disminució dels indicadors d’ús, que ja es visualitza a partir del 1995, ha continuat durant el període 2005-2010, en què el decrement general de l’ús és d’uns tres punts percentuals. Una altra dada destacada de l’Informe és que el consum de mitjans de comunicació en llengua catalana continua a la baixa al País Valencià i a les Illes Balears.
Recull de premsa
|
