| 3/11/2020
La Societat Catalana de Llengua i Literatura celebra la jornada La dramatúrgia catalana al segle XXI, balanç crític
El divendres 30 d’octubre va tenir lloc la jornada La dramatúrgia catalana al segle XXI, balanç crític, organitzada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), amb la col·laboració de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La jornada corresponia a la tercera edició del cicle «Balanç crític de la literatura catalana actual». El coordinador del cicle, Francesc Foguet, va presentar la sessió. Tot seguit, Joan Cavallé, escriptor i gestor cultural, va exposar la ponència «Si el futur ja és ara, el teatre, on para?». Cavallé va posar sobre la taula fins a quin punt el teatre català té en compte els canvis a què els nous temps ens condueixen. L’escriptor va recordar que el teatre sempre ha subsistit i, tot i que el panorama és incert, creu que «en un futur pròxim continuarà fent-se teatre com s’ha fet durant mil·lennis i que el públic continuarà assistint-hi amb més o menys assiduïtat».
Joan Tomàs Martínez, doctor en arts escèniques per la UAB, va estrenar el bloc de comunicacions de la jornada. La seva xerrada portava per títol «Pervivència de la tradició dramàtica en la dramatúrgia del segle XXI, continuïtats i ruptures: una mirada perifèrica». Martínez va examinar si la tradició dramàtica ocupa un espai central o recessiu. Segons diversos analistes, la dramatúrgia del segle XXI ja no dialoga amb la línia teatral autòctona: «Si en el carril central de la dramatúrgia catalana no hi trobem rastre de la tradició, caldrà buscar en la perifèria traces d’aquesta».
La segona conferència del bloc de comunicacions la va pronunciar el crític i cronista d’arts escèniques Oriol Puig Taulé, amb la ponència «Els guionistes, els poetes i els rars. Estètiques i ideologies més revulsives de la literatura dramàtica del segle XXI». A continuació, la doctora en estudis teatrals per la UAB Eva Saumell va presentar la xerrada «Cartografia teatral del segle XXI: espais de contagi», durant la qual va reflexionar sobre la supervivència de teatres de petit format: «Les crisis no poden convertir aquests espais de contagi en salons funeraris per on deambulen els somnis no realitzats».
Per acabar el bloc de comunicacions, Núria Ramis Masachs, graduada en humanitats per la Universitat Pompeu Fabra, va presentar «La bonança, qui ens l’explica? Discursos històrics, teòrics i crítics sobre la dramatúrgia catalana del segle XXI». Tot i que s’ha acceptat que la dramatúrgia catalana ha viscut una bona etapa durant aquest segle XXI, la ponent va ratificar que la situació del teatre als Països Catalans és «precària». A banda d’això, va incidir especialment en la crítica periodística i va subratllar que aquesta tampoc no viu una etapa d’esplendor: «Està debilitada. Hi ha menys publicacions, peces més breus, menys qualitat i condicions laborals més dolentes, cosa que ha comportat la desprofessionalització de la crítica». Segons Ramis, moltes crítiques teatrals no són remunerades.
|
