Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Actualitat

Albert Balcells: “El llibre d’Anscari Mundó porta camí de convertir-se en un altre Codi da Vinci

El president de la Secció Filològica de l'IEC repassa les referències a la llengua en el nou Estatut

L'IEC subscriu un acord amb l'entitat de previsió social MUTUAM per a oferir serveis als membres i personal de l'Institut

El responsable de Recerca de la Unió Europea presenta a l'IEC el programa marc per al període 2007-2013

Rosa Colomer: "La salut de la terminologia científica i tècnica catalana és prou bona, si la comparem amb altres llengües amb més mitjans i recursos"

TV3 dóna a conèixer el projecte de millora de la tenora que promou l’IEC

 

 

Albert Balcells: “El llibre d’Anscari Mundó porta camí de convertir-se en un altre Codi da Vinci"

La Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC va organitzar la presentació de l’obra que atribueix a Miquel Àngel el santcrist de l’altar major de Montserrat

 
Un moment de la presentació de l'obra d'Anscari M. Mundó, 'Un Santcrist d'ivori de Miquel Àngel Buonarroti?'

Foto: Montse Catalan

“Pot ser que siguem davant d’un llibre que porta camí de convertir-se en un altre Codi Da Vinci”. Amb aquestes paraules, Albert Balcells, president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va iniciar la presentació d’Un Santcrist d’ivori de Miquel Àngel Buonarroti?, de l’historiador i membre de l’IEC, Anscari M. Mundó.

La referència del professor Balcells al best seller de Dan Brown venia avalada per la immediata, àmplia i intensa resposta dels mitjans de comunicació (obriu, més avall, els enllaços amb el recull de premsa i amb els fitxers de televisió) a la comunicació, des de l’Institut, de la notícia de presentació del llibre de Mundó, editat per Publicacions de l’Abadia de Montserrat, amb text bilingüe català-italià.

 
Albert Balcells, Sebastià Bardolet i Joaquim Garriga, durant l’acte, a l’IEC
 

En l’estudi, documentat amb nombroses fotografies, Mundó atribueix el santcrist que des de 1958 presideix l’altar major de la basílica de l’abadia de Montserrat a Miquel Àngel, autor, entre d’altres obres d’art, del Moisès o la Capella Sixtina. Mundó assenyala –“amb precaució”- que es tractaria d’una obra de joventut de l’artista toscà feta entre el 1497 i el 1498, quan estava a punt d’esculpir la Pietat vaticana, i que hauria utilitzat el mateix jove com a model en totes dues obres. El crucifix d’ivori fou adquirit el 1920, a Roma, per Bonaventura Ubach, un monjo del monestir de Montserrat, a petició de l’abat Antoni M. Marcet.

Doctor en història de l’Església i en història general i llicenciat en arqueologia i art cristians, Anscari Manuel Mundó (Barcelona, 1923) és catedràtic emèrit de Paleografia, Diplomàtica i Codicologia a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Va ser professor universitari a Roma i a Montserrat, d’on fou monjo del 1939 al 1967. Facultatiu de l’Estat a l’Arxiu Reial de Barcelona, va ser director fundador de la biblioteca de la UAB i director de la Biblioteca de Catalunya. Forma part del Bureau de la Unió Acadèmica Internacional, en representació de l’IEC, i és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. El 1991 li va ser concedida la Medalla Narcís Monturiol, i el 2000, la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

 
Portada del llibre

En l’acte de presentació del llibre, celebrat el passat 25 de maig a la seu de Barcelona de l’Institut, a més d’Albert Balcells, hi van intervenir dos membres més de l’Institut, Xavier Barral i Joaquim Garriga. També hi van assistir, entre d’altres, el pare abat Sebastià Bardolet, de Montserrat, i Josep Massot, director de Publicacions de l’Abadia de Montserrat i membre de l’IEC. Barral, especialista en història de l’art antic i medieval, va referir-se a Mundó com un autor “atípic, que s’aventura en un món ple de gelosies” i va subratllar que, en qualsevol cas, el llibre atraurà l’atenció dels estudiosos cap a la bellesa del santcrist de Montserrat. Garriga, expert en l’art del Renaixement, també va qualificar la imatge analitzada per Mundó com “una peça exquisida”, que, si es confirma l’atribució a Miquel Àngel, “seria la seva única obra de marfil”, i va suggerir la necessitat de nous estudis complementaris per a poder confirmar de manera definitiva la proposta defensada per Mundó, que “ens ha posat la mel a la boca”, va concloure.

'Com identificar una obra, fins ara desconeguda, de Miquel Àngel'

Article d' Anscari M. Mundó, en exclusiva per El Butlletí de l'IEC

Algú es pot preguntar com és possible identificar encara una obra d'art, fins ara anònima, i atribuir-la a Miquel Àngel. L'única resposta possible és que, a més de tenir una preparació general en historia de l'art i en les tècniques de recerca aplicables, un bon ull observador i una curiositat per qualsevol problema sense resoldre, és evident que cal també tenir al davant una peça artísticament excepcional que susciti la sospita que podria ésser-li atribuïda.

Aquest és el cas que m'ha esdevingut a mi. La peça excepcional l'he tinguda davant dels ulls durant una colla d'anys -des del 1932 com a escolà i des del 1939 com a monjo de Montserrat. Després que l'abat Antoni M. Marcet, l'any 1920, adquirís a Roma el santcrist meravellós, el meu professor d'història de l'art, el pare Celestí Gusi, l'atribuí a Lorenzo Ghiberti, l'escultor de dues portes del baptisteri i de la catedral de Florència. Jo mateix ho anava repetint sempre que s'esqueia de parlar-ne.

Llegir més...

 

'Una conclusió espectacular', per Xavier Barral:

Intervenció de Joaquim Garriga:

Reportatge fotogràfic:

Recull de premsa :

 

'Un Santcrist d'ivori de Miquel Àngel Buonarroti?' a les televisions:

TN Comarques Informatiu Vespre Catalunya
TN Migdia Noticias
Informatiu Migdia Catalunya Noticias 3
Telediario 1    

El president de la Secció Filològica de l'IEC repassa les referències a la llengua en el nou Estatut

El nou text legislatiu permet fonamentar en els drets històrics l'atribució de competències singulars a Catalunya, segons l'informe del jurista i historiador Tomàs de Montagut

L'Institut d'Estudis Catalans manté una posició d'absoluta neutralitat davant el referèndum de l'Estatut, com també fa el president de la Secció Filològica, Joan Martí, en una entrevista realitzada per El Butlletí de l'IEC. Martí repassa les referències a la llengua en el nou Estatut i comenta el que suposarà el nou text legislatiu per a la situació del català. El president de l'IEC, Salvador Giner, també va parlar sobre la llengua i el nou Estatut en declaracions emeses pel telenotícies migdia de TV3 del dijous, 1 de juny, així com sobre la postura neutral de l'Institut en unes declaracions a l'informatiu de TV3 "La nit al dia", efectuades el 22 de maig. D'altra banda, Giner va demanar al jurista i historiador Tomàs de Montagut l'elaboració d'un informe sobre la redacció final de l'article 5 en el nou Estatut. Segons el professor Montagut, " la redacció final de l'article 5 de la Proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya, que se sotmetrà a referèndum el proper dia 18 de juny del 2006, inicia el camí de permetre fonamentar en el dret històric català l'atribució a la Generalitat de Catalunya de competències concretes en determinades matèries".

 
Tomàs de Montagut, en la sala Prat de la Riba de l'IEC

Tomàs de Montagut, catedràtic d'història del dret i de les institucions de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l'IEC, afegeix que "els drets històrics de Catalunya són un títol competencial peculiar sobre les matèries concretades explícitament en l'esmentat article 5 (dret civil, llengua, cultura, projecció de la llengua i de la cultura en l'àmbit educatiu i sistema institucional en què s'organitza la Generalitat) que la Constitució i l'Estatut atorguen a la Generalitat, i a la qual situen en una posició institucional singular que implica un grau màxim de potestat pública, quant a la titularitat i a l'exercici en aquesta esfera d'activitats".

El president de l'Institut va demanar aquest informe sobre la noció dels drets històrics i la seva aplicació a Catalunya, per tal d'aportar-lo a entitats i persones que havien mostrat interès en conèixer l'opinió d'experts de l'IEC.

El text del professor Montagut analitza el contingut material del dret vigent a Catalunya en el transcurs de la seva història, el significat de la figura jurídica dels drets històrics dins del marc de la Constitució espanyola i exposa, entre d'altres, les esmentades conclusions en relació al que preveu el projecte d'Estatut que se sotmetrà a referèndum el proper 18 de juny.

Catalunya, "territori foral constitucional"

L'informe aborda la disposició addicional primera de la Constitució, que "empara i respecta els drets històrics dels territoris forals" i recorda el dictamen formulat al respecte pel Consell Consultiu de la Generalitat. Aquest organisme va considerar –per quatre vots contra tres– que la referència constitucional només podia projectar-se "a les institucions de dret públic de les actuals comunitats autònomes del País Basc" i va estimar com inconstitucional la disposició relativa al reconeixement i a l'actualització dels drets històrics que contenia inicialment la proposta de reforma de l'Estatut.

Montagut discrepa d'aquest dictamen del Consell Consultiu, i argumenta i conclou que Catalunya "és un territori foral constitucional, és a dir, una comunitat general amb plena personalitat política i amb un dret propi general o foral que ha de ser emparat i respectat per la Constitució Espanyola d'acord amb la disposició addicional primera".

L'opinió de Tomàs de Montagut sobre com queden recollits els drets històrics en el nou Estatut coincideix amb el que el passat 9 de maig va exposar, en la seu de l'IEC, el també membre de l'Institut, Josep Maria Puig Salellas, ex degà del Col·legi de Notaris de Catalunya. Segons Puig Salellas, la definició que finalment consta en el nou Estatut sobre els drets històrics de Catalunya "pot ser de gran transcendència cara al futur, sobretot en matèria fiscal". "Deixa un ampli camp per a la investigació solvent i pot afavorir un nou desenvolupament en el futur", va afegir, tot i lamentar, com també fa Montagut en el seu informe, el canvi imposat, al seu moment, pel Consell Consultiu.

Article 5. Els drets històrics

"L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat amb relació al dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat."

Text íntegre de l'informe de Tomàs de Montagut:

Entrevista amb Joan Martí, president de la Secció Filològica:

Declaracions de Salvador Giner a "La nit al dia":

Declaracions de Salvador Giner al Telenotícies Migdia:

L'IEC subscriu un acord amb l'entitat de previsió social MUTUAM per a oferir serveis als membres i personal de l'Institut

Preveu atenció personalitzada i recursos especials per a la gent gran i familiars  

 
D'esquerra a dreta, Ramon Corbella, gerent de l'IEC; Josep Moran, membre de la Comissió social de l'IEC, Salvador Giner, president de l'IEC; Rafael Barba, director general de MUTUAM, i Marian Pérez, directora de màrqueting de MUTUAM

Els 227 membres de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), els més de 8.000 socis de les seves 26 societats filials i el personal de l'Institut, així com els seus familiars en primer grau, disposaran de les prestacions i d'especials condicions en l'assistència i serveis que ofereix l'entitat de previsió social MUTUAM, mitjançant el seu programa Servei Gent Gran.

Això serà possible gràcies al conveni subscrit pel president de l'IEC, Salvador Giner, i el director general de MUTUAM, Rafael Barba. L'acte es va celebrar el passat 18 de maig a la seu de l'Institut, a Barcelona.

De manera gratuïta, MUTUAM oferirà informació, orientació i assessorament especialitzat a tots els beneficiaris. Els experts de la entitat realitzaran un diagnòstic social personalitzat, amb les recomanacions i la cerca dels recursos més adequats a cada cas.

L'entitat actuarà com a mitjancera amb l'Administració si una persona té dret a un recurs públic d'assistència social. Si es tracta de recursos privats, MUTUAM ofereix els seus propis serveis, que inclouen, entre d'altres, els d'atenció domiciliària (personals –higiene personal, cures, mobilitzacions, acompanyaments, vetlles, servei domèstic, fisioteràpia, podologia, perruqueria... –i d'atenció a l'entorn –neteja de la llar, preparació d'àpats, neteja i cura de la roba, compres...–), recursos residencials (apartaments per a gent gran, residències assistides, centres sociosanitaris, centres de dia, hospitals de dia...), i teleassistència.

Els membres, socis i personal de l'IEC gaudiran d'un 5% de descompte en la utilització dels serveis d'atenció domiciliària o residencials gestionats per MUTUAM.

L'acord inclou la possibilitat d'orientació psicològica, a càrrec d'un gabinet especialitzat en problemes de la gent gran, amb la primera visita gratuïta, així com avantatges i descomptes en productes i serveis d'interès especial per a la gent gran: ortopèdia, audició, òptica i adaptació de la llar, entre d'altres.

El conveni s'estableix per un any, amb pròrroga automàtica si cap de les parts no el denuncia prèviament de manera expressa.

Entrevista amb Rafael Barba, director general de MUTUAM

Text del conveni :

Reportatge fotogràfic:

El responsable de Recerca de la Unió Europea presenta a l'IEC el programa marc per al període 2007-2013

José Manuel Silva gestionarà un pressupost de 70.000 milions d'euros

El director general de Recerca de la Unió Europea, l'espanyol José Manuel Silva, va presentar el passat 22 de maig, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a Barcelona, el setè programa marc d'investigació per al període 2007-2013, que ofereix a la Unió Europea l'ocasió d'equiparar la política de recerca a la de les seves ambicions econòmiques i socials, mitjançant la consolidació de l'Espai Europeu d'Investigació.

 
Vladimir de Semir, comissionat de Cultura Científica de l’Ajuntament de Barcelona; Salvador Giner, president de l’IEC; José Manuel Silva, director general de Recerca de la Unió Europea; Antoni Riera, vicepresident de l’IEC, i Manel Camós, representant de la Comissió Europea a Barcelona .

José Manuel Silva, que des de l'1 de gener del 2006 està al capdavant de la Direcció General de Recerca de la Comissió Europea, és la persona encarregada de gestionar el pressupost de la Unió Europea dedicat a la recerca. La proposta del nou programa destina una partida pressupostària de 70.000 milions d'euros, per a un període de set anys, més del doble de l'assignat fins ara en matèria d'investigació i recerca.

Silva va oferir a la comunitat científica catalana la conferència ¿Qué aporta el séptimo programa marco a la investigación europea? L'acte va ser organitzat conjuntament per la Secretaria Científica de l'IEC i el Comissionat de Cultura Científica de l'Ajuntament de Barcelona i va estar presidit per Salvador Giner, president de l'IEC i Vladimir de Semir, comissionat de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona.

Intervenció de José Manuel Silva:

Setè programa marc:

Recull de premsa:

Reportatge fotogràfic:

Entrevista amb Rosa Colomer, directora del TERMCAT

"La salut de la terminologia científica i tècnica catalana és prou bona, si la comparem amb altres llengües amb més mitjans i recursos"

El TERMCAT, consorci creat a iniciativa de la Generalitat de Catalunya i l'Institut d'Estudis Catalans, ha celebrat recentment el seu vintè aniversari. Amb motiu d'aquesta celebració El Butlletí de l'IEC conversa amb la seva directora, Rosa Colomer, per exposar la tasca que realitza aquest organisme, que el passat 20 d'abril va cloure els actes de celebració amb la presentació a l'IEC de l'obra La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004.

L'obra La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004 va cloure els actes de celebració del 20è aniversari del TERMCAT. Quin ha estat el programa d'activitats d'aquesta celebració?

 
Rosa Colomer

El 13 de maig de 2005 el TERMCAT va fer vint anys. Amb motiu d'aquesta fita s'han organitzat un conjunt d'actes de celebració, sota el lema Vint anys en primer terme, com a punt de trobada de totes aquelles persones i institucions vinculades al treball terminològic. Concretament, es van organitzar unes Jornades de portes obertes, el 15 i 16 de juny de 2005, adreçades a la societat en general; i una jornada de caràcter acadèmic, l' Espai Terminològic, adreçada a un públic especialitzat, que va tenir lloc el 16 de novembre de 2005. Com a punt de cloenda de l'aniversari s'ha presentat aquest 20 d'abril a l'Institut d'Estudis Catalans La normalització terminològica en català: criteris i termes 1986-2004, l'obra que recull la tasca de normalització de la terminologia catalana duta a terme pel Consell Supervisor del TERMCAT des de la seva creació l'any 1986 fins al moment actual.

La celebració ha servit per donar a conèixer a la societat la funció del TERMCAT?

El TERMCAT, mica en mica, ha anat difonent les seves activitats i els seus productes entre els diversos col·lectius que utilitzen la terminologia en la seva activitat professional (lingüistes, traductors, professionals de la comunicació, docents, científics, usuaris de llenguatges tècnics, etc.). Confiem que els actes de celebració hagin contribuït a donar-lo a conèixer a d'altres sectors que també tenen necessitats terminològiques per a la seva comunicació especialitzada.

Llegir més...

'Un canvi d'estatuts', article d'Ester Franquesa, filòloga i directora del TERMCAT (1997-2002)

TV3 dóna a conèixer el projecte de millora de la tenora que promou l’IEC

 
Joaquim Agulló i els altres membres de l'equip, entrevistats per TV3
 

TV3 va emetre el passat dilluns, 29 de maig, un reportatge sobre el projecte de millora de la tenora, l'instrument més característic del so de la cobla, que impulsa l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) sota la direcció de l’enginyer Joaquim Agulló, president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC i catedràtic d’Enginyeria Mecànica de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona. La informació es va emetre al Telenotícies Migdia de la cadena catalana.

La informació recollia imatges de Joaquim Agulló i els altres membres de l’equip multidisciplinari que treballa en els diversos camps del projecte, gravades en el Laboratori d’Acústica de La Salle, de Barcelona. En aquestes instal·lacions s’efectuen les proves que permetran dissenyar successius prototipus fins aconseguir l'objectiu de construir una nova tenora que superi els problemes d'afinació i timbre de l'actual.

Reportatge de TV3 sobre la tenora :

Reportatge fotogràfic: