Advertiment legal 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Actualitat

'Recerca en directe': l'oportunitat de ser científic per un dia

L'IEC reclama al Congrés dels Diputats igualtat de tracte per a la llengua de signes catalana que per a l'espanyola

Puig Salellas creu que el nou Estatut obre el camí per al desenvolupament futur dels drets històrics de Catalunya

El tercer Congrés Català de Joves sociòlegs aplega 270 participants per debatre sobre els reptes de la disciplina

Poesia a l'Insitut

Els arqueòlegs homenatgen Xavier Dupré

Els microbiòlegs es reuneixen a RECAM 2006

El retorn de la sífilis a Barcelona

Pau Vila, el 'geògraf de Catalunya'

 

'Recerca en directe': l'oportunitat de ser científic per un dia

L'activitat ha estat organitzada pel Parc Científic de Barcelona amb la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia de l'IEC

 
Els visitants a la fira van poder informar-se sobre les diverses activitats que presentaven els nou estands de 'Recerca en directe'

Acostar el món de la recerca i de les investigacions científiques al públic en general i als joves en particular. Aquest és l'objectiu de la quarta edició de la fira Recerca en directe, que s'ha dut a terme els dies 9 i el 10 de maig a l'edifici de La Pedrera, a Barcelona, sota l'organització del Parc Científic de Barcelona i la col·laboració de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).

Com es mesura la toxicitat dels contaminants d'un riu? Què s'està fent per treure rendiment de les estratègies contra la malària mentre s'espera la vacuna? Quantes formigues viuen als boscos del Vallès? Per què tenim gana? Les noves tecnologies de la informació poden ajudar a avançar cap a la personalització de la medicina? Podem crear la nostra pròpia televisió o cinema des de casa i penjar-ho a la Xarxa? Com es fa un home del temps virtual? Què són realment les galàxies? Què té a veure la mosca de la fruita amb els avenços en l'estudi de les malalties humanes?

Amb un esperit divulgatiu, la fira ha aportat respostes senzilles i didàctiques a preguntes com aquestes, i ha donat l'oportunitat als visitants d'utilitzar els equips de recerca i el material de laboratori a més d'escoltar, en primera persona, les explicacions dels investigadors. Els nou estands de la mostra han aplegat projectes de química, medicina, ecologia, noves tecnologies, astronomia i biologia.

"L'objectiu de la fira ha estat acostar el món de la ciència als joves i inculcar-los la passió d'investigar per millorar la qualitat de vida dels ciutadans", ha afirmat el director del Parc Científic de Barcelona, Fernando Aparicio, i, en paraules de Rosina Malagrida, comissària de la fira, "la iniciativa ha d'ajudar a desterrar la dicotomia entre la cultura i la ciència, perquè la ciència és cultura". Per la seva banda, Jaume Reventós, president de la SCB, ha insistit en la importància de la innovació en la recerca científica i ha expressat la voluntat de "brindar als joves un entorn adient per crear noves idees".

Les nou entitats que participen en el projecte Recerca en directe són l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona, del Consell Superior d'Investigacions Científiques; l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer; la Unitat d'Ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona; el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, entitat en la qual participa l'IEC; el Grup de Metabolisme del Sistema Nerviós, de la Universitat Internacional de Catalunya; el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona; la Plataforma MediaCAT i la Fundació i2CAT, de la Universitat Politècnica de Catalunya; l'Institut Universitari de l'Audiovisual, de la Universitat Pompeu Fabra; el Departament d'Astronomia i Meteorologia de la Universitat de Barcelona, i l'Institut de Recerca Biomèdica del Parc Científic de Barcelona.

Valoració de la fira, a càrrec de Jaume Reventós, president de la SCB:

Reportatge fotogràfic :

Els estands de Recerca en directe

Formigues en viu: un tipus de societat
amb molt èxit

Biosensors i microbioassaigs: els nous
guardians de la salut i el medi ambient

El darrer continent per conquerir: el cervell

Connexió BCN-Àfrica contra la malària

Vida i miracles de les galàxies

 

Informàtica i biomèdica: cap a la medicinapersonalitzada

Com es genera un home del temps virtual

La Internet del futur

La mosca de la fruita com a sistema model
en l'estudi de malalties humanes

L'IEC reclama al Congrés dels Diputats igualtat de tracte per a la llengua de signes catalana que per a l'espanyola

El president de la Secció Filològica, Joan Martí i Castell, compareix davant la Comissió de Treball i Assumptes Socials  

"Reitero la sol·licitud que la llengua de signes catalana s'inclogui en l'articulat del Projecte de llei en igualtat de condicions que la llengua de signes espanyola." Amb aquestes paraules va acabar la seva intervenció el president de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), Joan Martí i Castell, en la sessió informativa de la Comissió de Treball i Assumptes Socials que va tenir lloc al Congrés dels Diputats el passat dimecres 10 de maig.

La sessió es va emmarcar en el debat sobre el Projecte de llei pel qual es reconeix i es regula la llengua de signes espanyola i s'estableixen els mitjans de suport a la comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordcegues. La comissió de la cambra baixa espanyola va demanar l'assessorament i la intervenció de l'Institut d'Estudis Catalans, representat pel president de la Secció Filològica.

En la seva compareixença, Joan Martí i Castell va demanar "respecte a la diversitat lingüística" i va recordar que es cau en l'error de "fer un paral·lelisme improcedent amb les llengües orals", per tal com "la llengua de signes espanyola i la catalana no conviuen a Catalunya en un règim de bilingüisme comparable al català i castellà orals".

El president de la Secció Filològica de l'IEC va afirmar que el Projecte de llei "no reconeix explícitament la identitat lingüística i cultural de cada comunitat usuària de la seva llengua de signes". Per aquest motiu va manifestar la voluntat de l'acadèmia nacional catalana que les llengües de signes espanyola i catalana siguin considerades "llengües diferents per a comunitats diferents", de manera que es pugui "corregir el greuge històric respecte a aquestes llengües i als seus signants".

L'Institut d'Estudis Catalans va presentar, el juny del 2005, la Gramàtica bàsica de la llengua de signes catalana, editada en format de CD-ROM per la Federació de Persones Sordes de Catalunya, que va suposar un "pas endavant sense precedents en l'acceptació i la protecció de la llengua de signes catalana", va recordar Martí i Castell.

Abans de la seva intervenció, el president de la Secció Filològica va demanar d'expressar-se en català. Davant la negativa, va lamentar no poder-ho fer, tot expressant "l'esperança que un dia no llunyà es pugui emprar, en totes les seus de l'Estat, qualsevulla de les llengües oficials que enriqueixen Espanya, sense haver de demanar permís a ningú"

Intervenció de Joan Martí i Castell :

Reportatge sobre la llengua de signes en català, publicat a El Periódico de Catalunya:

Puig Salellas creu que el nou Estatut obre el camí per al desenvolupament futur dels drets històrics de Catalunya

El jurista analitza els continguts del projecte en una sessió celebrada a l'IEC

Josep Maria Puig Salellas, ex president del Col·legi de Notaris de Catalunya i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, creu que la definició que finalment consta en el nou Estatut sobre els drets històrics de Catalunya "pot ser de gran transcendència cara al futur, sobretot en matèria fiscal". Puig Salellas considera que "deixa un ampli camp per a la investigació solvent i pot afavorir un nou desenvolupament en el futur", si bé va lamentar el canvi imposat, al seu moment, pel Consell Consultiu de la Generalitat, una decisió que va qualificar d'errònia.

 
Josep Maria Puig Salellas i Salvador Giner
Foto: Montse Catalan

En una sessió celebrada a la seu de l'IEC, Puig Salellas va subratllar que cal inscriure l'Estatut del 2006 "en el marc d'un procés històric de recuperació institucional que comença l'any 1914 amb la Mancomunitat i continua al llarg del segle XX amb els textos de 1932 i de 1979".

Amb 314 preceptes enfront dels 72 de l'Estatut de 1979, l'actual projecte té, a criteri de l'eminent jurista, una inflació de continguts. En aquest marc, es regulen de manera detallada les competències, incorpora aspectes nous, com la projecció internacional de Catalunya, però també matèries que, "en sentit estricte, són alienes a un estatut d'autonomia", ja que "els partits polítics han volgut resoldre amb l'Estatut allò que s'escau fer-ho amb les lleis ordinàries". "El nou Estatut regula fins i tot una figura eventual com la del conseller primer" va recordar, i entra en el detall d'institucions u organismes com el Consell de Garanties Constitucionals, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Aquesta minuciositat en determinats aspectes de l'organització institucional fa que "per a qualsevol modificació que es vulgui introduir al respecte caldrà anar a les Corts Generals a Madrid".

De forma semblant, el nou Estatut s'estén en el capítol I, de drets, deures i principis rectors, on "sembla que els ciutadans de Catalunya només tenen drets", amb "una redacció ambigua que fins i tot produeix incomoditat".

Els avenços en matèria de llengua

Quant a la llengua, l'article 6.2 del nou Estatut consagra la doble oficialitat i el dret i el deure de coneixement d'ambdues llengües per part dels ciutadans de Catalunya. Puig Salellas ha subratllant la novetat que això suposa respecte a l'anterior text estatutari, que només prescrivia el dret de conèixer i emprar el català mentre la Constitució obliga a conèixer tan sols el castellà. Tanmateix, creu que aquest avenç és més simbòlic que real i es va mostrar escèptic sobre què representarà en la pràctica, ja que "no crec que, per exemple, vulgui dir que si un ciutadà de Catalunya rep un text en català per part de la seva administració no pugui demanar-ne la traducció al castellà".

En canvi, el nou text és més exigent quant als funcionaris, als que es demana un nivell "adequat i suficient" de coneixement del català. És el cas dels magistrats, jutges i fiscals (article 102.2), el personal al servei de l'Administració de Justícia (article 102.4), els notaris i registradors (article 147.1.b) i els encarregats del Registre civil (article 147.3).

Respecte a les competències, Puig Salellas, reconegut especialista en dret civil i mercantil, va recordar que el nou Estatut, davant l'erosió soferta en el sistema regulat en el text del 79, estableix clarament la definició dels tres tipus previstos: exclusives, concurrents i executives; les enumera detalladament, i opera una ampliació del marc competencial de singular importància. En concret, va destacar l'assumpció de competències en política d'immigració -inclosa la participació de Catalunya en la determinació dels contingents–, Registre civil –fins ara matèria exclusiva de l'Estat– i protecció de dades de caràcter personal.

En els apartats referits al finançament, malgrat no haver assolit objectius com ara disposar d'una Agència Tributària catalana i única, el ponent creu que el nou sistema "facilitarà tresoreria i aconseguirà que disminueixi el nivell d'endeutament de la Generalitat". El nou marc "té deficiències, però presenta també avanços notables respecte a la situació actual".

La intervenció de Josep Maria Puig Salellas es va produir en una sessió sobre El nou Estatut: el reconeixement dels drets històrics, a la seu de l'IEC, organitzada per la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l'IEC, presidida per Joan Vilà Valentí, el qual la va presentar conjuntament amb Salvador Giner, president de l'Institut.

Cal recordar que a primers de maig del 2004, l'IEC va presentar un informe sobre el projecte del nou Estatut davant del Parlament de Catalunya, atenent la consulta que aquesta institució va formular a l'Acadèmia nacional. L'informe fou elaborat sota la direcció de Josep Maria Puig Salellas i aprovat pel consell permanent de l'Institut.

informe sobre el projecte del nou Estatut:

Comparativa entre l'Estatut de 1979 i el text aprovat pel Congrés:

'El nou Estatut d'Autonomia de Catalunya: Guia de lectura':

El tercer Congrés Català de Joves sociòlegs aplega 270 participants per debatre sobre els reptes de la disciplina

La trobada va comptar amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Sociologia de l'IEC

L'associació Joves en Sociologia va organitzar el passat 28 i 29 d'abril "Mirades Crítiques", el III Congrés Català de Joves Sociòlegs i Sociòlogues a la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la Universitat de Barcelona i que va convertir-se en un punt de trobada en el qual van debatre i compartir algunes de les inquietuds de la seva professió. Més de 270 persones –entre estudiants i llicenciats de sociologia d'arreu dels Països Catalans– van participar en el congrés, que va comptar amb la col·laboració de l'Associació Catalana de Sociologia, filial de l'IEC. Els participants van poder assistir a alguna de les cinquanta comunicacions (agrupades en els àmbits d'immigració, teoria i metodologia, sociologia urbana, cultura i educació, movimernts socials i renda bàsica i treball i renda quotidiana) i a dues taules rodones.

 
Els participants al congrés van reunir-se en tallers participatius
Foto: David Safont

La sessió inaugural va anar a càrrec del sociòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Manel Castells, que va realitzar la ponència "La sociologia al segle XXI", un repàs a la temàtica de la seva obra i la seva vinculació amb les possibilitats que en l'era de la informació s'obren a la gent jove a partir de les noves eines tecnològiques. "Mirades crítiques" també va acollir dues taules rodones: "Eines digitals i àudiovisuals en l'anàlisi sociològica" i "Experiències en la sociologia dels Països Catalans". També es van organitzar tallers participatius que van permetre debatre entorn la sociologia de qualitat a la universitat i la sociologia com a professió. El congrés el va clausurar el president d'Òmnium Cultural, Jordi Porta.

L'objectiu del Congrés de Joves Sociòlegs i Sociòlogues es fomentar l'interès vers la recerca dels i de les estudiants i joves professionals, oferint un espai per a la l'exposició i discussió pública de treballs de recerca mitjançant la presentació de ponències i comunicacions. El primer congrés es va organitzar l'any 2000 a la Universitat de Barcelona, i el segon, el 2002, a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Poesia a l'Institut

Tres actes de 'Barcelona Poesia' se celebren a les instal·lacions de l'IEC

 
El Pati de l'IEC es va convertir en l'escenari de recitals de poesia a mitjanit
Foto: Jordi Pedrola

L'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona es va omplir de poesia amb motiu de la celebració del desè 'Barcelona Poesia', que va organitzar tres actes a la seu de l'Institut al carrer del Carme. Sota el títol d''Una porta sense clau", el passat 12 de maig va tenir lloc al pati de l'IEC, un concert de poemes dins un espectacle multidisciplinari que va conjugar la recerca d'un espai sonor i d'un espai visual; un petit viatge des de la reflexió i les sensacions, a través dels poemes, la música, el moviment, el ritme i les imatges. Es van llegir poemes de la premi Nobel polonesa Wislawa Szymborska (traducció de J.M. de Sagarra Àngel); de l'israelià Lehuda Amikhai (traducció de Manuel Forcano); de Màrius Sampere i del francès Jacques Prévert (traducció de Miquel Desclot).

La següent cita de la poesia a l'IEC va tenir lloc a la mitjanit del 13 de maig amb la presentació d'"Els millors versos del nostre temps", un recull de la millor poesia que actualment es fa en les diferents cultures de l'Estat espanyol. Es tracta d'una selecció estricta que va mostrar la pluralitat de tendències i la força d'uns poetes que es mouen en diferents registres, que van des de la poesia realista fins a les visions més trencades del món. L'acte va comptar amb la participació d'Ernesto Pérez Zúñiga, Eduardo Jordá, J.A. González Fuentes, Miquel Ángel Velasco i Rafael Muñoz Zayas.

El tercer, i darrer acte dels celebrats a l'IEC, va ser un recital de poesia zen del poeta japonès del segle XVIII Ryokan. Hi van intervenir els recitadors Jaume Comas i Marta Millà, el mestre de shakuhaci, Horacio Curti, i hi van participar els monjos del Dojo Zen de Barcelona.

Reportatge fotogràfic:

Els arqueòlegs homenatgen Xavier Dupré

Vinculat a l'Institut i al Servei d'Arqueologia de la Generalitat, va morir el passat 20 d'abril a Roma

Arqueòlegs, familiars i amics de Xavier Dupré, que va morir el passat 20 d'abril a Roma a causa d'una llarga malaltia, li van retre un sentit homenatge el passat 13 de maig a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans a Barcelona. L'acte va comptar amb un nodrit grup de persones que van voler homenatjar Dupré. Alguns dels presents van ser: Lluís Dupré, Francesc Terrats, Pilar Leon, Maria Dolores Cánalich, Xavier Aquilué, Paco Beltrán, Núria Rovirosa, Juan Santos, Fabiola Salcedo, Felipe Criado, Josep Maria Nolla, Pedro Mateos, Ricardo Olmos, Jose Maria Luzón, Joaquin Ruiz de Arbulo i Walter Pagnotta.

Xavier Dupré i Raventós (Barcelona 1956 - Roma 2006), doctor en Arqueologia Clàssica per la Universitat de Barcelona, tenia una estreta vinculació amb l'IEC per la seva participació en les Reunions Internacionals d'Arqueologia Clàssica. L'any 1993 va ser guardonat amb el Premi Puig i Cadafalch de l'Institut per un treball sobre l'arc de Berà.

 
Un moment de l'homenatge a Xavier Dupré
 

Dupré va formar part dels primers equips del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, un cop restituït aquest organisme amb la recuperació democràtica. Com arqueòleg de la Generalitat de Catalunya, l'any 1981 va ser adscrit als serveis territorials de Tarragona, on va desenvolupar una important tasca de documentació, conservació i investigació de diferents jaciments de les comarques meridionals. Entre 1987 i 1990 va ser el director del Taller Escola d'Arqueologia de Tarragona (TED'A), una iniciativa de l'Ajuntament de Tarragona,  que va desenvolupar un ampli programa de recuperació, investigació i difusió de l'arqueologia de Tarraco.

El 1991 es va incorporar a la Escuela Española de Historia y Arqueología de Roma, depenent del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), de la que, en el moment de la seva mort, n'era vicedirector.

Recull de premsa :

Els microbiòlegs es reuneixen a la RECAM 2006

Es tracta d'una trobada d'experts en microbiologia organitzada per la Societat Catalana de Biologia

La seu de l'Institut a Barcelona va acollir la Reunió Científica Anual de Microbiologia (RECAM), organitzada per la Secció de Microbiologia de la Societat Catalana de Biologia i coordinada per Ricard Guerrero, secretari científic de l'IEC, i per Jordi Urmeneta, del departament de Microbiologia de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona.

 
Ricard Guerrero, secretari científic de l'IEC, va ser un dels coordinadors de RECAM
 

Amb el nom Unitat i diversitat en microbiologia, les jornades van tenir com a objectiu debatre els avenços recents en l'àmbit de la microbiologia, presentar i posar en contacte diversos grups dedicats a les ciències microbiològiques i promoure activitats de col·laboració entre els diferents protagonistes. La reunió està dirigida als experts dels diferents àmbits de la microbiologia procedents d'universitats, de centres de recerca i de la indústria, així com als ensenyants i professionals interessats pels avenços de la matèria, i als estudiants de les diverses branques de les ciències de la vida i de la salut que es plantegen dedicar-se a la recerca en microbiologia.

La RECAM va estar distribuïda en quatre sessions, en les quals es van tractar algunes de les línies de recerca dels grups participants.

Programa i resum de les intervencions:

El retorn de la sífilis a Barcelona

L'augment de casos d'aquesta malatia és preocupant, segons els experts

Martí Vall, director de la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual del CAP Drassanes (Servei Català de la Salut), va pronunciar la conferència Reemergència de la sífilis i coinfecció amb VIH a Barcelona: una combinació perillosa, a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) a Barcelona. La sessió s'emmarcava dins cicle Conferències magistrals 2005-2006 , organitzat per la Secretaria Científica de l'IEC.

Vall va analitzar els motius pels que després d'anys de descens de la incidència de la sífilis, recentment s'han documentat increments de casos de la malaltia en cinc ciutats europees i nord-americanes (Londres, París, Amsterdam, Chicago, San Francisco i Barcelona). L'augment és considerat preocupant pels experts ja que una proporció elevada dels casos estaven també infectats pel VIH. Les raons d'aquest canvi de tendència són complexes, però es deurien a canvis de comportament de risc (com l'ús d'Internet per citar-se), moviments migratoris, contacte entre diferents grups poblacionals, ús de drogues diverses i disminució de les pràctiques sexuals segures en homes homosexuals. Aquests increments s'han documentat en articles científics i butlletins epidemiològics com ara MMWR del CDC i Eurosurveillance. En relació a Barcelona, l'increment es basa sobretot en l'estudi publicat per l'equip del doctor Vall a la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual de Barcelona a Medicina Clínica.

Martí Vall és doctor en medicina i cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialista en medicina preventiva i salut pública. Des del 2001, és director de la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual del Centre d'Atenció Primària Drassanes. Martí Vall, coautor de més de quaranta publicacions, ha estudiat l'epidemiologia i prevenció de diferents malalties infeccioses, com ara l'hepatitis vírica, la sida, altres malalties de transmissió sexual o la tuberculosi. La seva àmplia experiència en medicina preventiva i salut pública li ha permès participar com a consultor en diferents programes de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), com ara en el Programa Global de Vacunes i Immunització i en el Programa de Tractament i Prevenció de la Sida.

Les conferències magistrals de l'IEC es reprendran el pròxim 1 de juny, amb la presència del premi Nobel de Física, Sheldon Glashow .

Resum de la conferència i currículum de Martí Vall:

Estudi 'Reemergencia de la sífilis infecciosa en varones homosexuales y coinfección
por el virus de la inmunodeficiencia humana en Barcelona, 2002-2003':

Memòria anual de la Unitat d'Infeccions de Transmissió Sexual del CAP Drassanes:

Pau Vila, 'el geògraf de Catalunya'

La Societat Catalana de Geografia recorda el 125è aniversari del seu naixement amb una taula rodona a l'IEC

 
Montserrat Sunyer i Ignasi Riera, en un moment de l'acte d'homenatge a Pau Vila

Pau Vila (1881-1980) va ser membre de l'IEC, fundador de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana i el creador de la geografia científica catalana. Per celebrar el 125è aniversari del seu naixement (que serà el dia 29 de juny), la Societat Catalana de Geografia va organitzar una taula rodona per parlar de la figura, desconeguda per a molts, del que s'ha vingut a a anomenar el "geògraf de Catalunya". Pau Vila va ser l'impulsor de l'ordenament de l'espai català, basat en les comarques. Vila, que va néixer en una família humil de treballadors del tèxtil, va guanyar el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1976, tot i no haver obtingut mai cap títol acadèmic oficial.

Article “Pau Vila, el 'mestre'”, publicat a La Vanguardia: