Rafart, a dalt, i
Panyella |
|
|
|
Com va sorgir la idea de crear
un cicle que fusionés el camp de la pintura
i el de la poesia?
Feia temps que totes dues anàvem temptejant la pintura i la poesia des
de diversos angles: poètic, plàstic, assagístic, crític... i
ens adonàvem que calia explorar encara més aquesta via amb la
col.laboració d'aquelles persones que han portat a terme la seva obra
artística des de tots dos llenguatges simultàniament. Fins que
un vespre ens vam plantejar en ferm de portar a terme un cicle de conferències
i lectures, talment com el de "El traç que pinta". La
Residència d'Investigadors es va interessar pel projecte de seguida,
i hi han col.laborat l'ILC i l'IEC, ampliant l'àmbit d'interès
de la nostra proposta.
Com s'ha estructurat "El traç que pinta"?
En un format que abasta tant el punt de vista reflexiu, sigui des del
punt de vista acadèmic o assagístic, o des de tots dos alhora,
com l'experiència creativa dels pintors-poetes. Cada sessió s'inicia
amb una conferència i continua amb una taula rodona, en la que es presenta
el discurs teòric dels poetes en tant que crítics, prosistes o
assagistes i acaba amb un recital de poemes per part dels participants.
Poesia i pintura són dos llenguatges que tradicionalment
han tingut molts elements en contacte, però la seva fusió no
s'ha explorat amb suficient assiduïtat. Com creu que hi
pot contribuir en aquest sentit "El traç que pinta"?
Provocant el diàleg i mostrant els diversos vessants creatius
dels pintors poetes i escriptors participants voldríem remarcar tant les
aportacions de les obres que s'originen en els respectius espais lírics
com la importància d'aquest art que no coneix límits, que no es
vol veure encasellat ni reduït a la convenció de les estètiques
actuals i que cerca noves eines per aprofundir en la capacitat expressiva i creativa
manifestant-se amb una llibertat i amb una amplitud totals.
Torneu a la notícia del cicle "El traç que pinta"
|