|
Notícies |
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
L’IEC celebra el centenari de la Secció Filològica i de les seccions de ciències L’IEC celebra el centenari de la Secció Filològica i de les seccions de ciències
Al llarg d’aquest any, l’IEC celebrarà, amb un seguit d’actes, el centenari de la Secció Filològica i de les seccions de ciències. L'objectiu de la commemoració és doble: d’una banda, reconèixer l’aportació dels seus primers membres a la normalització i la consolidació de la llengua catalana al llarg del segle xx i al progrés de la ciència en aquesta àrea lingüística; i de l’altra, reafirmar la vitalitat, la creativitat expressiva, el dinamisme innovador i la plena vigència del català en tots els àmbits del coneixement. «No voldríem que fossin només actes per a rememorar, també voldríem que fos una ocasió per a conèixer el present i el futur de l’acadèmia catalana», va afirmar Isidor Marí, president de la Secció Filològica, en la presentació del programa, en la qual també van intervenir Salvador Giner, president de l'Institut; Francesc Gonzàlez i Sastre, president de la Secció de Ciències Biològiques; David Serrat, president de la Secció de Ciències i Tecnologia, i Oriol Izquierdo, director de la Institució de les Lletres Catalanes. L’any de la paraula viva El centenari de la Secció Filològica (SF) coincideix també amb el centenari de la mort de Joan Maragall, el poeta de la «paraula viva» i un dels primers membres d’aquesta secció. Per això, es convoca, conjuntament amb la Institució de les Lletres Catalanes tota la societat a promoure, al llarg de l’any, tota mena d’iniciatives que contribueixin a descobrir, compartir i celebrar la vitalitat de la llengua catalana, sota el lema «2011, l’any de la paraula viva». Una de les propostes que han sorgit arran de la campanya és el «DiccionAra», un espai per a la invenció de noves paraules lligades amb l'actualitat impulsat pel diari ARA. S'hi pot participar a través de Twitter i Facebook. Cent anys de ciència en català Joan Peytaví presenta a l’Institut un llibre sobre antropònims nord-catalans
Vidal, Martí, Fabre, Bonet,
Roig… eren els noms de família més freqüents
a la Catalunya del Nord al segle XVIII. Ara, el catedràtic de la
Universitat de Perpinyà i membre de la Secció
Filològica de l’IEC Joan Peytaví els recopila tots en el llibre Antroponímia,
poblament i immigració a la Catalunya moderna. L'exemple dels
comtats de Rosselló i Cerdanya (segles XVI-XVIII),
publicat per l’IEC dins la col·lecció
«Treballs de l’Oficina d’Onomàstica».
L’obra es va presentar el dia 10 de març, a
l’Institut, en un acte organitzat per la Secció Filològica, la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, i la Societat Catalana de Genealogia.
Es calcula que a final del 2010 hi havia al món 4,3 milions de persones nascudes a partir de la fecundació in vitro. D’aquestes, entre el 50 i el 60 % van néixer a Europa. En el continent europeu, Espanya és el tercer país on es produeixen més cicles de reproducció assistida, i a Catalunya la xifra va arribar als onze mil cicles el 2006, segons les dades més recents. Així ho va explicar Fanny Vidal, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtica de Biologia Cel·lular del Departament de Biologia Cel·lular, Fisiologia i Immunologia, en la conferència magistral «Dones, reproducció i fecundació in vitro», que es va celebrar el 2 de març a l’IEC per commemorar el Dia Internacional de les Dones. La conferència s’inclou dins el cicle «Conferències magistrals del curs 2010-2011». Fanny Vidal va fer un repàs per la història de la reproducció des dels inicis fins al moment present. El gran canvi, tal com va explicar, es va produir al segle XX, quan es va passar de la pura observació a l’experimentació i ampliació del coneixement. La primera inseminació artificial es va fer l’any 1948. A l’Estat espanyol, concretament, va ser a Barcelona i es va dur a terme el 1978. Aquell mateix any, es va realitzar la primera fecundació in vitro al món (el 1984, a Barcelona), un fet que segons la conferenciant «va tenir més detractors que defensors». A partir d’aquest moment, «les coses van anar molt ràpid». El 1983 ja es van obtenir oòcits de donant; el 1984, embrions in vitro; el 1985 hi va haver la primera mare de lloguer, i als anys noranta es van començar a solucionar els problemes masculins, i el que és més important, van aparèixer els primers diagnòstics preimplantacionals, consistents en analitzar genèticament una cèl·lula de l’embrió per evitar malalties genètiques greus. Tal com va explicar Fanny Vidal, els
aspectes tècnics i els dubtes científics es van superant,
però les crítiques d’alguns col·lectius es
mantenen i el debat social augmenta. Un dels debats més vigents
és sobre el llindar que s’estableix per a aplicar les
noves tecnologies de reproducció, que permet que en alguns
països es tinguin fills en edats molt avançades. A
l’estat espanyol, la llei només marca el llindar per sota,
és a dir, que no hi poden accedir les menors de divuit anys. Tot
i això, «hi ha un comportament ètic que les
clíniques apliquen i és que no ho practiquen a dones de
més de cinquanta anys», va dir la conferenciant.
Finalment, la professora va recordar que les tècniques de
reproducció assistida continuen tenint detractors —per la
forta medicalització que comporta, la vulnerabilitat de les
dones, els riscos per gestacions múltiples, etc.— i
defensors —per l’autonomia reproductiva de les dones, la
separació entre el sexe i la reproducció, el rol
reproductiu de les parelles, el dret a tenir fills, entre altres
aspectes.
L'IEC va acollir, el dia 15 de març, l'acte de commemoració del vint-i-cinquè aniversari de l'Institut Menorquí d'Estudis (IME), un acadèmia que, tal com va afirmar Salvador Giner, president de l'IEC, ha mantingut sempre una relació «modèlica» amb l'Institut. A més del president de l’IEC, van assistir en aquest acte Jaume Mascaró, president del Consell Científic de l’Institut Menorquí d’Estudis, Josep Miquel Vidal, coordinador científic de l’IME; Joan Torres, president de l’IME, i Marc Pons, president del Consell Insular de Menorca. En el decurs de l’acte es va presentar el llibre Natura i societat: mosaics a Menorca, a càrrec de Guillem López Casasnovas, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra. Es tracta d’un exercici de síntesi i assaig sobre diversos temes, exposats per trenta-cinc autors, que abasten l’ampli ventall geoambiental, social, econòmic i cultural que ofereix l’illa de Menorca. Així mateix, l’escriptor i director de l’Institut Ramon Llull, Vicenç Villatoro, va presentar el volum Menorca, 40 paisatges personals. Tots dos llibres han estat publicats per l’Institut Menorquí d’Estudis i editats per Francesc Xavier Roig i Pere Fraga i Arguimbau. Aquesta cita a l’IEC va obrir els
actes de commemoració d’un quart de segle dedicat a la
recerca, la promoció i la recuperació de la cultura, que
també se celebraran al llarg de l’any a Mallorca i
Menorca. Entre altres esdeveniments, l’IME preveu celebrar una
jornada de portes obertes per Sant Jordi, en la qual el públic
podrà veure l’evolució d’aquest Institut al
llarg de vint-i-cinc anys, mitjançant una exposició i una
mostra de publicacions. Actualment, l’Institut Menorquí
d’Estudis compta amb cent seixanta-cinc membres actius, dotze
membres corresponents i quatre membres honoraris. L’IEC projecta un documental inèdit del científic Miquel Crusafont
L’any passat es va iniciar la commemoració del centenari del naixement de Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983), un dels científics catalans contemporanis més reconeguts de l’àmbit internacional. Crusafont va dedicar bona part de la seva vida a la paleontologia i, el 1931, va fundar el Museu de Sabadell, dedicat a aquesta disciplina. A més, durant la dècada dels cinquanta va aconseguir reunir a Sabadell els paleontòlegs més importants de l’època gràcies a l’organització d’uns col·loquis. El dia 16 de març, la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN), filial de l’IEC, i l’Institut Català de Paleontologia van recordar la seva figura mitjançant una conferència i la projecció d’un documental inèdit. La conferència, titulada «Miquel Crusafont i Pairó (1910-1983). La història d’un món perdut», va ser a càrrec del biòleg Josep M. Camarasa i del geòleg i president de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, David Serrat. Serrat va recordar la important tasca investigadora i docent de Crusafont i va afirmar que el paleontòleg «va saber trobar una escletxa per a il·luminar el fosc panorama de la postguerra en la ciència catalana». També va recordar que va ser ell qui, als anys cinquanta, va introduir la teoria de l’evolució a la Universitat de Barcelona. «A principi del segle XX, fins i tot es va expulsar un professor per defensar Darwin», va explicar. D’altra banda, el documental La historia de un mundo perdido,
dirigit i protagonitzat per Miquel Crusafont l’any 1951,
també esmenta la teoria de l’evolució. El film, de
disset minuts, que es va poder veure a l’IEC gràcies a la
digitalització que se n’ha fet recentment, mostra els
animals prehistòrics que poblaven el Vallès —des
del terciari fins a l’aparició de l’home—
mitjançant les peces de la col·lecció del Museu
paleontològic de Sabadell. Josep Maria Camarasa va recordar que
en l’època no es feien gaires pel·lícules ni
documentals de ciència i va afirmar que no se sap quin
recorregut va fer la pel·lícula en aquell moment:
«Segurament en va fer poc, perquè parlava de
l’evolució i això feia posar els cabells de punta a
més d’un censor».
Prop de vint mil estudiants participen en les XVI Proves Cangur de Matemàtiques
«Les matemàtiques poden ser interessants i divertides i un repte molt estimulant per a l’alumne», segons Carles Romero, membre de la Comissió Organitzadora de les Proves Cangur de Matemàtiques. Així ho van comprovar els prop de vint mil estudiants d’entre tercer de secundària i segon de batxillerat que van participar el 17 de març en la setzena edició de les Proves Cangur de Matemàtiques, que des del 1996 organitza la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC. En concret, en aquesta edició van participar 19.937 alumnes procedents de 512 centres de Catalunya i Andorra. La majoria dels estudiants eren de Barcelona (13.321), seguit de Girona (2.906), Lleida (1.417) i Tarragona (2.216). Les Proves Cangur de Matemàtiques consisteixen a resoldre trenta problemes matemàtics en una hora i un quart, i tenen per objectiu estimular l’aprenentatge de les matemàtiques entre els estudiants de secundària i batxillerat. Sobre la dificultat de les preguntes, Carles Romero va reconèixer que «segurament molts adult no serien capaços de resoldre els problemes de la prova». Enunciats inicials com «Una motocicleta va recórrer una distància de 28 km en 30 minuts. A quina velocitat mitjana anava?» semblen fàcils de resoldre, però a mesura que avança l’examen la dificultat va creixent. Les proves Cangur se celebren alhora en els diversos països d’Europa, Àsia i Amèrica que formen part de l’associació internacional Kangourou sans Frontières. A Catalunya, l’organització és a càrrec de la Societat Catalana de Matemàtiques i compta amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, de les universitats catalanes i d’altres entitats cíviques. Enguany, a més, ha rebut una subvenció de Catalunya Caixa. El lliurament de premis serà el dia 19 de maig al Paranimf de la Universitat de Barcelona. Recull de premsa:
La Societat Catalana de Física premia els millors treballs de recerca de batxillerat sobre física del 2010
Els dos treballs premiats en aquesta edició han estat «Modelització de cràters d’impacte», de Jesús Ordoño i Carlos Tadeo, de l’Institut Frederic Mompou de Sant Vicenç dels Horts, i «L’accelerador de Gauss. Construcció i anàlisi», d’Oriol Jiménez, de l’Escola Joan Pelegrí de Barcelona. En l'acte de lliurament de guardons, que es va celebrar el 18 de març a l’IEC, també es va premiar els vint seleccionats per a representar Catalunya en la fase estatal de l’Olimpíada Internacional de Física. Aquests premis els concedeix la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut, i tenen per objectiu estimular l’interès per a l’estudi i la recerca en física dels futurs estudiants universitaris dels territoris de llengua catalana. A «Modelització de cràters d’impacte», Jesús Ordoño i Carlos Tadeo estudien com afecten als diversos planetes els meteorits i els asteroides, i quines són les catàstrofes que poden originar. Per a fer-ho, van fabricar un model amb què van simular un total de 1.050 llançaments de meteorits i que els va permetre estudiar el diàmetre i la profunditat del cràter i el radi d’ejecció. D’aquests experiments, en van extreure dues fórmules matemàtiques vàlides per als cràters terrestres ―que han anomenat llei d’Ordeo― i que descriuen el diàmetre del cràter i el radi d’ejecció en funció del diàmetre i l’energia cinètica del meteorit en el moment de l’impacte. D’altra banda, en el treball «L’accelerador de Gauss. Construcció i anàlisi», Oriol Jiménez va dissenyar i construir un accelerador de Gauss ―un dispositiu capaç d’accelerar un cos a partir d’un treball fet per un camp magnètic― amb materials reciclats, i en va fer un estudi teòric i pràctic gràcies al qual va poder demostrar el teorema treball-energia aplicat al magnetisme. Els accèssits han estat per a Ferran Bertomeu, de
l’IES Jaume Salvador i Pedrol de Sant Joan Despí, pel
treball «La levitació diamagnètica», i per a
David Roca, de l’Escorial de Vic, pel treball «El desig de
volar. Leonardo da Vinci en la història del vol». Pel que
fa a l'Olimpíada Internacional de Física,
els vint classificats de la fase catalana participaran en
representació de Catalunya en la fase estatal de les proves, que
tindrà lloc a Múrcia entre els dies 8 i 10 d’abril
d’enguany. Els cinc estudiants que superin aquesta fase
participaran en l’Olimpíada Internacional, que se
celebrarà a Bangkok del 10 al 18 de juliol, i els quatre
primers, a l’Olimpíada Iberoamericana, que tindrà
lloc a l’Equador el mes de setembre.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
