L'IEC i la Universitat de València publiquen el segon volum de La ciència en la història dels Països Catalans, una obra de referència en la historiografia científicotècnica

L'acte de presentació de l'obra va omplir la Sala Prat de la Riba de l'IEC	Foto: Jordi Pareto

Sabien que la segona aritmètica impresa al món va ser realitzada a Barcelona el 1482? I que el Lunario perpétuo, del valencià Jeroni Cortès, es va publicar, periòdicament, ni més ni menys que durant quatre segles? Aquestes només són algunes de les dades que apareixen en el segon volum de La ciència en la història dels Països Catalans, una obra de referència en la història de la ciència i la tècnica que acaben de publicar l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de València i que és dirigida per l'arabista Joan Vernet i el microbiòleg Ramon Parés, ambdós membres de l'IEC. La presentació acadèmica es va fer dimarts passat, 11 de juliol, a la Sala Prat de la Riba de l'acadèmia catalana, en un acte que va cloure Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya.

	La Suma de l'art d'arismetica [sic], de Francesc de Santcliment (Barcelona: Pere Posa, 1482), és la segona aritmètica impresa al món

L'obra completa aspira a cobrir l'evolució de la història de la ciència i la tècnica en els territoris de llengua catalana, des del segle x fins a l'època actual, que es tractarà en el tercer volum, De l'inici de la industrialització a l'època actual, en curs de realització. L'abast i l'exhaustivitat del projecte han estat possibles mercès a la participació de cinquanta-dos especialistes dels Països Catalans. 

L'objectiu ha estat cobrir el buit que existia en la història de la ciència i de la tècnica dintre de la bibliografia catalana i aportar una obra de referència per als especialistes i els interessats a aprofundir en aquest aspecte de la història social. Segons comenta Ramon Parés, «no hi fa res que el nostre pes en la història de la ciència, considerat en abstracte, sigui relativament petit, perquè cal adonar-se que aquesta història abstracta sempre és una estructura lògica sobreposada, feta per tractar de comprendre tan bé com sigui possible com hem arribat a la perspectiva actual».

La ciència en la història dels Països Catalans, II: Del naixement de la ciència moderna a la Il·lustració, amb un tiratge de mil exemplars, igual que el primer volum, consta de 774 pàgines i està estructurat en tres parts: el Renaixement, la revolució científica i la Il·lustració, amb estudis d'autor dedicats a l'evolució dels diferents àmbits i amb gravats i documents de cada època. S'ha posat a la venda per 50 euros.

Tres segles, amb alts i baixos

La primera part, que aborda el Renaixement, tracta la implantació de les noves concepcions epistemològiques i metodològiques en l'àmbit de la ciència i la tècnica, el context social i polític i el desenvolupament de la impremta. Aquest darrer aspecte revela detalls com ara que, a València, l'impressor Joan Mey va assumir, durant vint-i-un anys, el risc d'oferir el nombre més elevat de noves obres en el mercat espanyol. La nissaga dels Mey en va posar trenta-sis a mans dels lectors, és a dir, una quantitat superior a la produïda per tots els editors barcelonins.

L'estudi del xvii, el segle de la revolució científica, posa en relleu la profunda decadència de l'activitat científica als Països Catalans, en paral·lel amb la intensa crisi política, social i econòmica dels territoris hispànics. Malgrat tot, es van registrar avenços en les disciplines fisicomatemàtiques, en la medicina i en els sabers químics i biològics afins, cap a finals de segle, sobretot al voltant dels coneguts com a novators valencians. És en aquest context on apareixen autors com ara Josep Vicent del Olmo i la seva Nueva descripción del orbe de la tierra (1681), basada en una àmplia erudició en la qual s'esmenten set-cents autors, acuradament ressenyats, i que resulta un bon exponent de la geografia humanística del segle xvii .

Portada de l'obra de Josep Vicent del Olmo Nueva descripción del orbe de la tierra (1681)

La ciència en la història dels Països Catalans és un referent historiogràfic absolut, «sense precedents i difícilment superable en molt temps», comenta Parés. L'obra, que ha estat redactada per més de cinquanta experts, disposa d'un consell editor format per Josep M. Camarasa, biòleg i assessor científic de l'IEC; Víctor Navarro, catedràtic d'Història de la Ciència de la Universitat de València; Antoni Roca i Rosell, físic i president de la Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, filial de l'IEC; Vicent Ll. Salavert, de la Universitat de València, i Julio Samsó, de la Universitat de Barcelona, que també en són autors. La relació d'autors s'amplia, entre altres, amb els metges i especialistes en història de la medicina i de la ciència José María López Piñero i Àlvar Martínez Vidal, els físics Josep Chabàs, Carles Puig Pla i Manuel García Doncel, el matemàtic Eduard Recasens Gallart, els historiadors José Pardo Tomás i Alfons Zarzoso, els biòlegs Agustí Camós Cabeceran i Cristina Sendra, el químic Pere Grapí Vilumara, l'enginyer químic Agustí Nieto-Galan i el filòsof Horacio Capel Sáez.

	Els sistemes astronòmics segons José Zaragoza (làmina de l'Esphera en común celeste y terráquea, del 1675)

Reportatge fotogràfic:

Recull de premsa: