|
|
||||||||
|
Conseller Tresserras: «la cooperació de
la Universitat de València i l'IEC agrupa el conjunt del
territori de la nació» |
||||||||
|
En la presentació del segon volum de La ciència en la història dels Països Catalans, coeditat per l'acadèmia catalana i la UV
La coedició per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Universitat de València (UV) de La ciència en la història dels Països Catalans palesa «una esplèndida col·laboració de la Universitat de València i l'IEC, la nostra acadèmia nacional en el més ple sentit de la paraula, que ens agrupa el conjunt del territori de la nació». Així va tancar Joan Manuel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya, l'acte de presentació del segon volum de l'obra, el passat dimecres, 11 de juliol, a la seu de l'IEC, a Barcelona. El conseller va qualificar l'obra com un projecte reeixit «que combina la compilació i el treball de síntesi de coneixements acumulats pels especialistes amb els avenços de la recerca». La col·laboració entre la Universitat de València i l'IEC va ser destacada també per Esteban Morcillo, vicerector d'Investigació i Política Científica de la UV i representant del rector en l'acte acadèmic. Morcillo va referir-se a l'IEC com la institució «en què els membres de la Universitat de València ens sentim a casa nostra» i va aprofitar l'ocasió i celebració enguany del centenari de l'IEC per desitjar «una llarga vida a aquest Institut perquè puga continuar la seua excel·lent tasca cultural i científica». L'acte de presentació va ser presidit per Salvador Giner,
president de l'IEC, segons el qual «no hi ha cap obra semblant
en cap país europeu». Un altre membre de l'IEC, el microbiòleg
Ramon Parés, codirector de l'obra, va referir-se a la durada
del projecte, iniciat fa deu anys per impuls de l'IEC, del qual
se'n publicà el primer, Dels àrabs al Renaixement,
el 2005 i ara ha vist la llum el segon: La ciència en
la història dels Països Catalans, II: Del naixement de
la ciència moderna a la Il·lustració. «És
veritat que totes les obres d'envergadura parella són llargues
de realitzar, malgrat la constància i bona voluntat que
hi hagin posat moltes persones sense les quals no s'acabarien mai. La
Ciència en la Història dels Països Catalans no
ha pogut ser-ne pas una excepció. Sospito però que
la prova del temps és un bon senyal, si finalment s'arriba
a terme», va concloure Parés.
Aproximació al conjunt de l'obra El professor Parés va excusar l'absència de l'altre codirector, l'arabista Joan Vernet. «Malgrat haver pogut seguir tot el desenvolupament del projecte des del principi i, fins i tot, ser autor d'alguns capítols, la mala salut i sobretot la vellesa, que no perdona ningú, li impedeixen d'acompanyar-nos físicament.» Com a aproximació al conjunt del projecte, Parés va assenyalar que el primer volum «té quelcom de reconeixement i homenatge als historiadors de la ciència de l'escola de Barcelona, els continuadors de J. M. Millàs i Vallicrosa al llarg de tres generacions», mentre que el segon, «es pot veure també com a reconeixement i homenatge a l'escola valenciana d'historiadors de la ciència, la de García Ballester, López Piñero i Víctor Navarro». «El protagonisme valencià als segles XVI i XVII és rellevant i, naturalment, també havia de ser-ho el dels seus historiadors.» Ramon Parés va felicitar la curosa tasca del Servei de Publicacions de la Universitat de València i va voler deixar clar «l'excel·lent suport, d'altra part imprescindible, que sempre han donat tant l'IEC com la Universitat de València a l'edició d'aquest llibre». Antoni Roca i Rosell, físic i president
de la Societat
Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica,
filial de l'IEC, i Víctor Navarro, catedràtic d'Història
de la Ciència de la Universitat de València, van
resumir els continguts i principals aportacions de les 774 pàgines
d'aquest segon volum de La ciència en la història
dels Països Catalans. D'altra banda, Albert Martínez
Olmo va intervenir en representació d'Obra
Social Caixa Sabadell, indicant que el suport d'aquesta
entitat financera al projecte és una demostració de
la voluntat més general de promoció de la ciència
i la recerca i una més de les mostres de col·laboració que
està efectuant des de fa anys amb les iniciatives de l'IEC.
|
||||||||
