Finestra oberta |
||||||
|
Articles i entrevistes
La televisió local a
Catalunya: apagada analògica i
digitalització
Maria Corominas Piulats, presidenta de la Societat Catalana de Comunicació de l'IEC
El mes de juny del 1980, un grup de ciutadans de Cardedeu van fer la primera emissió de televisió pròpia amb continguts locals; el mes de març de 1982 es regularitzaven les emissions periòdiques a través de RTV Cardedeu. A partir d'aquí, la televisió local es va estendre de manera significativa, tot i que no hi havia un marc legal que la reconegués. De fet, un dels trets més peculiars, i significatius, de l'evolució de la televisió local a Espanya ha estat el caràcter quasi estructural de l'absència d'un marc legal, que no arriba fins a la Llei 41/1995, de televisió local per ones terrestres, en la qual s'identifica la situació de la televisió local amb el terme d'alegalitat. En aquesta etapa, es va definint un model dominant de televisió local amb els eixos principals següents: cobertura municipal, servei públic, participació ciutadana, continguts majoritàriament locals i de producció pròpia, normalització lingüística. Als anys noranta, aquesta situació comença a canviar: la professionalització es converteix en el model de referència i, en paral·lel, sorgeixen i s'estenen xarxes –algunes de públiques, d'altres de privades– de provisió de continguts, de gestió d'emissores locals... La televisió local, doncs, va canviant, d'una manera clara, pel que fa a continguts i a cobertura. I, amb tot, la televisió local encara no havia estat plenament regulada: la Llei del 1995 es va aprovar al final d'una legislatura amb el PSOE al Govern; el PP, aleshores principal partit de l'oposició i a la legislatura següent al Govern, hi va votar en contra. En tot cas, el reglament tècnic que la Llei havia de desenvolupar no es va arribar a aprovar mai. Però la Llei del 1995 va establir una distinció entre emissores, ja que preveia, per a les que estaven en funcionament abans de l'1 de gener d'aquell mateix any, la possibilitat de regularitzar-se, un cop s'aprovés el reglament tècnic. En canvi, les que comencessin a emetre més tard, haurien d'iniciar el procés. Les del primer tipus, doncs, van rebre certa empara. Al final –ara per ara–, la plena regulació arriba per la via de la digitalització. Efectivament, en el marc de la conversió digital de la televisió que es porta a terme a la Unió Europea, a Espanya s'opta, el 2002-2003, per associar la televisió local per ones amb la televisió digital terrestre (TDT). La televisió local només es podrà regularitzar per aquesta via. Però la digitalització s'organitza a partir d'un terme nou: la demarcació, que correspon a l'àrea de cobertura d'un canal múltiplex, el canal digital en el qual, gràcies a tècniques diverses, hi ha més capacitat que no pas en analògic. A grans trets, en l'espai que en analògic ocupava una emissora o un canal de televisió, ara hi cap un múltiplex, dins del qual, al seu torn, s'han previst quatre programes (l'equivalent de l'emissora) i serveis addicionals de dades. Amb la digitalització, la televisió local deixa de ser municipal i esdevé supramunicipal: pràcticament totes les demarcacions apleguen més d'un municipi. Al mateix temps, el component privat i/o comercial guanya pes en la televisió local, ja que només un o dos dels quatre programes d'un múltiplex podran ser públics; i, en aquest cas, els ajuntaments dels diversos municipis que constin a la demarcació s'hauran de posar d'acord per a gestionar conjuntament el programa o programes. L'herència del model hegemònic s'ha notat a Catalunya en les polítiques de digitalització de la televisió local. Pel que fa a continguts, per exemple, s'han mantingut com a elements de definició de la televisió local: «La televisió local es caracteritza per una programació de proximitat.» També s'han tingut en compte les televisions públiques en funcionament en analògic en la inclusió dels múltiplexs. Però, indiscutiblement, la digitalització ha comportat un model nou de televisió local, en el qual, per exemple, RTV Cardedeu no hi té cabuda. L'1 de gener de 2008 és la data prevista per a l'apagada analògica de la televisió local. De fet, però, es tracta de l'apagada d'un model de televisió, molt més que d'unes emissores. En altres paraules, la conversió digital de la televisió local representa l'aposta per un altre tipus de televisió local... a través de les ones. Altres tecnologies digitals poden servir també la televisió local.
'Serra
d'Or' publica un dossier especial pel Centenari de l'IEC
Articles: Salvador Giner - Realitat i missió de l'acadèmia catalana La Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans La
Secció Filològica: la recerca i les
funcions d'acadèmia La Secció de Filosofia i Ciències Socials Present i futur de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC Present i futur de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC
Col·laboracions de membres de l'IEC als mitjans de comunicació El
xoc, el joc, el foc (3/3), de Joan Solà La
universitat, més enllà de les xifres,
de Josep M. Terricabras El
congelat és més sa, de Pere Puigdoménech Autodeterminació, de Josep
M. Terricabras L'hora
dels astròlegs, de Joan
F. Mira Des
de Google a Vilaweb,
de de Josep
M. Terricabras Pelegrins,
de Joan
F. Mira
Entrevistes a membres i socis de les filials de l'IEC als mitjans de comunicació
Entrevista
a Salvador Giner
Entrevista
a Josep Enric Llebot Entrevista
a Josep Massot
|
