Número 179
setembre 2013
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
El dret català tres-cents anys després de la Guerra de Successió

Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, filial de l'IEC

Enguany, el cicle de conferències sobre l’estudi de diversos aspectes del dret català de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’IEC, fa una referència especial als tres-cents anys de la fi de la Guerra de Successió, que, amb la Nova Planta, va desfer tot el marc institucional i constitucional del nostre país sotmès en ser derrotat. També s’hi afegeixen les commemoracions dels cent anys de la Mancomunitat de Catalunya i els vuit-cents anys de la batalla de Muret. Amb aquest cicle ens sumem, especialment, al tricentenari i reflexionem sobre el present del nostre dret i sobre els efectes que va tenir aquella ensulsiada mirant el futur.

Analitzarem el grau de desenvolupament institucional assolit a Catalunya a l’inici del segle XVIII, per deixar palesa l’evolució dinàmica d’una societat en un estat regit per l’equilibri de poders, dotada d’uns mecanismes de garantia del que avui en diem l’estat de dret, que va culminar amb la constitució del Tribunal de Contrafaccions. Era una societat que caminava cap al règim parlamentari, davant de l’absolutisme que certa historiografia ha qualificat interessadament com a progressista. Com ha dit Joaquim Albareda, que farà la conferència inaugural el 8 d’octubre a l’IEC, Catalunya estava en la via anglesa i holandesa que va definir molt bé Felip V després de les corts de 1701-1705, que diu: «Aquellas cortes dejaron a los catalanes más repúblicos que el parlamento abusivo de los ingleses.»

Analitzarem l’estructuració institucional i jurídica d’aquell estat català, seguint un procés evolutiu de segles, i els efectes que sobre el dret va tenir la Nova Planta en el manteniment del nostre dret sense font de producció legislativa pròpia ni amb un sistema judicial propi.

Recordant el centenari de la creació de la Mancomunitat, analitzarem aquesta institució, que va donar lloc a la creació de l’IEC en un camí cap al restabliment d’institucions d’autogovern, per completar des d’un punt de vista de dret públic quin ha estat el resultat de l’intent de bastir un marc institucional en què Catalunya pogués desenvolupar la seva personalitat i respondre als reptes del present i futur de la nostra societat, que és la finalitat del dret. Aquesta anàlisi es complementarà amb els efectes de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia, i acabarà amb l’anàlisi dels conceptes de justícia i legalitat de l’autodeterminació nacional, i secessió. Es tancarà el cicle amb una reflexió des del dret sobre el camí emprès cap a un nou estat propi, en què es pugui desenvolupar de manera àmplia i sense límits el nostre dret al servei de la societat.

En l’apartat històric, hi haurà una conferència sobre l’heretgia en dret català medieval, que ens suma també a la commemoració de la batalla de Muret i a la persecució dels càtars, que va posar fi a la presència catalana a Occitània.

La resta del cicle està destinat a l’estudi dels problemes del nostre dret avui, no només centrat en el Codi civil, sinó entenent com a dret propi totes les branques del dret que en un futur proper hem de poder desenvolupar plenament, des de qüestions relacionades amb el dret penal en la responsabilitat de les persones jurídiques, les relacions familiars i la responsabilitat civil, fins a la responsabilitat civil per difamacions per Internet o els problemes de la protecció dels deutors hipotecaris davant les clàusules abusives. La resta de conferències tractaran de diverses qüestions del nostre dret civil: els pactes successoris, els testaments, les noves formes de família, els règims econòmics familiars o el dret d’adquisició en el nostre Codi.

Aquest cicle, que barreja l’anàlisi del passat amb el present i la reflexió de futur, és el resultat necessari del compliment de la nostra raó de ser com a Societat Catalana d’Estudis Jurídics, que té per objecte l’estudi del dret català com un dels elements essencials i definitoris de la nostra personalitat nacional que ha de respondre als seus afanys, amb la reafirmació del principi que com a poble hem de tenir a les nostres mans totes les eines per a desenvolupar-nos. Per això, donarem aquesta visió àmplia de l’estudi del dret des del dret públic, totes les branques del dret civil i el dret penal. Volem contribuir a la reflexió que fa la nostra societat en el camí per a la construcció d’un nou estat propi, davant de l’actitud hostil de l’Estat espanyol, que duu un camí involutiu contrari del nostre autogovern i lamina les mínimes capacitats legislatives assolides pels estatuts d’autonomia i de franca hostilitat contra la presència de la nostra llengua en l’àmbit més essencial per al seu desenvolupament normal, que és a l’escola, i que veiem a València, a les Illes Balears i també en la legislació que es porta a terme a les Corts de Madrid. Precisament, des del 1714 fins ara, és en l’àmbit de l’ensenyament on l’Estat espanyol ha promulgat més disposicions legals amb l’objectiu d’intentar foragitar la llengua catalana de l’escola i disminuir-ne l’ús social i destruir-la.

Amb aquest cicle, la Societat Catalana d’Estudis Jurídics vol aportar la seva contribució a la reafirmació dels drets que tenim com a poble: determinar el nostre futur en la defensa dels nostres interessos i desitjos en l’àmbit de la política, cultura, economia i drets socials, tal com estableix el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides; en el sentit de reafirmar que l’exercici dels drets democràtics col·lectius no pot mai ser titllat ni d’il·legal ni d’il·legítim en ser principis bàsics de dret internacional que han de regir qualsevol ordenament intern.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

Les malifetes del PP contra el català a les Balears
Damià Pons, membre corresponent de la Secció Filològica de l'IEC i delegat de l'Institut a Palma

«L’objectiu de l’actual PP balear és fer recular el català en els únics àmbits on fins ara havia aconseguit una presència que s’anava acostant a la normalitat»

 


El dret català tres-cents anys després de la Guerra de Successió
Josep Cruanyes, president de la Societat Catalana d'Estudis Jurídics, filial de l'IEC

 

«Volem contribuir a la reflexió que fa la nostra societat en el camí per a la construcció d’un nou estat propi»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa