Número 177
juliol 2013
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
Malbaratament d'aliments

Abel Mariné, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC i president de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació

El malbaratament d’aliments no és nou, però ara se’n parla més que mai perquè la crisi econòmica fa que hi hagi gent que no pot menjar el que caldria. Per tant, llençar aliments no solament és inacceptable, sinó una immoralitat. Des de fa dècades, als països desenvolupats es practica una disbauxa que desaprofita o llença el que es considera que ja no serveix o que no és prou «actual», encara que sigui útil, i es recicla poc, i això afecta també els aliments. S’ha arribat a uns extrems de dilapidació que no són sostenibles, per raons econòmiques i ecològiques, perquè els aliments llençats contaminen el medi ambient.

Aquesta situació va ser objecte de debat, a mitjan juny, en una jornada organitzada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya (Generalitat de Catalunya), el PAAS (Pla integral per a la promoció de la salut mitjançant l’activitat física i l’alimentació saludable del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya), la fundació Banc dels Aliments i l’ACCA (Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, filial de l’Institut d’Estudis Catalans). Els títols de les sessions expressen les vessants del problema: les persones en risc d’exclusió i el malbaratament alimentari, la visió dels donants (productors agroindustrials, distribuïdors i restauradors), la dels gestors (Banc dels Aliments, ONG com Nutrició sense Fronteres, ajuntaments), i la dels consumidors. També es va presentar la Guia de pràctiques correctes d’higiene per a l’aprofitament segur del menjar a la restauració i el comerç minorista, elaborada per experts de la Universitat Autònoma de Barcelona, Nutrició sense Fronteres, el Banc dels Aliments i l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

«Som allò que llencem» va afirmar, una vegada més, Jordi Peix, de la fundació Banc dels Aliments, en una conferència al Campus de l’Alimentació de la Universitat de Barcelona, en el marc de la col·laboració entre aquesta fundació i la Universitat per contribuir a la presa de consciència del problema. A Catalunya es malbaraten trenta-cinc quilos d’aliments per persona i any, i el percentatge més important es dóna a les llars (58 %), seguides pels supermercats (16 %), restaurants (12 %), comerços (9 %), institucions (4 %) i mercats (1 %).

Per a aprofitar bé el menjar cal pensar en la nostra butxaca, planificar els àpats, ajustar les racions, aprofitar les sobres, congelar per allargar la vida dels aliments crus o cuinats, respectar les indicacions de conservació dels aliments, ajustar la temperatura de la nevera, fer una rotació ordenada dels aliments, comprovar-ne la caducitat i fer compostatge si es té un hort o un jardí. Tot això amb racionalitat. Analitzem breument, per exemple, la qüestió de les dates dels aliments. Una de les causes de malbaratament es una interpretació «escrupolosa» del que se sol denominar, moltes vegades incorrectament, caducitat dels aliments, és a dir, fins quan un producte és apte per al consum. Els aliments es deterioren amb el temps, però de manera gradual, no «sobtadament». Per això, la data que figura en les etiquetes de la major part d’aliments és la de consum preferent o duració mínima, no la de caducitat. La data de consum preferent indica el temps en què l’aliment manté amb garantia les seves propietats i seguretat. El marge és ampli (mesos o anys), i més enllà d’aquesta data segueix essent comestible. De la caducitat, terme pejoratiu que seria adient substituir per l’expressió consumir abans de..., se’n sol fer una interpretació massa restrictiva, entenent que després de la data «l’aliment segur ja no és segur», i no és ben bé així. Es pot entendre, per exemple, que un iogurt amb una data determinada no deixa de ser comestible de cop a les dotze en punt de la nit de l’esmentat dia. Però molts consumidors, poc informats o massa primmirats, no accepten aliments «legalment caducats» o més enllà de la data de consum preferent, encara que estiguin en bon estat, i així contribueixen al malbaratament.

El professor britànic Tristam Stuart afirma que amb les deixalles de supermercats, restaurants i llars de la Unió Europea i els Estats Units s’arriba fins a quadruplicar els aliments necessaris per a totes les persones que passen fam al món. Diu l’Evangeli que els pobres aprofitaven les engrunes que queien de la taula dels rics. Doncs encara passa el mateix. A mitjan segle passat, Josué de Castro, president de la FAO (Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació) va dir: «Una meitat de la humanitat no dorm perquè té fam i l’altra meitat no dorm perquè té por dels que tenen fam.» Avui seguim sense dormir tranquils i malbaratant.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

Malbaratament d'aliments
Abel Mariné, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC i president de l'Associació Catalana de Ciències de l'Alimentació

 «A Catalunya es malbaraten trenta-cinc quilos d’aliments per persona i any, i el percentatge més important es dóna a les llars»

 


Set-cents anys de la reintegració de la Vall d'Aran a Catalunya
M. Teresa Ferrer i Mallol, presidenta de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC

 «Aquest any 2013 commemorem els set-cents anys del retorn de la Vall d’Aran a la Corona catalanoaragonesa després d’una ocupació francesa que s’inicià l’any 1283»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa