Número 169
novembre 2012
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
El batxillerat. Cultura completa, àmplia, per als ciutadans del país

Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'IEC

El gener del 2012, el ministre d’Educació del govern d’Espanya va presentar un nou batxillerat de tres cursos i la intenció de recuperar formes i continguts anteriors de manera conjunta per a tot l’Estat. La Societat Catalana de Pedagogia pensa que pot aportar algunes consideracions i propostes clau per a aquesta etapa del batxillerat, tradicionalment centrada en continguts i en la selectivitat com a camí a la universitat. Mitjançant la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans, es convida diverses societats filials i el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya a fer una acció conjunta: un seminari restringit d’experts de diferents camps de coneixement i de professors acreditats que imparteixen el batxillerat actualment. La finalitat és elaborar un document amb opcions clau fonamentades que es pugui traslladar al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, activador de la reforma del batxillerat, i al Departament d'Ensenyament, a qui correspon la direcció superior de l’educació de Catalunya.

El 28 de setembre proppassat vam estar reunits trenta-cinc professionals i estudiosos per presentar i debatre propostes agrupades en quatre àmbits: el valor social, econòmic i cultural dels estudis de batxillerat; els continguts i les àrees: coneixement i pensament; les competències d’avui: la nova enciclopèdia digital, lectura i expressió textualitzada d’imatges i relats icònics, i les noves formes organitzatives: formats didàctics, horaris, calendari i recerca, tècniques i aprenentatge servei; dispositius tecnològics d’informació: pedagògics, culturals i cognitius. Vuit hores intenses que els participants van dedicar generosament a identificar les característiques d’un batxillerat que integri sense contradicció les perspectives cultural, professional i pedagògica. L’aportació conjunta es basteix sobre dues coordenades: que els joves assoleixin una cultura completa, àmplia, i que ho facin motivats pel gust de conèixer i de descobrir.

El debat va tenir un caràcter cultural. Donar accés a una cultura àmplia al màxim nombre de ciutadans que hagin acreditat un ensenyament bàsic per a elevar el nivell cultural del país (ideal il·lustrat) i afavorir la màxima llibertat de pensament, creació i participació social (ideal democràtic). És la finalitat que ja tenia el batxillerat des del segle XIX, encara que avui ha quedat reduït com a camí cap a la universitat.

El debat també va tractar les formes organitzatives d’ensenyament en la societat actual. Amb les TIC, que fan necessari un nou perfil docent i noves formes d’aprenentatge de l’alumne. Amb les TAC, que ja no poden ser uniformes per a tot el grup classe. La pedagogia ha d’aportar, inventar, nous formats didàctics a la vista dels usos culturals. Això obliga a repensar el calendari i l’horari escolar, i així es pot considerar la diversitat d’oportunitats segons la capacitat, la dedicació, els recursos i els interessos dels alumnes. Aquí és on el batxillerat pot aportar el valor afegit al coneixement de les matèries: formes de treball diversificat, iniciativa de l’alumne i competència per a marcar-se el propi itinerari.

La pedagogia ha de pensar les alternatives en funció de l’alumne, en primer lloc, però amb la vista posada en tota la cultura i la societat concreta on es viu. Veiem que actualment el batxillerat ens està sortint econòmicament més car del que caldria, si, per comptes d’aplicar models d’uniformitat mal adaptats, els penséssim de manera generativa a partir dels recursos que els mateixos alumnes tenen a l’abast, a vegades solament per a lleure i consum.

Des d’una perspectiva pedagògica veiem total confluència entre:
• Alumnes amb un bon desenvolupament competencial i amplitud cultural.
• Alumnes amb intensa motivació i interessos diversificats i proactius.
• Eficiència econòmica que integra recursos materials i temps escolars i no escolars.
• Possibilitat de diferents ritmes i dedicacions compatibles amb activitats esportives o artístiques.
• Impuls a l’aprenentatge servei com a ritual de creixement de menors a majors d’edat.

El batxillerat ha de ser general, sense modalitats prefixades, i l’alumne ben orientat ha de poder seguir un itinerari personal. El mètode, la ciència, la tecnologia i el pensament crític han de ser comuns a tots els alumnes. L’alumne ha de tenir un paper rellevant en l’assumpció de valors ètics i de compromís cívic. Cal reduir les hores de classe a vint i deixar les altres vint per a treball autònom, en equip o tutoritzat pel professor segons calgui als alumnes. Cal articular les classes amb temps llarg superior a una hora. S’ha d’afirmar la doble funció del professor: especialista en un camp de coneixement i docent coneixedor dels alumnes. Convé consolidar els equips docents i valorar-ne la pluridisciplinarietat. Cal tractar temes que integrin coneixements complementaris de diferents disciplines. El professor ha de gestionar moltes diverses fonts d’informació per a formar en el estudiants estructures de coneixement i criteris de selecció i contrastació. La durada del batxillerat hauria de ser de tres cursos i, mentre no sigui possible, s’hauria de donar l’opció de fer els dos cursos en tres, que no comporta més cost. Cal potenciar la comunicació oral i escrita i la literatura enfront de la llengua gramaticalitzada. Cal orientar la matemàtica a la resolució de problemes, i la ciència a l’experimentació i a la formulació i verificació d’hipòtesis.

Els participants avalen les idees precedents amb les matisacions i transicions que calgui. La normativa legal solament pot marcar un camí ampli. El professorat ha de decidir-se a superar el model enciclopedista, que acostuma l’alumne a respondre proves i controls sense trobar el gust pel coneixement. Els nostres joves han de construir la seva identitat i la seva participació social amb pensament i criteri propis.


En el web de la SCP (http://blocs.iec.cat/scp/) hi ha disponible el text íntegre del document.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Articles

El cas dels catalans
Antoni Simó, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC

 

 «L'heroica resistència dels barcelonins durant el setge del 1713-1714 va suscitar una barreja de perplexitat i d'estimació que sembla ben oportú recordar»


 


El batxillerat. Cultura completa, àmplia, per als ciutadans del país
Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l'IEC

 

«La pedagogia ha de pensar les alternatives en funció de l’alumne, però amb la vista posada en tota la cultura i la societat concreta on es viu»

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa