Número 216
gener 2017
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
Entrevista amb Marta Sanz-Solé

Membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC i del comitè del Premi Abel

Font: Universitat de Barcelona

Les matemàtiques són un llenguatge universal que Marta Sanz-Solé, catedràtica de probabilitat i estadística de la Universitat de Barcelona (UB) i membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, ha compartit al llarg de la seva carrera amb especialistes de tot el món. Ha estat presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques i ha format part de molts comitès internacionals, entre ells el del Premi Abel, que recentment s’ha reunit a Barcelona per a decidir el guanyador del premi de matemàtiques més important del món. La matemàtica ens rep a la Universitat, i de camí al seu despatx ens recorda que no fa tant de temps s’hi passejaven els grisos i la policia secreta. Un ambient que, aleshores, era poc propici per a la recerca.

Els matemàtics veieu la realitat d’una manera diferent dels que no ho som?
En general, els matemàtics som gent com tothom i no estem tot el dia pensant en les matemàtiques, però el que sí és cert és que fer matemàtiques és fer creació, i per a rendir al màxim has d’estar obsessionat en allò que fas, com un autor quan escriu una novel·la.

Personalment, què és el que més us interessa de les matemàtiques?
A mi m’agraden molt les matemàtiques en relació amb la tècnica i l’art. Sobretot, m’apassionen quan estan relacionades amb l’arquitectura, i trobo fascinant el paper que tenen actualment en les ciències de la vida. Quan et fas gran t’adones de la importància dels avenços en medicina, per exemple, i, com en totes les ciències, les matemàtiques són imprescindibles.

Les matemàtiques són abstractes i sembla que això sigui una barrera per a molta gent, però també ho és la música i gairebé tothom en gaudeix. Què en penseu, d’aquesta comparació?
Jo diria que les matemàtiques són molt més abstractes i complexes que la música, però l’abstracció no és la mateixa que la de la música o la poesia. En les matemàtiques, si no coneixes la teoria no en pots gaudir; en canvi, per a gaudir de la música en general no cal conèixer el seu llenguatge.

Les vostres especialitats són l’estocàstica i la teoria de la probabilitat. Ens podeu explicar en què consisteixen?
Són una part de les matemàtiques que tenen per objectiu modelitzar i entendre l’atzar, és a dir, la incertesa. És difícil perquè hi intervé una interpretació filosòfica de què és l’atzar. I com es pot expressar una idea tan imprecisa amb números i equacions? Els processos estocàstics intenten modelitzar fenòmens que evolucionen en el temps, per exemple l’evolució dels mercats financers, de les poblacions, de les infeccions, etc.

Si ens comparem amb altres països, a Catalunya estem ben situats en recerca matemàtica?
Sí. En matemàtiques ara estem molt bé, però sense arribar a l’excel·lència perquè, en realitat, fa poc que estem molt bé. No vam començar a despuntar fins als anys setanta, perquè abans les universitats van viure un període molt tètric. Quan jo estudiava, dins de les universitats hi havia els grisos i la policia secreta. No era un ambient propici per a la recerca, ni tampoc s’hi destinaven recursos.

Pel que fa a l’ensenyament de les matemàtiques als més joves, hauria de ser més important en la seva formació integral?
Aprendre matemàtiques, a banda que és necessari per a moltes altres disciplines, proporciona una millor capacitat d’anàlisi i de síntesi, estructura la ment i la part lògica del pensament. Per tant, ens dona més capacitat per a resoldre problemes de tota mena. És molt útil per a tothom, es dediqui al que es dediqui.

Fa anys que es diu que les universitats estan tancades en si mateixes i allunyades de les necessitats del món real, per exemple de la indústria i altres sectors econòmics. Què n’opineu?
Aquest és un discurs que té molts perills. És veritat que un sistema d’universitats públiques gairebé gratuïtes potser a la llarga no serà sostenible i caldrà finançament del sector privat, amb la qual cosa és evident que perdrà independència. Però per a les ciències fonamentals aquest esquema és absolutament perillós, perquè els beneficis poden ser a molt llarg termini i unes línies de recerca que ara poden semblar que no serveixin per a res poden ser fonamentals en un futur, tot i no saber-ho encara.

Una vegada vau dir que els matemàtics són els proletaris de les ciències...
Ho vaig dir en un sentit purament financer. És molt estrany que un matemàtic cobri per una conferència o que tingui possibilitats de tenir una segona ocupació fora de la universitat. És evident que un matemàtic no es guanya tan bé la vida com un economista o un catedràtic de dret, per exemple.

Sou membre del comitè del Premi Abel des de fa gairebé dos anys. Què reconeix el Premi Abel? Amb quins objectius es va crear?
Reconeix un investigador que hagi fet una aportació fonamental en el camp de les matemàtiques, amb l’objectiu que aquesta ciència sigui més valorada i augmenti l’interès de la gent jove.

Per què aquest any s’ha decidit a Barcelona qui serà el guanyador del Premi?
Cada any, el comitè del Premi Abel es reuneix a la ciutat d’un dels seus membres per a decidir el guardonat. Aquest any s’ha reunit a Barcelona perquè, a banda de ser una ciutat molt atractiva, és la meva ciutat i aquest és l’últim any que seré membre del comitè.

Com valora el comitè qui és mereixedor del Premi? Què teniu en compte a l’hora de deliberar?
Per començar, els nominats dels anys anteriors es conserven i es tenen en compte per als anys posteriors. El comitè el que fa és fer preguntes i demanar informes dels nominats a grans especialistes de les mateixes àrees. Els comparem, els discutim i, després de moltes hores de feina, en fem una primera valoració. Arribar al consens és difícil, perquè hi intervenen molts factors. Encara que sembli mentida, és molt complicat comparar el valor de les aportacions dels candidats entre les diferents àrees de les matemàtiques.

A més de ser membre del comitè del Premi Abel, entre el 2011 i el 2014 vau ser presidenta de la Societat Europea de Matemàtiques i heu format part de molts comitès internacionals. Què ha significat en la vostra vida?
Per a mi ha estat un gran honor i ja no puc aspirar a més. He après moltíssim d’aquesta relació amb la resta del món. Les matemàtiques són un llenguatge universal i, pel que fa a la recerca, és habitual que es faci entre matemàtics d’arreu del món. De vegades la manera d’enfocar els problemes és diferent per raons culturals, però sempre ens acabem entenent.

Articles

Entrevista amb Marta Sanz-Solé
Membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC i del comitè del Premi Abel

«Les matemàtiques son creació, i per a rendir al màxim hi has d’estar obsessionat»

 

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa