Número 208
abril 2016
ISSN 2013-4630
Alta/baixa butlletÝ  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook
Ensenyar en la societat global. Innovacions necessÓries

Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia

Professors dels cinc continents, d’associacions professionals federades, ens hem reunit a Barcelona amb una finalitat comú: que el professorat estigui format per a emprendre la innovació en una societat global. La 4a Conferència Internacional s’ha esdevingut a les seus del Col·legi de Doctors i Llicenciats, de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans amb la màxima participació local: totes les universitats catalanes i associacions i grups de professors.

Per què ser mestre o professor no és avui el millor ofici? O sí que ho és? Socialment no és pas el millor, i fins i tot està desprestigiat; tothom en sap d’educació, tothom hi diu la seva. Per als aplegats a la conferència, ser professor sí que és el millor ofici. És l’ofici de fer ser cada infant, cada noia o noi. Esdevindran ells mateixos en la societat i el temps en què viuen. És la relació entre professors i estudiants, però no només hi intervenen dos factors. Hi ha un tercer factor. Quin és?

El tercer factor és la cultura, el goig d’aprendre, la cerca de coneixement i les preguntes, la descoberta de les lleis de la natura, la contemplació del miracle de la vida, sentir les emocions dels poetes i de les cançons, copsar la màgia de les matemàtiques i dels triangles... i tantes coses. Professor, estudiant i cultura formen el triangle màgic de l’ensenyament.

Al desprestigi de la professió, també hi hem contribuït els docents. Uns, nostàlgics del nivell cultural del passat, i uns altres, amb una pedagogia retòrica que no guia la pràctica. No podem acceptar el divorci entre la cultura i la pedagogia, del contingut i de la forma de transmissió. J. Friedrich Herbart ja ho va expressar a la Pedagogia general, del 1806: «La matèria de la instrucció es troba a les ciències. No s’ha d’esperar de la pedagogia general que exposi aquestes ciències.» (Llibre segon, capítol quart, III [31.])

Des de La Societat Catalana de Pedagogia hem contribuït en dos dels quinze grups de treball presentant aportacions científiques: el Termòmetre Lingüístic i el Marc d’Ensenyament de Llengües Vives, ara ja en fase d’extensió com a innovació que estan aplicant prop de tres-centes escoles de llengua catalana o occitana. És una clara opció pel plurilingüisme, ensenyament interrelacionat de llengües, amb una oportunitat magnífica a l’Europa romànica i que també garanteix per a tots els alumnes la competència en anglès com a llengua, avui, transnacional. L’avaluació de la competència lingüística amb infants de cinc anys per a dissenyar itineraris personalitzats desvetlla la consciència fonològica del mestre, que podrà sensibilitzar l’infant per a una correcció fonètica que es transfereix entre llengües. Així, amb tots els sons de català i d’espanyol ben adquirits, ja estan a punt per a una bona audició i dicció en francès i en anglès.

Avui és necessari que tots els ciutadans parlin i comprenguin diverses llengües; no és qüestió d’oficialitat, sinó de realitat social. La innovació és que a l’aula trobem junts infants de diverses cultures i de llengües molt diferents. No hi ha fronteres, vivim a l’aldea global i amb el diàleg intercultural podem entendre i comprendre l’altre (altre jo), que té experiències i vivències humanes com les nostres. A l’escola, tots els infants i joves s’han de poder presentar en la seva llengua; els companys en podran conèixer expressions bàsiques. A partir d’aquí, tots han d’adquirir la llengua o parla territorial per minoritària que sigui, i després podran aprendre una altra llengua socialment present i també la llengua que avui és transnacional arreu.

Una tercera innovació necessària ha de respondre a la societat digital i telemàtica. En aquest cas, és comú a tots, a totes les cultures, però és solament un mitjà un instrument, una eina. És un sistema numèric per a processar i transferir informació. El transmissor i el receptor és l’ésser humà; ell codifica i descodifica. La tecnologia és una pròtesi per als humans; amplifica, reemplaça, modula, compensa, però, en qualsevol cas, és una pròtesi. Hem d’educar i ensenyar humans de la societat digital ―esdevé un deure inexcusable― a informar-se (accedir, seleccionar) i a comunicar-se (expressar, discutir, proposar) amb les tecnologies de la informació.

Plurilingüisme, multiculturalitat i tecnoinformació són clares innovacions en la societat que hem analitzat i també hem compartit propostes per a millorar l’acció docent.
 

 

Piula aquesta notÝcia Facebook mail


Articles

Ensenyar en la societat global. Innovacions necessÓries
Martí Teixidó, president de la Societat Catalana de Pedagogia

«Al desprestigi de la professió, també hi hem contribuït els docents. Uns, nostàlgics del nivell cultural del passat, i uns altres, amb una pedagogia retòrica que no guia la pràctica».

 

 



Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa