La Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans va acollir dimarts 12 de març la taula rodona Qui liderarà la revolució tecnològica del segle XXI?, centrada en el paper de les dones en la revolució tecnològica del segle XXI. El debat, coorganitzat per la Societat Catalana de Tecnologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans i Fibracat, primer operador global de telecomunicacions amb capital 100 % català, s’emmarca en la programació en motiu del Dia Internacional de les Dones, el passat 8 de març.

La periodista Karma Peiró, especialitzada en internet i les tecnologies de la informació i la comunicació i el periodisme de dades va ser l’encarregada de moderar el debat, que va analitzar la contribució del talent femení al desenvolupament de les tecnologies TECH/TIC a Catalunya. La taula va comptar amb la participació de Núria Salán, presidenta de la Societat Catalana de Tecnologia i professora de la Universitat Politècnica de Catalunya; Montse Guàrdia, directora general d’Alastria; Xantal Llavina, directora i presentadora del programa Revolució 4.0 a Catalunya Ràdio, i Meritxell Bautista, cofundadora i Chief Marketing Officer (CMO) de Fibracat. Salán va posar èmfasi en la necessitat de fomentar els estudis tecnològics, científics i industrials entre les nenes. «Estem fent una bona campanya per canviar els llibres de text: els nens i nenes han de trobar-hi models femenins; ara no hi són», va afirmar. També va advertir sobre les conseqüències de no comptar amb talent femení en el sector de la 4.0, ja que «tindrem una indústria robotitzada, comandada a distància, però esbiaixada, sense el punt de vista de les dones». Montse Guàrdia va posar l’accent en la importància del paper de les dones en el moment de transformació que estem vivint. «D’aquí a trenta anys viurem molt millor: estem construint les noves formes d’utilització del món digital, les dones no en poden quedar al marge», va afirmar. Per la seva banda, Xantal Llavina va admetre la dificultat que té per trobar dones que puguin participar en el seu programa. «Sé que n’hi ha, però hi ha més homes. Cal que donem visibilitat al talent femení. A Catalunya Ràdio hi ha vint-i-cinc programes i només quatre són dirigits i conduïts per dones», va explicar. En aquest sentit es va expressar Meritxell Bautista, que va concloure explicant que «necessitem una campanya de màrqueting per fer-nos visibles». Joana Barbany, directora general de la Societat Digital de la Generalitat, va tancar l’acte.

Tweet

---

Dilluns 11 de març es va presentar a la Sala Pi i Sunyer de l’Institut d’Estudis Catalans el darrer volum de la col·lecció «Atles dels Comtats de la Catalunya Carolíngia», Atles del comtat de Barcelona (801-993), de Jordi Bolòs i Víctor Hurtado.

Va obrir l’acte Jaume Sobrequés, president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, que va afirmar que «l’“Atles de la Catalunya Carolíngia” és una obra insòlita i excepcional que molt pocs països tenen» i va explicar que ha estat fruit d’una «voluntat erudita, científica i patriòtica dels seus autors». Sobrequés va acabar la seva intervenció qualificant l’obra de monumental. Seguidament, Josep Maria Salrach, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, va afirmar que «és una obra d’una enorme utilitat per als investigadors i, en general, per als estudiosos de la història medieval de Catalunya i per a aquelles persones interessades en l’origen de Catalunya». Salrach en va destacar la seva gran qualitat, el rigor científic i l’erudició i va afirmar que es tracta d’una «eina imprescindible de consulta». Per la seva banda, Rafael Català Dalmau, editor de l’obra, va agrair als autors la seva dedicació, i va recordar que «amb ells hem patit més de vint anys per dur a terme l’obra i amb ells hem après molt de cartografia històrica i toponímia». Dalmau va concloure afirmant que «Bolòs i Hurtado han contribuït de manera extraordinària a posar en valor la cartografia històrica dins la historiografia catalana». Víctor Hurtado va parlar sobre el que va representar col·locar en cartografia una documentació tan rica i Jordi Bolòs va afirmar que «aquesta feina no s’hauria pogut fer sense els documents. A la Catalunya vella tenim molta sort de poder disposar d’informació d’aquest període d’abans de l’any 1000. Això és el que ha permès fer aquesta obra».

Tweet

---

Divendres 22 de març va tenir lloc la IX Jornada de Cromatina i Epigenètica, una trobada anual on diferents investigadors, majoritàriament del territori català, comparteixen la seva recerca en aquests àmbits.  A la jornada, que va comptar amb prop de dos cents assistents, hi va participar, entre d’altres, Manel Esteller, director electe de l’Institut de Recerca Josep Carreras (IJC), coordinador del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC)-IDIBELL i membre de l'IEC, i els coordinadors de la jornada, Sònia Forcales, investigadora de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol (IGTP), i Albert Jordan, investigador de l’IBMB-CSIC, que és també coordinador de la Secció de Cromatina i Epigenètica de la Societat Catalana de Biologia, organitzadora de la jornada.

En la seva conferència Manel Esteller va explicar que, més enllà de la genètica, els mecanismes epigenètics afecten directament les nostres proteïnes. Això implica que l’ambient és capaç de modificar la funció de les nostres cèl·lules sense alterar els gens, i facilita o dificulta que el missatge contingut en els gens s’expressi. Un exemple de l’aplicació de la seva recerca és el test EPICUP, dissenyat l’any 2016. Es tracta d’una prova mèdica que permet identificar l’origen de les metàstasis i escollir el millor tractament per als pacients. L’investigador va explicar també que actualment treballen en diferents fàrmacs dirigits als mecanismes epigenètics dels càncers que ja han estat capaços de reduir la mida dels tumors en animals. Per la seva banda, Sònia Forcales es va centrar en la implicació de l’epigenètica en el desenvolupament del càncer de còlon. Així, va explicar que el seu grup ha descobert una regió de l’ADN que conté uns mecanismes epigenètics diferents en un grup de cèl·lules dels tumors de còlon. El nostre ADN conté tota la informació necessària per al funcionament de les cèl·lules. Per expressar-se, l’ADN es converteix primer en ARN, i aquest dona lloc a les diferents proteïnes del nostre cos. El que el grup de Sònia Forcales ha descobert és un fragment d’ARN que apareix en un grup de cèl·lules del tumor amb característiques peculiars i que no dona lloc a cap proteïna, motiu pel qual se l’havia considerat ARN escombraria. Ara, però, saben que aquest fragment té una funció clau en la regulació del que succeeix al nucli de les cèl·lules tumorals. Aquest estudi evidencia la gran importància d’algunes zones no codificants de l’ADN, que poden ser claus per a la regulació d’aquelles que sí que codifiquen per proteïnes. A banda del paper de l’epigenètica en càncer, la jornada va abordar també la recerca en altres malalties, amb la participació dels investigadors convidats Olivier Cuvier de la Universitat de Tolosa i José Carlos Reyes del CABIMER de Sevilla. La jornada va estar organitzada per la Secció de Cromatina i Epigenètica de la Societat Catalana de Biologia, filial de l’IEC, en col·laboració amb el Barcelona Chromatin Club (BCC).

Tweet

---

Dijous 21 de març més de cent vint-i-cinc mil estudiants de tot Catalunya, des de cinquè de primària fins a segon de batxillerat i cicles formatius, van participar en la XXIV Prova Cangur que convoca la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en el marc de l’organització internacional Kangourou sans Frontières, en la qual Catalunya té representació pròpia. El concurs es va celebrar en centenars de seus repartides pel territori, una de les quals va ser l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona). La prova va començar a les deu del matí i va finalitzar a un quart de dotze.

La Prova Cangur té per objectiu difondre la cultura matemàtica entre els alumnes i motivar-los mitjançant un joc concurs. Es proposen trenta reptes matemàtics de resposta tancada per als alumnes de secundària i vint per als alumnes del cicle superior de primària. Es tracta de problemes creatius i imaginatius, que han estat proposats en la reunió internacional de Kangourou sans Frontières i que, el mateix dia, es plantegen a alumnes de molts països d’arreu del món.   Al Cangur 2019, a Catalunya s’hi van inscriure més de cent vint i cinc mil alumnes de mil cent centres escolars diferents, cosa que representa un augment del 9 % pel que fa als alumnes i del 5 % pel que fa als centres, respecte de la prova Cangur 20178. Els alumnes de primària i els de primer, segon i tercer d’ESO van fer la prova al seu propi centre. A primària hi ha 492 centres i més de 30.000 alumnes, i a secundària són 740 centres i més de 75.000 alumnes inscrits. Pel que fa a quart d’ESO i batxillerat, el nombre de centres inscrits va ser de 733 i apleguen més de 23.000 alumnes. En aquest cas, els alumnes es van agrupar en una mateixa seu per a celebrar conjuntament una festa de les matemàtiques.

Tweet

---

El 29 i 30 de març va tenir lloc al campus d’Alcoi de la Universitat Politècnica de València la XXIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi, que volia debatre sobre l’humor en valencià com una altra manifestació social del llenguatge, també rellevant en una llengua cooficial i minoritzada. A la jornada s’hi van analitzar els contextos lingüístics, les interferències, les diferents aplicacions en mitjans audiovisuals i escrits —socials i educatius—, les possibilitats d’un humor valencià propi o mediatitzat, els recursos i la capacitat d’influència social.

La inauguració va ser a càrrec de Francisco Mora, rector de la Universitat Politècnica de València; Antoni Francés, alcalde d’Alcoi; Ramon Ferrer, president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i Brauli Montoya, delegat a Alacant del president de l’Institut d’Estudis Catalans.   La jornada va ser organitzada per la Universitat Politècnica de València, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la delegació d’Alacant de l’Institut d’Estudis Catalans, l’Ajuntament d’Alcoi, el Centre Ovidi Montllor i la Coordinadora Alcoià i Comtat pel Valencià.

Tweet

---

El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya ha dedicat aquest mes de març un article a l’Arxiu de l’Institut d’Estudis Catalans. El text fa un repàs de la seva història i n’explica el contingut i el funcionament.

L’Arxiu, que inclou el fons de Pompeu Fabra i el de Mercè Rodoreda, està format sobretot per documents del segle XX, però també s’hi poden consultar escrits més antics, com diversos pergamins del Fons Rafael Patxot i Jubert. L’Institut d’Estudis Catalans abraça totes les branques del coneixement, des de les humanitats a les ciències, i l’Arxiu reflecteix aquesta transversalitat temàtica. Documentat des de 1917, l’Arxiu ha sobreviscut molts anys en domicilis particulars i en diverses institucions. L’any 1975 l’IEC en va acordar la recuperació, però no va ser fins als anys noranta que es va consolidar plenament. Actualment s’està treballant en la seva digitalització. El fons també es pot consultar ja via web en tres pàgines especialitzades: l’Espai Fabra, l’Espai Patxot i l’espai dels arxius de membres de l’IEC.    Podeu llegir l’article aquí: http://arxivers.com/ladada/arxiruta-larxiu-de-linstitut-destudis-catalans/   També podeu consultar el web de l’Arxiu, que acaba d’actualitzar la seva estructura i els seus continguts: https://arxiu.iec.cat/

Tweet

---

Per cinquè any consecutiu la Societat Catalana de Física va organitzar, del 18 al 21 de març, l’exposició-demostració de maquetes d’invents que han canviat la història de la física.

Aquesta exposició que va anar adreçada a alumnes de Batxillerat va comportar una explicació de la construcció i del funcionament de les maquetes a càrrec del seu constructor, el Sr. Ramón Magem.

Tweet

---

El 22 de març va morir Giuseppe Tavani, membre de la Secció Filològica de l’IEC i un dels catalanòfils europeus més importants.

Giuseppe Tavani (1924-2019) era catedràtic emèrit del Departament d’Estudis Romànics de la Universitat La Sapienza de Roma. Fundà l’Associació Italiana d’Estudis Catalans, de la qual fou president del 1988 al 1994, i va ser vicepresident de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes.  Va investigar sobre temes de poesia medieval, poesia moderna italiana, catalana, portuguesa i hispanoamericana, i va treballar en l’elaboració i les aplicacions del mètode ritmètic per a la lectura dels texts poètics romànics medievals i moderns.  Entre altres obres, va publicar Poesia catalana di protesta (1968), Foix, Pere Quart, Espriu: tres maneres de fer poesia (1976), Breu història de la llengua catalana (1994) i Per una història de la cultura catalana medieval (1996), i també ha participat en el Llibre blanc sobre la unitat de la llengua, del II Congrés Internacional de Llengua i Literatura Catalanes (1986).  Era membre corresponent de l’Acadèmia de Ciències de Lisboa i doctor honoris causa de les universitats de Barcelona, Santiago de Compostel·la i Lisboa. Va ser guardonat amb diversos premis, com el Premi Catalònia de l’IEC (1986), la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1997), el Premi Internacional Ramon Llull (2004) i el Premi Josep Maria Batista i Roca (2006), atorgat per l’Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana.

Tweet

---