Del 8 al 29 de juny s'ha pogut visitar al pati de la Casa de Convalescència, seu de l’IEC, l’exposició «Fundació Germà Colón, quinze anys al servei de la investigació», un homenatge a «tot un referent intel·lectual i cívic», com ha destacat Jaume de Puig, vicepresident de l’IEC, que va inaugurar la mostra juntament amb Vicent Climent, antic rector de la Universitat Jaume I; Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC; Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló, i Rosa Agost, comissària de l’exposició.

L’exposició és un «catàleg visual» que recull, amb textos i fotografies, l’essència de la Fundació Germà Colón, una institució de caràcter cultural creada fa quinze anys i vinculada a la donació de la biblioteca particular del professor Germà Colón a la Universitat Jaume I. Entre els objectius d’aquesta fundació hi ha la promoció d’activitats relacionades amb la filologia romànica, dirigides a incentivar-ne el coneixement i la recerca en els diferents àmbits. Totes les intervencions van reconèixer el perfil humà de Germà Colón, així com el seu compromís acadèmic i els lligams que sempre ha mantingut amb la seva terra i amb tot l’àmbit de parla catalana. «Germà Colón ha estat un dels grans de la filologia romànica», va recordar Teresa Cabré, qui va destacar que «és un honor poder inaugurar aquesta exposició pensant en el nostre col·lega, amic i professor». Germà Colón (Castelló de la Plana, 1928) és catedràtic emèrit a la Universitat de Basilea, va ser professor a la Universitat d’Estrasburg i a la Universitat de Barcelona. El 1966 ingressà com a membre corresponent de la Secció Filològica de l’IEC, fins que el 1993 passà a numerari.

Tweet

---

En el marc de les activitats commemoratives de l’Any Llompart 2018, la Conselleria de Cultura, Participació i Esport del Govern de les Illes Balears i l’Institut d’Estudis Catalans van oferir, el 13 de juny, la conferència «Josep M. Llompart: apunts de sociolingüística», a càrrec de Maria del Mar Vanrell. Aquesta conferència itinerant és un homenatge a l’escriptor, poeta i assagista Josep M. Llompart, membre de la Secció Filològica de l’IEC des del 1985, en els vint-i-cinc anys de la seva mort.

L’obertura de l’acte va ser a càrrec de Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans, i de Marta Fuxà, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears. M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va ser l’encarregada de fer la cloenda. Josep M. Llompart (Palma, 1925-1993) va ser sotsdirector de Papeles de Son Armadans, assessor literari de l’Editorial Moll i redactor en cap de la revista Lluc. Va presidir l’Obra Cultura Balear i l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Destacà pels treballs de crítica i estudi de la literatura. La seva obra poètica va aportar un to renovador a l’Escola Mallorquina, punt del qual partiren els seus Poemes de Mondragó, per després inscriure’s en un realisme històric amb matisos irònics i evolucionar cap a l’experimentació i el formalisme amb obres com Mandràgola (Premi Crítica Serra d’Or del 1981) i La capella dels dolors i altres poemes (Premi Lletra d’Or del 1982). També va publicar assaigs, com el recull Països Catalans? i altres reflexions. Va rebre el Premi Nacional de la Crítica de Madrid (1981), el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1982) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1982).

Tweet

---

El Consell Permanent de l’Institut d’Estudis Catalans, encapçalat pel president Joandomènec Ros, va visitar l’abadia de Montserrat el 22 de juny passat. En el decurs de la visita institucional, els membres de l’IEC es van reunir amb el pare abat Josep M. Soler i Canals.

Acompanyats pel pare Josep Massot, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, el Consell Permanent de l’IEC va visitar les dependències de l’abadia, el Museu de Montserrat i va assistir al cant de la salve interpretat per l’Escolania de Montserrat.

Tweet

---

Alejandro Portes, professor emèrit de sociologia de la Universitat de Princeton, va oferir la conferència «Hacerse adulto en España: la integración de las segundas generaciones» el dimarts 26 de juny a la Sala Pi i Sunyer de l’IEC. L’acte, que va ser presidit pel conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani Lesfar, i pel vicepresident de l’IEC, Jaume de Puig, estava organitzat per l’Associació Catalana de Sociologia, filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

Alejandro Portes és un prominent sociòleg cubanoamericà. Actualment, és president del Departament de Sociologia de la Universitat de Princeton i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències, del Consell d’Administració i del Consell Científic de l’IMDEA Institut de Ciències Socials. També va exercir de president de l’Associació Americana de Sociologia el 1999.  Els seus estudis acadèmics s’han centrat en la immigració als Estats Units i els factors que afecten la destinació dels immigrants i els seus fills. També ha treballat en assentaments de barraques a Amèrica llatina. El 2002 va rebre el Distinguished Scholarly Publication Award de l’Associació Americana de Sociologia per Legacies: The Story of the Immigrant Second Generation. El 2008, Portes va ser guardonat amb el Premi NAS de Revisió Científica de l’Acadèmia Nacional de Ciències.

Tweet

---

El 9 de juny passat es va celebrar la Ruta Pompeu Fabra, que, sota el guiatge de David Paloma i Mònica Montserrat, va descobrir els espais principals de l’insigne filòleg en els deu anys que va viure a la vora del Nerbion: el Teatre Arriaga, per saber que Fabra havia acabat d’arribar a Bilbao i ja pensava a tornar a Barcelona; l’estrella de Begoña, per revelar les dues hipòtesis que giren entorn d’un inexistent carrer de la Perla; la plaça Unamuno, per contemplar l’Escola d’Arts i Oficis i Capatassos, on Fabra va ensenyar metal·lúrgia general; l’Hotel Torróntegi, lloc del primer homenatge a Pompeu Fabra; el Lion d’Or, que era el cafè de les grans tertúlies i en què Fabra va fer unes quantes coneixences; la plaça de Sabino Arana, a tocar de l’església de Sant Vicent d’Abando, on van batejar la filla gran de Pompeu Fabra, i l’Eixample de Bilbao, seu de les adreces principals del Mestre.

En el terreny personal, Pompeu Fabra va formar una família a Bilbao: és on van néixer les seves tres filles. En el terreny professional, Pompeu Fabra va escriure a Bilbao la major part d’articles erudits. La Ruta va acabar a la biblioteca de la Diputació Foral de Biscaia, on Mikel Gorrotxategi, membre de la Secció d’Onomàstica de l’Euskaltzaindia (l’acadèmia de la llengua basca), va oferir una conferència sobre la prohibició i l’èxit dels noms bascos al llarg de la història.   En la ruta van participar Joandomènec Ros, president de l’Institut d’Estudis Catalans; Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat, i Josep Moran, en representació de la Secció Filològica de l’IEC, a més de professors i filòlegs, molts d’ells catalans.   La Ruta Pompeu Fabra té el suport de la Càtedra Pompeu Fabra, la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).

Tweet

---

El 25 de juny es va celebrar aquesta jornada de biologia evolutiva per promoure la interacció dels membres dels grups de recerca catalans que treballen en l’àmbit de la biologia evolutiva. Amb la finalitat de fomentar la participació i la discussió, l’any 2007 fou instaurat per primera vegada el Premi Antoni Prevosti de Biologia Evolutiva, que premia la millor comunicació de la Jornada presentada per un investigador jove (que faci menys de tres anys que ha llegit la tesi).

L’XI Premi Antoni Prevosti de Biologia Evolutiva consisteix en 250 € que es van lliurar en finalitzar la darrera sessió de la Jornada a Vivien Horvath, de l’institut de Biologia Evolutiva, UPF-CSIC. L’acte va estar organitzat per la Secció de Biologia Evolutiva de la Societat Catalana de Biologia.

Tweet

---