Número 228
juny2018

Alta/baixa butlletí  Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

L’historiador Josep Maria Salrach pronuncia el discurs de recepció com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica

«L’assassinat de l’arquebisbe Ató (971) i les lluites del poder en els orígens de Catalunya» és el títol del discurs que Josep Maria Salrach va pronunciar, el 30 de maig, en el discurs de recepció com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. 

Ramon Pinyol, president de la Secció Històrico-Arqueològica, va fer la presentació de l’acte, en què va afirmar que «per a la Secció Històrico-Arqueològica és un honor tenir el Dr. Josep Maria Salrach com a membre», tot afirmant que amb aquest acte se solemnitza la presència de Salrach a l’IEC, que, des del primer moment, s’ha fet notar gràcies a la seva gran capacitat de treballar en equip i una gran passió per la recerca». Per acabar la presentació, Pinyol va fer un resum de l’extens currículum de Salrach.

«Parlarem de la història del poder i de les lluites pel poder, en aquest cas entre les famílies comtals», va apuntar Salrach davant una sala plena a vessar.

Salrach va explicar que «en l’època que aquí ens referim, la noblesa i els prínceps consideraven que monestirs, esglésies i dignitats eclesiàstiques, com la del bisbe mateix, els pertanyien, i per això sovint en disposaven com si fossin béns privats. A l’Església, com a institució, no li era fàcil mantenir la independència: molts monestirs i esglésies havien estat construïts i dotats per laics poderosos que en retenien el control. A més, els dirigents de l’Església generalment eren fills de l’alta noblesa, i les famílies aristocràtiques compraven i venien entre elles els càrrecs eclesiàstics. El Papa mateix era encara una autoritat en construcció [...]. Malgrat dificultats i febleses, però, el Papa, com a cap de l’Església, sobrevivia a Occident i a poc a poc s’afermava».

 

Josep Maria Salrach

Josep Maria Salrach (Llinars del Vallès, 1945) és doctor en història medieval per la Universitat de Barcelona, on s’inicià en la docència com a professor adjunt del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica (1970-1993). Ha impartit cursos d’especialitat a l’Istituto Internazionale di Storia Economica Francesco Datini (Itàlia), a l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París i a la Universitat de París VII (París-Diderot).

Actualment, és catedràtic emèrit d’història medieval a la Universitat Pompeu Fabra i exerceix la docència en el Màster d’Història del Món. Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits o codirigits amb Manuel Sánchez sobre l’evolució del sistema feudal a Catalunya, sobre la comunitat rural a Catalunya entre els segles ix-xiv i sobre renda i fiscalitat a Catalunya a la baixa edat mitjana. De la seva obra publicada destaquen els dos volums d’El procés de formació nacional de Catalunya. Segles viii i ix (1978), que sorgiren de la seva tesi doctoral, i els nombrosos manuals de consulta. Ha escrit treballs de recerca i biografies.

Podeu veure el seu discurs aquí.

Notícies

* Les jornades de la Xarxa CRUSCAT, punt de trobada de la recerca sociolingüística

* M. Teresa Cabré, reelegida presidenta de la Secció Filològica de l’IEC

* L’Institut d’Estudis Catalans obre una delegació a l’Alguer

* L’historiador Josep Maria Salrach pronuncia el discurs de recepció com a membre numerari de la Secció Històrico-Arqueològica

* Josep Peñuelas parla de les lleis de la vida en el seu discurs de recepció com a membre de la Secció de Ciències Biològiques

* L’Institut d’Estudis Catalans incorpora deu nous membres corresponents

* La IV Trobada de l’Acadèmia Oberta aplega lingüistes i divulgadors dels mitjans de comunicació en català

* Música del Renaixement al claustre de l’IEC

* L’exposició «Fundació Germà Colón, quinze anys al servei de la investigació», a l’IEC

* Homenatge a l’escriptor, poeta i assagista Josep M. Llompart a l’IEC

* El Consell Permanent de l’IEC visita l’abadia de Montserrat i es reuneix amb el pare Abat

* El sociòleg cubanoamericà Alejandro Portes parla sobre immigració en una conferència a l’IEC

* La Ruta Pompeu Fabra recorre els diferents espais del Mestre a Bilbao

* XVIII Jornada de Biologia Evolutiva a l’IEC


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

Subscriure-us o Donar-vos de baixa