Número 191
octubre 2014
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

Una representació acadèmica de l’ALLEA visita l’Institut d’Estudis Catalans

El Grup Permanent de Treball sobre Ciències i Ètica de l’ALLEA, la federació europea d’acadèmies de ciències i humanitats, es va reunir a Barcelona els dies 16 i 17 d’octubre i va visitar la seu de l’Institut d’Estudis Catalans. La delegació, encapçalada per Göran Hermerén, de la Reial Acadèmia Sueca de Lletres, Història i Antiguitats i president d’aquest grup de treball, es va reunir amb el president de l’IEC, Joandomènec Ros, i el vicepresident de la institució Jaume de Puig, i va conèixer la trajectòria, l’organització i el funcionament de l’Institut, que és membre d’aquesta organització des del mes de maig passat.

La missió de l’ALLEA és promoure l’intercanvi d’informació i experiències entre les acadèmies, així com l’excel·lència i els alts estàndards ètics en la recerca, i també les condicions de treball adequades per als científics i acadèmics. L’ALLEA també té com a objectius assegurar la conservació, la protecció i la interpretació del patrimoni cultural europeu i contribuir a la millora de les condicions en què la ciència i l’erudició poden complir aquesta tasca.

Piula aquesta notícia Facebook mail


Francesc Vallverdú, homenatjat a l’IEC

El president de l’IEC, Joandomènec Ros; la presidenta de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, Marta Rovira; el periodista i membre de l’IEC, Joaquim M. Puyal; l’editor Xavier Folch; Joan Martí i Castell i Isidor Marí, membres de la Secció Filològica de l’IEC, i els poetes Joan Margarit, Jordi Valls i Sergi Jover, van participar en l’acte d’homenatge a Francesc Vallverdú que es va celebrar el 15 d’octubre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Francesc Vallverdú, que era membre de la Secció Filològica de l’IEC i president de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, va morir el mes de juny passat.

Francesc Vallverdú (Barcelona, 1 de desembre de 1935 - Barcelona, 12 de juny de 2014), era llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona. Membre fundador i president del Grup Català de Sociolingüística, va ser un dels introductors de la metodologia de la sociolingüística aplicada al català. En aquest àmbit, destaquen obres com L’escriptor català i el problema de la llengua, Dues llengües, dues funcions?, El fet lingüístic com a fet social i L’ús del català: un futur controvertit. Va ser assessor lingüístic del Gran Larousse Català, membre del consell d’administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, director de l’Enciclopèdia de la llengua catalana i director del consell de redacció de la revista Treballs de Sociolingüística. El 1986 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat; el 1990, amb el Premi Nacional de Periodisme de la Generalitat de Catalunya per l’article «L’alarmisme, un recurs contraproduent», publicat al diari El País l’1 de març de 1990.

Com a poeta, va publicar llibres com ara Com llances, Somni, insomni, Retorn a Bílbilis, Leviatan i altres poemes i Encalçar el vent; com a traductor, va traslladar al català obres clau de la literatura universal: va traduir obres de Moravia, Pavese, Calvino i Boccaccio. El 1988 va guanyar el prestigiós premi Ente Nazionale Giovanni Boccaccio per la traducció del Decameró.
 

Vídeo de l'acte d'homenatge a Francesc Vallverdú

Recull de premsa

Piula aquesta notícia Facebook mail


Carles Miralles, homenatjat a la UB amb motiu de la seva jubilació

L’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) va acollir, el 30 de setembre, l’acte d’homenatge a Carles Miralles, catedràtic de filologia grega d’aquesta universitat i membre emèrit de la Secció Filològica de l’IEC, amb motiu de la seva jubilació. En l’acte, presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Adolfo Sotelo, degà de la Facultat de Filologia de la UB, i Francesca Mestre, directora del Departament de Filologia Grega de la UB.

En el marc de l’homenatge, Joan Martí i Castell, de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica, i Pau Gilabert, de la Universitat de Barcelona, van presentar dos volums en reconeixement de la tasca docent i la trajectòria acadèmica i humana de Miralles, titulats Som per mirar. L’obra pren el títol de la fórmula amb què Carles Riba comença un sonet inclòs a Salvatge cor; el primer volum aplega quinze contribucions de distingits hel·lenistes, tots col·legues i amics de Miralles, mentre que el segon recull la col·laboració de reputats professors, escriptors i crítics, que s’han fixat en temes de literatura i en gustos compartits amb Miralles.

Carles Miralles (Barcelona, 1944) és catedràtic de filologia grega de la UB, de la qual també ha estat vicerector (1981-1986). Estudiós del mite i de la poesia dels grecs antics, s’ha ocupat també de narrativa i poesia llatina. Ha traduït, sobretot, textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Ha estudiat poetes del segle XV i alguns de moderns, com Verdaguer, Riba, Salvat-Papasseit, Foix i Espriu. Ha treballat sobre temes diversos de literatura comparada i tradició clàssica. És director de la revista Ítaca de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i ha estat president del Consell Supervisor del Termcat.

La seva obra poètica ha estat distingida amb el Premi Salvat-Papasseit 1967, per On m’he fet home, i amb el Premi Nacional de Poesia 1992, per La mà de l’arquer. Ha aplegat els seus poemes en els volums D’aspra dolcesa. Poesia: 1963-2001 (2002) i No me n’he anat (2008), una antologia comentada, a càrrec de diversos autors. Posteriorment, ha publicat L’ombra dels dies roja (2009), que ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana. El 1980 va rebre el premi Josep Carner de l’IEC per Lectura de les «Elegies de Bierville» de Carles Riba, i el 1994, el Serra d’Or d’assaig per Sobre Foix.

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’obra del guitarrista i compositor català Ferran Sor centra unes jornades a l’IEC en el 175è aniversari de la seva mort

Ferran Sor i el seu temps és el títol de les jornades que es van celebrar a l’IEC del 16 al 18 d’octubre i que van revisar, reivindicar i difondre l’obra i la personalitat d’aquest músic i compositor català universal, una de les figures més rellevants de la música catalana en el pas del Classicisme al Romanticisme. Coincidint amb el 175è aniversari de la seva mort, la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC, i la Societat Sor de Barcelona van organitzar aquestes jornades que van reunir figures acadèmiques expertes en la música de Ferran Sor (1778-1839) i de la seva època, com ara Brian Jeffery i Lluís Gàsser, i intèrprets com Jaume Torrent, Josep M. Roger i Sergi Casademunt.

Les jornades van combinar les conferències (ponències i comunicacions breus) amb debats i amb recitals i concerts, i fins i tot, amb mostres de danses. L’objectiu era mostrar els diferents vessants que conformen l’obra de Ferran Sor. La ponència inaugural va ser càrrec de Brian Jeffery, editor, musicòleg i autor del llibre Ferran Sor, compositor i guitarrista, que va parlat de Ferran Sor i la Inquisició. En el marc de la trobada també es van fer públiques les recerques i descobertes més recents al voltant de la figura i l’obra de Sor i la seva producció musical, una part cabdal del patrimoni musical català.

La inauguració de les jornades va ser el 16 d’octubre, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, i hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Jordi Ballester, president de la Societat Catalana de Musicologia, i Josep Dolcet, president de la Societat Sor de Barcelona.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Núria de Gispert inaugura un cicle de conferències sobre l’evolució històrica de les institucions del dret català

Analitzar com han evolucionat les institucions catalanes al llarg de la història i reflexionar sobre l’actualitat del dret civil català són els objectius del cicle de conferències Institucions del nostre dret, organitzat per la Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ), filial de l’IEC, que es va inaugurar el 8 d’octubre amb la conferència «Lleida, 1214: evolució cap a les Corts, a la recerca del consens», de Stefano Cingolani, director de la col·lecció Monuments d’Història de la Corona d’Aragó. La inauguració va ser presidida per Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, i hi van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Josep Cruanyes, president de la SCEJ.

El cicle consta de quinze conferències en què diferents experts analitzaran el dret català. En la presentació, Josep Cruanyes va destacar la significació de la conferència sobre el 75è aniversari de la llei franquista que va suprimir la legislació del Parlament de Catalunya i la jurisprudència del Tribunal de Cassació, que Antoni Milian va pronunciar el 29 d’octubre a l’IEC. Per a Cruanyes, l’anul·lació d’aquelles lleis va significar un pas enrere molt important per a la societat catalana.

En la seva intervenció, la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, va agrair al president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, la declaració que la institució va fer el 6 d’octubre sobre la constitucionalitat de la Llei de consultes populars i va lamentar que, amb la suspensió feta pel Tribunal Constitucional, «s’impedeixi l’exercici democràtic de participació».
 

Vídeo de la inauguració i la conferència

Piula aquesta notícia Facebook mail


Ricard Guerrero, guardonat amb el premi internacional GlaxoSmithKline

A la primavera del 2015, Ricard Guerrero recollirà, en el marc de la reunió de l’American Society of Microbiology (ASM), a Nova Orleans (EUA), el premi internacional GlaxoSmithKline. El premi, patrocinat per la multinacional farmacèutica homònima i atorgat per l’ASM, distingeix anualment un microbiòleg que hagi mostrat un lideratge exemplar en la comunitat microbiològica internacional i que hagi fet aportacions crucials per a l’avenç i la difusió d’aquesta disciplina científica. Ricard Guerrero és membre de la Secció de Ciències Biològiques de l'IEC.

Ricard Guerrero és doctor en ciències per la Universitat de Barcelona, on és catedràtic de microbiologia. És professor visitant de la Universitat de Massachusetts-Amherst (EUA). La seva recerca se centra en l’estudi de l’estructura i el funcionament dels ecosistemes primigenis, la producció de plàstics biodegradables per microorganismes, l’avaluació de riscos de l’alliberament a l’ambient de bacteris manipulats genèticament, el cicle microbià del sofre i l’estudi dels bacteris magnetotàctics. Exsecretari científic de l’IEC, actualment presideix la Fundació Alsina i Bofill, dirigeix la revista International Microbiology de la Sociedad Española de Microbiología i és el director acadèmic del Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic de la Generalitat de Catalunya (2000).

Piula aquesta notícia Facebook mail


L’IEC acull la celebració del Dia Internacional de la Traducció

Sense traductors literaris no podríem gaudir dels contes d’Alice Munro, les novel·les de Murakami, els poemes d’Emily Dickinson o el teatre de Txékhov. Per a reivindicar l’ofici dels traductors literaris, el 30 de setembre, l’Institut d’Estudis Catalans va acollir la celebració del Dia Internacional de la Traducció, organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC). L’acte va ser presentat per Joaquim Agulló, vicepresident de l’IEC, i va continuar amb una lectura pública de fragments de textos a càrrec dels traductors que els han traduït, com Dolors Udina, Antoni Clapés o Màriam Serrà, entre altres. Tot seguit, Guillem-Jordi Graells, president de l’AELC, va dirigir unes paraules als assistents, i Bel Olid, vocal de l’AELC i presidenta del Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL), va llegir el discurs «La traducció literària», amb l’acompanyament musical d’Ale Castellano.

L’acte va finalitzar amb l’anunci del vídeo guanyador de la tercera edició del concurs internacional de vídeo Spot the Translator, que enguany té per títol Portraits of Literary Translators, convocat pel CEATL.

Recull de premsa

 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* Deu anys sense Margalef

* L’Institut d'Estudis Catalans inaugura el curs 2014-2015

* Es crea el Mapa de la recerca en neurociències a Catalunya

* Declaració de l’Institut d’Estudis Catalans sobre la constitucionalitat de la Llei 19/2014 i la congruència legal del Decret 129/2014

* L’obra de vertebració i modernització del país realitzada per la Mancomunitat, ara fa cent anys, s’analitza en un simposi a l’IEC

* L’IEC publica la Crònica de Pere III el Cerimoniós, amb què es clou el projecte de reedició de Les quatre grans Cròniques

* El Ple de la Secció Filològica de l’IEC celebra les jornades anuals a Móra la Nova

* David Serrat, nou secretari científic de l’IEC

* Una representació acadèmica de l’ALLEA visita l’Institut d’Estudis Catalans

* Francesc Vallverdú, homenatjat a l’IEC

* Carles Miralles, homenatjat a la UB amb motiu de la seva jubilació

* L’obra del guitarrista i compositor català Ferran Sor centra unes jornades a l’IEC en el 175è aniversari de la seva mort

* Núria de Gispert inaugura un cicle de conferències sobre l’evolució històrica de les institucions del dret català

* Ricard Guerrero, guardonat amb el premi internacional GlaxoSmithKline

* L’IEC acull la celebració del Dia Internacional de la Traducció


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

 Subscriure-us o Donar-vos de baixa