En el marc de l’homenatge, Joan Martí i Castell, de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica, i Pau Gilabert, de la Universitat de Barcelona, van presentar dos volums en reconeixement de la tasca docent i la trajectòria acadèmica i humana de Miralles, titulats Som per mirar. L’obra pren el títol de la fórmula amb què Carles Riba comença un sonet inclòs a Salvatge cor; el primer volum aplega quinze contribucions de distingits hel·lenistes, tots col·legues i amics de Miralles, mentre que el segon recull la col·laboració de reputats professors, escriptors i crítics, que s’han fixat en temes de literatura i en gustos compartits amb Miralles.
Carles Miralles (Barcelona, 1944) és catedràtic de filologia grega de la UB, de la qual també ha estat vicerector (1981-1986). Estudiós del mite i de la poesia dels grecs antics, s’ha ocupat també de narrativa i poesia llatina. Ha traduït, sobretot, textos filosòfics, poesia hel·lenística, novel·la grega i poesia neogrega. Ha estudiat poetes del segle XV i alguns de moderns, com Verdaguer, Riba, Salvat-Papasseit, Foix i Espriu. Ha treballat sobre temes diversos de literatura comparada i tradició clàssica. És director de la revista Ítaca de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i ha estat president del Consell Supervisor del Termcat.
La seva obra poètica ha estat distingida amb el Premi Salvat-Papasseit 1967, per On m’he fet home, i amb el Premi Nacional de Poesia 1992, per La mà de l’arquer. Ha aplegat els seus poemes en els volums D’aspra dolcesa. Poesia: 1963-2001 (2002) i No me n’he anat (2008), una antologia comentada, a càrrec de diversos autors. Posteriorment, ha publicat L’ombra dels dies roja (2009), que ha estat guardonat amb el Premi de la Crítica Literària en llengua catalana. El 1980 va rebre el premi Josep Carner de l’IEC per Lectura de les «Elegies de Bierville» de Carles Riba, i el 1994, el Serra d’Or d’assaig per Sobre Foix. |
.jpg)
