Són moltes les obres d’anàlisi i de crítica de l’extensa producció literària de Mercè Rodoreda. Tracten, fonamentalment, aspectes biogràfics de l’autora i els temes sobre els quals gira la seva obra i, en menor mesura, qüestions estilístiques i estètiques. Són poques, en canvi, les investigacions que s’han centrat en l’anàlisi lingüística i traductològica. I menys, encara, aplicades a la narrativa breu, un gènere literari que en la trajectòria de Rodoreda és d’una importància cabdal pel que fa a l’experimentació i l’evolució del seu corpus narratiu. L’estudi de Mongiardo, publicat per la Fundació Mercè Rodoreda de l’IEC, analitza de manera sistemàtica el procés de traducció a l’italià dels contes «El mar» i «L’elefant», inclosos en el recull La meva Cristina i altres contes, que encara no ha estat traduït a l’italià. Segons l’autora, el seu treball és «un petit assaig de traducció que es proposa de subratllar els aspectes més pràctics lligats al procés de traducció d’una prosa tan complexa i rica com la que caracteritza les obres de Mercè Rodoreda, concretament la narrativa breu». A partir d’un enfocament estrictament pràctic, l’assaig s’obre a aspectes més amplis lligats a la teoria de la traducció i ofereix un panorama molt detallat de les fases prèvies a l’activitat de traducció. Tal com explica Joaquim Mallafrè en el pròleg, en l’obra de Mongiardo «els lectors italians trobaran el goig d’assaborir el resultat de la traducció, la cadència de la prosa de Mercè Rodoreda en una altra llengua».

 

 

---