Joandomènec Ros, president de l’IEC, va obrir l’acte juntament amb Maria Corominas, presidenta de la Secció de Filosofia i Ciències Socials.
Andreu Domingo va començar el discurs analitzant la demografia i va afirmar: «Un cop rere l’altre, el demògraf ha d’enfrontar-se a la frustrant tasca de desmentir tòpics sobre l’evolució de la població difosos acríticament pels mitjans de comunicació, estereotips àmpliament compartits pel comú de la gent. Es tracta de la repetició de prejudicis sobre les conseqüències negatives de l’allargament de l’esperança de vida i l’envelliment de l’estructura per edats de la població, al voltant del nefast impacte de la davallada de la fecunditat i l’extinció de comunitats senceres; de la divulgació de clixés entorn de les migracions i la fragmentació de la cohesió social i la inevitable substitució d’una població per una altra, diferenciades etnoculturalment, o de la difusió d’interpretacions, tan dogmàtiques com errònies, sobre indicadors demogràfics, el més conegut dels quals és l’índex sintètic de fecunditat, pres com l’alarmant i incontestable llindar de la reproducció de les generacions, el famós 2,1 fills per dona.»
Domingo va afegir que «la construcció de la demografia a manera de risc global o de catàstrofe ha comportat no poques vegades la distorsió i la selecció interessada dels fets —sobretot en el pronòstic—, la trivialització de la veritat i l’ampliació de l’acceptació de les falsedats a condició que reforcin una determinada visió del món, que es pot categoritzar dins dels usos deformadors d’això que coneixem com a “postveritat”».
Després del discurs d’Andreu Domingo, li va donar resposta Anna Cabré, membre emèrita de la mateixa Secció.
|
