Vinyet Panyella, membre de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC, va obrir la jornada amb la ponència «El col·leccionisme com a forma de culte a l’art total. El cas de Santiago Rusiñol». A continuació, Enric Gallén, catedràtic de literatura catalana a la Universitat Pompeu Fabra, va parlar de «L’edició de textos dramàtics durant el Modernisme». Margarida Casacuberta, professora a la Universitat de Girona, va presentar la ponència «Altres aspectes del Modernisme: Barcelona i la rebel·lió de les ciutats segones a l’Europa del tombant de segle XIX-XX».
L’historiador de l’art Aitor Quiney, restaurador a la Biblioteca de Catalunya, va presentar el treball «Josep Triadó, un activista del Modernisme»; Francesco Ardolino, professor a la Universitat de Barcelona, va parlar de «Joan Maragall contra el Modernisme», i Lluïsa Julià, professora a la Universitat Oberta de Catalunya i especialista en Joaquim Ruyra, va parlar de «Joaquim Ruyra en la narrativa europea moderna».
Les últimes ponències de la jornada van ser la d’Imma Farré, catedràtica d’ensenyament secundari a l’IES Ermengol IV, de Bellcaire d’Urgell, amb «La revista Joventut: modernitat i eclecticisme en el darrer Modernisme», i la d’Irene Muñoz, organitzadora de la jornada i professora de literatura catalana a la Universitat de Perpinyà, amb «Víctor Català: 1901-1907».
La jornada va ser organitzada per la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial de l’IEC; el centre de recerca CRESEM, de la Universitat de Perpinyà, i l’Aplec.
|
