Segons els signants, mentre que tots els ciutadans acabaran el batxillerat amb unes nocions de llengua i literatura, filosofia i història ―assignatures obligatòries per a tots els alumnes―, molts d’altres l’acabaran sense cultura científica i tècnica. La raó, diuen, és que a les ciències i a la tècnica «se’ls atribueix un sentit únicament pràctic», mentre que les altres són considerades «pilars fonamentals per a la formació d’individus responsables i d’una societat més humana». Tot i això, la cultura científica explica en bona part l’actual visió del món, aporta coneixement sobre com han evolucionat els paradigmes en cada moment de la història, i dóna a conèixer el mètode amb què es poden encarar els problemes, plantejar hipòtesis, confirmar-les o refutar-les. A més, dialoga amb la literatura, l’art, la filosofia i la religió. Per tant, una visió del món i de la cultura que negligeixi la visió del món que proporcionen la ciència i la tècnica és «esbiaixada».
Per tots aquests motius, el Manifest demana que l’educació bàsica dels ciutadans es plantegi «de manera completa» i que hi continuï havent formació científica i tècnica a partir de quart d’ESO. També, que en l’educació dels mestres es doni una atenció especial als temes científics, sobretot a les matemàtiques, «perquè abans de l’ESO transmetin uns continguts que familiaritzin els alumnes amb el mètode científic i amb l’observació atenta de l’entorn», i que segueixin una formació continuada en les matèries científiques i tècniques que els permeti respondre als reptes canviants que es van succeint.
D’altra banda, proposen que en les carreres científiques i tècniques no es descuidi la formació integral, així com en les carreres de ciències socials o humanitats no es deixi de banda el coneixement científic i tècnic, i que es faci el que sigui possible perquè ciències i tècniques, d’una banda, i humanitats i ciències socials, de l’altra, «intensifiquin les seves relacions i busquin línies de treball conjunt, i això, cercant els elements d’enriquiment mutu i sense eliminar el debat i la discussió necessaris».
Finalment, demanen que el Govern, el Parlament i els mitjans de comunicació públics «incorporin assessories de ciència i tècnica que ajudin en l’acció de govern i a sensibilitzar la societat», i que això es tradueixi en «instàncies de reflexió científica i ètica que introdueixin les noves tecnologies, d’acord amb els valors i les exigències de la societat». |
