Amb un total de vint-i-dues comunicacions orals presentades pels caps de grup convidats i joves investigadors, es van tractar temes diversos com ara la participació de proteïnes que organitzen la cromatina en l’estabilitat genòmica, el paper dels RNA no codificants en la funció i malaltia de diversos tipus cel·lulars, i el paper de les marques de les histones en la regulació gènica, però, també, la inesperada absència d’aquestes marques en alguns gens.
Durant la jornada també es va abordar l’estudi de canvis epigenètics en espermatozous i oòcits, la funció de l’epigenètica en la heretabilitat del risc de malalties metabòliques, l’estudi del canvis en el metiloma associats al desenvolupament o malalties, i molts d’altres.
Aquesta edició va incloure una sessió, organitzada en col·laboració amb el Barcelona Chromatin Club, dedicada específicament a nous descobriments entorn de la reprogramació epigenètica durant el desenvolupament i tumorogènesi.
Enguany hem tingut la participació destacada d’uns quants científics que duen a terme la seva tasca fora de les nostres fronteres: Álvaro Rada-Iglesias (Universitat de Colònia), Pierre-Antoine Defossez (CNRS, París) i Laia Richart (CNIO, Madrid). La jornada va concloure amb una xerrada per part de l’investigador Dave Monk, de l’IDIBELL, sobre com es transmet i conserva l’imprinting per metilació del DNA dels gàmetes dels progenitors a l’embrió, i les conseqüències que té per a l’expressió gènica durant el desenvolupament posterior.
L’epigenètica és una branca jove de la biologia que estudia com l’ambient i la història d’un individu influeixen en l’expressió dels seus gens, i com aquests caràcters adquirits es transmeten d’una generació a l’altra sense alterar la seqüència del DNA.
Malgrat el breu recorregut històric d’aquesta ciència, els avenços han esdevingut essencials a l’hora d’entendre el desenvolupament i l’heretabilitat de molts tipus de càncers, i han posat de manifest la clara influència que l’entorn i els hàbits tòxics exerceixen sobre l’expressió de la nostra càrrega genètica.
Els esforços que diversos grups de recerca d’arreu aboquen a esclarir aquests mecanismes de modificació química del DNA han traspassat, en poques dècades, l’àmbit de la investigació bàsica, i a hores d’ara ja condicionen la pràctica mèdica i són un dels principals focus d’atenció en innovació farmacèutica i biotecnològica. |
