El 28 de gener passat, l’Institut d’Estudis Catalans va retre un emotiu homenatge a Carles Miralles i Solà en el primer aniversari de la seva mort. L’acte va ser presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i M. Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC.
Poeta, hel·lenista i catedràtic de filologia grega de la Universitat de Barcelona, Miralles i Solà va néixer a Barcelona el 1944 i va ser membre de la Secció Filològica de l’IEC, secretari general de l’IEC durant el període 1998-2002, i primer president de la Societat Catalana d’Estudis Clàssics.
En l’acte celebrat a la Sala Prat de la Riba de l’IEC, plena d’amics, companys i familiars, després de les paraules de benvinguda de Joandomènec Ros, hi va parlar en primer lloc Joan A. Argenter, membre de la Secció Filològica i president en el període 1995-2002, amb la intervenció titulada «Carles Miralles: una llengua de cultura, una cultura de la llengua».
A continuació, l’escriptor i també membre de la Secció Filològica Jaume Cabré va dedicar a Miralles el text «Com qui no vol la cosa», i Montserrat Jufresa, catedràtica de filologia grega a la Universitat de Barcelona, va destacar, al seu torn, la vocació d’hel·lenista de Miralles. Abans de la pausa, Victòria Fernández al violí i Paul Perera al piano van interpretar la Sonata n. 4, «Siciliana», de J. S. Bach; Melodia, de Christoph Willibald Gluck; Adagio en mi major, «KV 261», de W. A. Mozart, i el Sonetí de la rosada, d’Eduard Toldrà.
A l’equador de l’homenatge, Joaquim Mallafrè va pronunciar el discurs «Espais de trobada», mentre que Mariàngela Vilallonga va parlar sobre la presència de Carles Miralles a l’IEC. Després de la intervenció d’Eulàlia Miralles sobre «Els estudis de literatura catalana», Josep Piera va fer una lectura de l’obra poètica de Carles Miralles.
Finalment, M. Teresa Cabré va cloure l’acte destacant la faceta de Miralles com a traductor al català dels clàssics grecs i la seva visió sobre el lligam del món clàssic amb els orígens de la literatura catalana.
|
