Número 196
març 2015
ISSN 2013-4630
Seguiu-nos a Seguiu l'IEC a Twitter  facebook

El vitrall a la Catalunya medieval

           

Amb la publicació dels volums dedicats als vitralls de la catedral de la Seu d’Urgell i de la col·legiata de Santa Maria de Cervera i als estudis entorn del vitrall de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans clou el projecte de recerca Corpus Vitrearum Medii Aevii, que ha permès estudiar i documentar totes les vidrieres medievals dels edificis religiosos i civils de Catalunya fins a mitjan segle XVI. El projecte es va iniciar als anys vuitanta, promogut per la Unió Acadèmica Internacional (UAI).

Les primeres vidrieres conservades a Catalunya corresponen a la decoració de les esglésies cistercenques de Poblet i Santes Creus, austeres i sòbries. Però és al segle XIV, amb l’impuls constructor del gòtic mediterrani, quan es produeix l’expansió de l’art del vitrall, sobretot a les catedrals i les esglésies, com ara la catedral de Girona o l’església de Santa Maria del Mar de Barcelona. Gràcies a l’impuls de l’arquitectura civil, al segle XV els vitralls surten del context religiós i tenen cada vegada més protagonisme als edificis civils. Aquest fet suposa una modificació progressiva en la temàtica representada als vitralls, que abandona molts cops els temes religiosos per mostrar representacions de caràcter històric o al·legòric.

El detall de la informació i l’evolució d’aquest patrimoni vitrallístic medieval català es pot conèixer a fons mitjançant els sis llibres que ha publicat l’IEC en el marc del projecte Corpus Vitrearum Medii Aevi, de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut. Com va escriure Anscari M. Mundó en el pròleg del darrer volum, del qual va ser curador juntament amb Xavier Barral —tot i que no va poder veure’l publicat—, «Catalunya posseeix un veritable tresor de vidrieres artístiques comparables, en molts casos, a les més belles d’Europa». «Gràcies a aquest projecte que ara es clou, el vitrall, com a obra d’art, figurarà d’ara endavant en els tractats d’història de la nostra cultura artística», afirmava Mundó.


Un projecte internacional

Crist ressuscitat, detall d'un dels plafons de la Catedral de Santa Maria de la Seu d'Urgell

El Corpus Vitrearum Medii Aevi és un programa de l’Institut d’Estudis Catalans que forma part del conjunt de programes sota els auspicis de la UAI, federació d’acadèmies i institucions científiques amb voluntat de cooperació internacional, amb seu a Brussel·les, a la qual pertany l’IEC des de l’any 1922. L’objectiu genèric d’aquest projecte ha estat l’estudi científic i documentat (amb publicació final) de totes les vidrieres medievals, fins al segle XVI, d’edificis religiosos i civils.

El projecte va néixer a Amsterdam l’any 1952 al Comitè Internacional d’Història de l’Art, i va ser acceptat l’any 1954 per la UAI. L’IEC, vinculat a ambdós alts organismes, va assumir la tasca de preparar i publicar directament els volums del Corpus pel que fa a Catalunya, i l’any 1957 es va constituir un comitè a Barcelona que va presentar a la reunió del 1958 de la UAI un primer programa corresponent als volums dedicats a Catalunya. No obstant això, les dificultats per les quals va passar l’IEC durant la dictadura franquista van impedir-ne la publicació, fins que l’any 1979 es va constituir un equip tècnic permanent que va reprendre els treballs, dirigit per Joan Ainaud de Lasarte i integrat per Joan Vila-Grau i Ramon Roca i Junyent, amb la col·laboració d’altres especialistes com Manuel A. Mundó i Antoni Vila.

De Lasarte va dirigir l’estudi i la publicació posterior dels quatre primers volums del Corpus: Els vitralls medievals de l’església de Santa Maria del Mar, a Barcelona (1985), Els vitralls de la catedral de Girona (1987), Els vitralls del monestir de Santes Creus i la catedral de Tarragona (1992), i Els vitralls de la catedral de Barcelona i del monestir de Pedralbes (1997). El cinquè volum, dividit en dos llibres dedicats als vitralls gòtics de Santa Maria de Cervera i de la Seu d’Urgell (2014) i als estudis entorn del vitrall a Catalunya (2014), ha estat publicat recentment, sota la direcció de Xavier Barral i Anscari M. Mundó.

Cada volum d’aquesta col·lecció conté estudis històrics de conjunt i de detall, documentació arxivística dels vitralls de cada edifici, contractes d’artistes i d’operaris, reproduccions a tot color amb descripció iconogràfica i tècnica de cada vitrall, reparacions i restauracions d’èpoques posteriors, i vitralls d’edificis desapareguts dels quals, malgrat tot, es conserva la documentació que permet datar-los i descriure’ls.

En total, l’IEC ha compilat més de tres mil transparències, que es conserven al seu arxiu històric.


Continuïtat del projecte

Després d’elaborar el corpus medieval, Catalunya, com la resta de països europeus, es va plantejar ampliar el període de recerca. Per això, l’Institut d’Estudis Catalans i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya van signar el 2009 un conveni per a realitzar un registre i inventari dels vitralls barrocs i modernistes catalans, amb l’objectiu de realitzar un mapa exhaustiu del patrimoni vitrallístic del país i poder establir criteris que n’orientin les polítiques de conservació i restauració. Actualment, en el marc d’aquest projecte, ja s’han inventariat més de dos-mil vitralls d’aquestes èpoques a la província de Barcelona.

La història del vitrall i l’aportació de les recerques realitzades en les darreres dècades s’analitzaran el 20 de juliol en una jornada d’estudi que tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, en què es farà la presentació acadèmica dels darrers volums del Corpus Vitrearum Medii Aevii.
 

Piula aquesta notícia Facebook mail


Notícies

* El vitrall a la Catalunya medieval

* La Franja de Ponent, un llibre que recull, per primera vegada, la història conjunta de la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya

* Ferran Requejo, Flocel Sabaté, Damià Pons i Antoni Furió, nous membres numeraris de l’Institut d’Estudis Catalans

* L’IEC i la Diputació de Barcelona renoven la seva relació institucional

* Modest Prats, homenatjat amb motiu del primer aniversari de la seva mort

* La transformació social, econòmica i cultural del món rural, a debat a partir de l’estudi de la masia catalana

* Trenta-quatre mil estudiants de secundària i batxillerat participen en la XX Prova Cangur de Matemàtiques

* L’evolució de la recerca científica i tecnològica a Catalunya, recollida en el web 25 anys de recerca a Catalunya

* L’IEC lamenta la mort de Joaquim Molas, membre de la Secció Històrico-Arqueològica

* Mor el pare Gregori M. Estrada, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC, monjo de Montserrat i sacerdot

* Mor el matemàtic Evarist Giné, membre corresponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l'IEC

* Cuiners, productors i científics reflexionen sobre el patrimoni culinari català

* L’hepatòleg Joan Rodés, membre de l'IEC, guardonat amb la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya

* Abel Mariné, membre de la Secció de Ciències Biològiques, distingit per la seva tasca divulgadora

* Josep Maria Casasús, elegit síndic de greuges de la Universitat Pompeu Fabra


Butlletins anteriors

Pàgina principal de l'IEC

Institut d'Estudis Catalans. Carrer del Carme, 47; 08001 Barcelona.
Telèfon +34 932 701 620. Fax +34 932 701 180. comunicacio@iec.cat - Informació legal

D’acord amb la Llei 34/2002 (LSSI) i la Llei orgànica 15/1999 (PDCP) podeu Subscriure-us o Donar-vos de baixa