L’objectiu d’aquest projecte és aportar llum al debat que s’ha suscitat en el marc de la catalanofonia, tot avaluant diversos estudis de cas de gestions normatives en comunitats lingüístiques que comparteixen un tret en comú amb la nostra: l’escapçament administratiu de l’àmbit lingüístic. L’avaluació de les dinàmiques normatives seguides per les llengües elegides hauria de permetre substanciar l’estratègia més adequada perquè l’IEC participi en el nou horitzó des de la centralitat que li pertoca per prestigi i història.
En un context mundial on les dinàmiques demarcatives (identitàries) I les interaccionals (comunicatives) mantenen un pols extraordinari, la viabilitat comunicativa futura d’un bon grapat de llengües estarà fortament condicionada per l’horitzó normativoestandarditzador triat.
Aquest projecte s’ocuparà, doncs, d’analitzar els casos de llengües com el castellà, el gallec, el neerlandès, el francès i l’alemany. Casos que ocupen llengües de Comunicació internacional plenament consolidades i casos de llengües de demografia més reduïda, amb problemes de funcionalitat I estatus de minorització.
Abstract en anglès
The conflicte regarding the norms of the Galician Language is a paradigmàtic exemple of the complexity involved. The same management and decision-making of Language norms can be applied to a large lingüístic contínuum such as that of Galician, Brazilian and Portuguese. Two diferent normative strategies can be observed:
1) The triumph of isolations theses in Galicia has led to a Language for elaboration.
2) The managemenet of a pluricentrism (problematic) between Portugal and Brazil.
These are two situations that cannot be considered definitive. The dynamics of both processes can lead to new orientations.
