L’elaboració d’un diplomatari arnaldià és un projecte que ja iniciaren els primers prohoms de l’Institut d’Estudis Catalans (Antoni Rubió, Ramon d’Alòs). Des de llavors, diverses generacions d’estudiosos han fet contribucions en aquest sentit. L’objectiu final és elaborar el Diplomatari d’Arnau de Vilanova, és a dir, editar críticament tota la documentació conservada sobre el metge i pensador català. És prevista la publicació d’aquest diplomatari en el volum 2 de les Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia (projecte 9/5 de la Unió Acadèmica Internacional: Arnau de Vilanova, Corpus Philosophorum Medii Aevi). Aquest Diplomatari culminarà més d’un segle de recerca portada a terme per l’IEC (Antoni Rubió, Ramon d’Alòs, Joaquim Carreras, Miquel Batllori, Josep Perarnau).

Concretament, l’objectiu principal d’aquesta fase consisteix a editar críticament (és a dir, amb regest i datació tòpica i crònica) la documentació de l’Arxiu de la Catedral de València (que juntament amb la de Barcelona, Arxiu de la Corona d’Aragó, és la més nombrosa). Un segon objectiu és recollir la informació (més puntual) dels arxius i biblioteques següents: Arxiu Reial de València, Biblioteca Nacional de França, Biblioteca Apostòlica Vaticana, Archives Nationales de París, Archivio Segreto Vaticano, Arxiu Notarial de Barcelona.

I per acabar es preveu la redacció final i la publicació del Diplomatari; AVOThO 2.

 

 

Vilanova, Arnau de; Teologia; Edat mitjana

 

2019 -

 

Antecedents remots

Des dels seus mateixos començament, l’Institut d’Estudis Catalans es va interessar en la publicació d’un diplomatari arnaldià. Antoni Rubió i Lluch i, sobretot, Ramon d’Alòs varen començar a treballar en aquesta direcció. Després, altres investigadors, de dins (Joaquim Carreras i Artau, Miquel Batllori, Josep Perarnau) i de fora (Heinrich Finke, Paul Diepgen, Michael McVaugh, Mateu Rodrigo Lizondo, entre d’altres) de l’Institut d’Estudis Catalans han fet contribucions parcials a un futur diplomatari arnaldià.

 

 

Antecedents immediats

 

A proposta del Dr. Josep Perarnau, el director de l’Arxiu de la Catedral de Tortosa, Josep Alanyà i Roig, assumí la responsabilitat d’elaborar un Diplomatari arnaldià. En la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova (Barcelona, 2011) presentà la ponència “Diplomatari del mestre Arnau de Vilanova. Avantprojecte. Regest de documents” (publicada en les Actes de la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova. Edició a cura de Josep Perarnau (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 46), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Facultat de Teologia, 2014, p. 69-170) en la qual, com indica el títol, oferia l’inventari raonat (amb regest, bibliografia i comentaris crítics), ordenat cronològicament, de tota la documentació arnaldiana coneguda (248 documents). La gran part de la documentació arnaldiana es conserva en dos arxius: l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu de la Catedral de València. La documentació de l’Arxiu de la Corona d’Aragó ja ha estat transcrita per Alanyà i ara només resta, doncs, la documentació valenciana.

 

 

Arnaldi de Villanova, Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem, Praesentatio facta Burdegaliae. Curante J. MENSA (Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, 2), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans –Universitat Autònoma de Barcelona – Ateneu Universitari Sant Pacià, 2023, 242 p. ISBN: 978-84-9965-657-1.

Diplomatarium Arnaldi de Vilanova. Curante J. ALANYÀ (Arnaldi de Villanova Opera Theologica Omnia, 2), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans – Ateneu Universitari Sant Pacià, 2022, LIX + 456 p. ISBN: 978-84-126103-4-5.

Jaume Mensa i Valls, Arnau de Vilanova i els títols efectistes (en preparació)

 

De suppositionibus / Vicent Ferrer ; edició crítica del text llatí, traducció catalana, introducció a cura de Josep Batalla i Elena de la Cruz Vergari ; traducció anglesa de Robert D. Hughes. Col·lecció: Bibliotheca Philosophorum Medii Aevi Cataloniae ; 5. Editorial: IEC [coedició amb] : Obrador Edèndum : Universitat Rovira i Virgili; 2021

 

Jaume Mensa i Valls, «Amor heroicus», amor fraternal y «caritas» en la obra de Arnau de Vilanova, dins Martín González, Jorge Cendón, Oscar Parcero, Rocío Carolo (eds.), Filosofía de la Amistad. «De amicitia». Amistad en la Filosofía Medieval & de inicios de la Modernidad. Homenaxe ao Profesor César L. Raña Dafonte, Ribeirão, Edições Húmus, 2020, 206-219.

 

Jaume Mensa i Valls ponència “Amistad en la filosofia medieval e inicios de la Modernidad” al Coloquio Internacional de la Sociedad de Filosofía Medieval: De amicitia. Santiago de Compostela, 22-23 d’abril de 2019.

 

Arnaldi de Villanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi, regis Aragonum, et Frideric tertii, regis Siciliae, eius fratris. Curante Jaume Mensa. Col·l. Arnaldi de Vilanova Opera Theologica Omnia (AVOThO, XIV). Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Facultat de Teologia, 2019.

 

Jaume Mensa i Valls «The Collocutio Friderici regis Siciliae et nostra, lecta et communicata Sedi Apostolicae by Arnau de Vilanova (†1311) A Rehabilitation» A: Bulletin de Philosophie Médiévale, 60 (2018), p. 29-35.

 

«Diplomatari del mestre Arnau de Vilanova. Avantprojecte. Regest de documents» (publicat en les Actes de la III Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova. Edició a cura de Josep Perarnau (Treballs de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, 46), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans i Facultat de Teologia de Catalunya, 2014, p. 69-170)

 

• Institut d'Estudis Catalans