Equip de recerca:
Antoni González Sanmartí
Ada Cortés; Università La Sapienza (Roma), ICAC
Núria Romaní; UAB, ICAC
Pau de Soto; Universidade Nova de Lisboa
Núria Padrós
Any 1989
Director: Josep Guitart Duran
Col·laboradors: Gemma Hernández Herrero, Joaquim Pera Isern, Eudald Vilas Pujol. Ponent: Pere de Palol Salellas
Director TIR (UAI): G. Lugli (1957-1967), J.B. Ward Perkins (1968-1980), E. Condurachi (1981-1988), G. Carettoni (1988-1992), P. Sommella (1993- ).
Director FOR (UAI): G. Lugli (1924-1967), F. Castagnoli (1968-1988), P. Sommella (1989-2013), Josep Guitart (2013-).
|
Síntesi
La Tabula Imperii Romani (TIR) – Forma Orbis Romani (FOR) és un projecte internacional promogut per la Unió Acadèmia Internacional (UAI). El seu objectiu és la publicació del gran mapa de l’Imperi romà. La TIR es publica a partir de 56 fulls a escala 1:1.000.000, sobre la base dels mapes internacionals del món a la mateixa escala. Els fulls de la TIR van acompanyats d’un índex que proporciona les dades, històriques i bibliogràfiques indispensables per a cada localitat indicada al mapa. El 1997, l’IEC ja va publicar el full corresponent a Catalunya i Balears.
El projecte FOR va ser concebut per desenvolupar la mateixa línia de topografia antiga, per portar la cartografia i l’anàlisi al marc regional mitjançant mapes de detall (generalment a una escala més petita, 1:25.000 o 1:50.000), que permeten una localització precisa de les dades i un aprofundiment en l’estudi del poblament i del paisatge antics en territoris concrets.
A partir de la proposta de la Comissió Internacional per a la TIR-FOR, ratificada a l’Assemblea General de la UAI, reunida els dies 12-17 de maig de 2013, l’IEC va assumir des del 2014 la coordinació internacional del projecte. D’aquesta manera, l’IEC, lidera un equip internacional, amb la participació d’Itàlia, França, Grècia, Romania, Polònia, Bèlgica, Hongria, Bulgària, Tunísia i Japó. En aquesta etapa s’ha iniciat el procés de digitalització de la TIR-FOR amb la finalitat d’esdevenir el mapa digital interactiu de l’Imperi romà.
En el marc del projecte FOR Catalunya, s’han publicat cincs volums dels sis projectats de la Forma Conventus Tarraconensis (vegeu resultats). L’activitat actual del projecte està centrada en l’explotació científica de l’intens treball arqueològic de camp portat a terme en el territori de l’Ager Tarraconensis (a la dreta del Francolí).
Des de l’any 2015, l’equip català ha liderat una proposta que consisteix essencialment en la digitalització i unificació del projecte, a nivell internacional, d’acord amb els objectius generals següents:
- Desplegament i millora del programa informàtic amb un nou sistema gestor de bases de dades relacional.
- Continuar amb les feines d’introducció d’informació a la base de dades
- Posada al dia de les fitxes dels jaciments arqueològics.
Actualment, s’està treballant en la millora de les bases cartogràfiques i es disposa d’una aplicació en línia on s’introdueixen les dades dels jaciments i d’una pàgina web https://tir-for.iec.cat/ on es poden consultar les dades actuals.
Abstract
The aim of this project is to carry out a pilot study, consistint on the digitisation of the TIR-FOR, focusing on the Conventus Tarraconensis, of a digital tool aimed at storing information on the archeological sites and the cartography of the Roman world with great potential for its use by researchers, as well as helping to test new concepts in dissemination.
Based on the proposal of the International Commission for TIR-FOR, ratified by the General Assembly of the UAI meeting in Mainz (from 12 to 17 May 2013), the project team took on behalf of the IEC international coordination of TIR-FOR.
During 2015 the TIR-FOR project in its new digital unified versions has consolidated its theorical reflection. There have been explored not only the scientific aspects but also their enormous opportunities for cultural and social explotation. The pilot data base online developed at the IEC by the Catalan team has been extended to other European Countries. Work has been undertaken to incorporate innovation in the use of networks.
Paraules clau
Tabula Imperii Romani; Forma Orbis Romani; base de dades online; mapa romà interactiu; mapa Catalunya romana; patrimoni arqueològic romà; GIS; cartografia digital.
Antecedents
Els anys vint del segle XX la UAI col·laborà en el projecte TIR amb la finalitat d’elaborar un mapa de 56 fulls de l’Imperi Romà a escala 1:1.000.000, amb totes les dades topogràfiques i geogràfiques contingudes a les fonts clàssiques (literàries i epigràfiques) i també la informació que proporciona l’arqueologia i la numismàtica.
Finalment, l’any 1957 la TIR fou adoptada a la categoria A per la UAI, sota el patrocini de la Unione Accademica Nazionale (Itàlia). Per la seva banda, el projecte FOR va ser adoptat per la UAI, a iniciativa de l’Accademia Nazionale dei Lincei.
L’IEC fou pioner en la participació en aquest projecte, ja que publicà un primer volum de la Forma Conventus Tarraconensis (Volum 1: Baetulo-Blanda, 1928), preparat per J. C. Serra Ràfols. Va ser la primera carta arqueològica elaborada científicament a la península ibèrica. Des de la publicació de 1928, la FOR s’estroncà i no fou represa fins el 1996.
El 1987 es va constituir el comitè espanyol per a la confecció dels fulls de la TIR de la Península Ibèrica, sota el patrocini del CSIC i del Ministeri de Cultura. El full KJ-31: Pirineus Orientals era responsabilitat científica directa de l’IEC, s’acabà el curs 1993-1994 i es publicà l’any 1997.
L’any 1994, Josep Guitart Duran va participar en la reunió del Comitè Internacional de la TIR. En aquesta reunió es va tractar de la conveniència de rellançar aquest projecte, conjuntament amb el projecte FOR, i s’acordà proposar a la UAI tenir una reunió científica per tal de tractar d’aquesta qüestió. El curs 1995-1996, el Comitè Internacional de la UAI decideix anar cap al rellançament i la fusió dels dos antics projectes de la UAI, aprofitant les noves i àmplies possibilitats informàtiques.
Des del mes de maig de 2013, el director del programa, Josep Guitart (IEC/UAB), assumeix la coordinació internacional del projecte de la UAI.
Resultats
Aplicació en línia del projecte TIR-FOR
S’ha fet un disseny nou de la interfície gràfica de navegació. S’ha adaptat una base cartogràfica i s’han incorporat la capa cartogràfica de les vies de la Península Ibèrica i les capes cartogràfiques de populi, rius, accidents geogràfics i fronteres. Incorporació d’un sistema de cerques avançades.
S’ha incorporat la informació de les Illes Balears i de les Pitiüses.
Coordinació internacional del projecte
Els països que col·laboren en la prova pilot de l’aplicació en línia del projecte són:
- Polònia: 1400 fitxes pendents de revisió, correcció i adaptació a l’aplicació nova.
- Itàlia: 409 fitxes
- Romania: 1362 fitxes
- Tunísia: 454 jaciments introduïts
- Grècia: inici de les feines
Publicacions
Coedició entre l’Institut d’Estudis Catalans i Institut Català d’Arqueologia Clàssica, per a aquesta edició. Barcelona, 2021. ISBN: 978-84-9965-640-3 (IEC). ISBN: 978-84-94974-70-0 (ICAC). 277 pàgines.
Amb la contribució de l’Union Académique Internationale i la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC.
Ager Tarraconensis
Prevosti, M.; López, J; Guitart, J. (eds.). L’Ager Tarraconensis 5. Paisatge, poblament, cultura material i història. Actes del simposi internacional / Lanscape, Stlement, Material Culture and History. Proceedings of the International Symposim, celebrat a Tarragona el 28 i 29 d’octubre de 2010. Tarragona: Institut d’Estudis Catalans – Institut Català d’Arqueologia Clàssica.[Documenta 16, 5.], 2013
Prevosti, M.; Guitart, J. (eds.) Ager Tarraconensis 2. El poblament / The population. (2011) Tarragona: Institut d’Estudis Catalans – Institut Català d’Arqueologia Clàssica. [Documenta 16-2], 2011
Historical aspects and natural setting. Tarragona: Institut d’Estudis Catalans – Institut Català d’Arqueologia Clàssica. [Documenta; 16-1.], 2010.
Forma Conventus Tarraconensis (1 volum)
(1928). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica. Col·lecció: Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica; 1/4
Sèrie Studia Archaelogica
Tabula Imperii Romani: Full K/J-31
Autor: Unió Acadèmica Internacional. Comitè Espanyol
Data d’edició: 1997
Descripció física: 221 p. + 1 plànol; 24 cm
Entitats: Institut d’Estudis Catalans. Publicacions vinculades
ISBN: 84-7819-081-3
Editorial: Instituto Geogràfico Nacional
Articles
Prevosti, M. (2018) «Terminologia per a la cartografia històrica de l’antiguitat. L’exemple de la TIR-FOR», Terminàlia, 17, p.44-46.
Guitart, J.; Prevosti, M.; Soto, P.; Cortés, A.; Padrós, N., (2018). «El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)» A: Tribuna d’Arqueologia, 2015-2016, p. 332-347.
Guitart, J; Prevosti, M. «L’environement des villas de l’ager Tarraconensis» A: L’environment de la villa: pour une archéologie du domaine circa Villam IX. Université de Montpellier (en premsa)
Prevosti, M., "La diversité de l’habitat rural dans l’ager Tarraconensis à l’époque républicaine", Circa Villam. Studies on the rural world in the Roman period (any 2015), 7, p. 153-170.
Pera J.; Carreras, C.; Guitart, J.; Padrós, N.; Rodrigo, E.; Romaní, N.; Solà, G. De. «Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificació de segona meitat de segle II aC a l’interior de Catalunya. (Campanyes 2013-2015)» A: Tribuna d’Arqueologia, 2015-2016, p. 31-56. Carhus+D /4.0 (ICDS).
Pera J.; Carreras, C.; Guitart, J.; Padrós, N.; Rodrigo, E.; Romaní, N.; Solà, G. De. «Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificació de segona meitat de segle II aC a l’interior de Catalunya. (Campanyes 2013-2015)» A: Tribuna d’Arqueologia, 2016. (en premsa)
Pera J.; Rodrigo, E.; Romaní, N.; Carreras, C. «Puig Castellar de Biosca (La Segarra). Una fortificación romana del siglo II aC en el Noreste de la Hispania Citerior». A: Zephyrus. Revista de Prehistoria y Arqueología. SCOPUS, Carhus+ B /10 (ICDS) (en premsa)
Romaní, N.; Acero, J. «Transformacions in the urban drainage System in the late antique Hispania (3rd-6th centúries CE)» A: Sánchez, J.; Álvarez, D.; Sanz, R. The Loss of the Hispanias. 4 vol., Amsterdam University Press (en premsa)
Pera, J.; Rodrigo, E.; Romaní, N.; Carreras, C. «La fortalesa de Puig Castellar de Biosca (La Segarra) un castellum del segle II aC.» A: Actes de les IV Jornades d’Arqueologia de la Catalunya Central. Solsona, Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 14-15 octubre 2016. (Publicat el 2019), p.66-73.
Prevosti, M.; Coll, R. «Un balneum du Ve siècle dans le bâtiment octogonal de Can Ferrerons (Barcelone)» Circa Villam. Studies on the rural world in the Roman period 10, Girona, 2017, p.69-80.
Josep Guitart, Marta Prevosti i Pau de Soto. «El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)», Barcelona, 8 de juny de 2016. Organitzada per Tribuna d’Arqueologia curs 2015-2016. Consultable a la web de Tribuna d’Arqueologia. (en premsa)
Arasa, F. «A Ilici s’hi arribava per terra: la Via Augusta com a eix de comunicació i comerç» A: Abad, L. (ed.) L’Alcúdia d’Elx. Un passeig per la història i l’entorn, 2016, Publicacions de la Universitat d’Alacant. Col. L’Ordit, 2016, p. 48-51.
Prevosti, M.; Lindroos, A; Heinemeir, J.; Coll, R. «AMS 14C dating at Can Ferrerons, a Roman Octogonal Building in Premià de Mar, Barcelone» A: Journal of Archaelogical Science: Reports 6, 2016. P. 275-283. http://hdl.handle.net/2072/260438
Coll, R.; Prevosti, M. «La tècnica constructiva de l’edifici octogonal de Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona)» A: QUARHIS 12, 2016, p.94-105.
Baklouti, S.; Maritan, Ll.; Casas, L.; Laridhi Ouazaa, N.; Járrega, R.; Prevosti, M.; Mazzoli, C.; Fouzaï, B.; Larabi Kassaa, S.; Fantar, M. « Establishing a new reference group of Keay 25.2 amphorae from Sidi Zahruni (Nabeul, Tunisia)» Applied Clay Science 132-133, 2016. P.140-154.
Coll, R.; Prevosti, M.; Bagà, J. «Primeros resultados del estudio del taller anfórico de la Gran Via – Can Ferrerons (Premià de Mar, Barcelona)» A: Amphorae ex Hispania: paisajes de producción y consumo. Tarragona, 2016. P. 120-138.
Clariana, J.F.; Prevosti, M. «La represa de les excavacions arqueològiques a Torre Llauder després de la inauguració del mur. Resum de l’actuació al subsòl de l’aula principal» A: Felibrejada 96, Mataró, 2016. P.93-122.
Arasa, F. «Las inscripciones romanas del Alto Palancia. Un estado de la cuestión» A: Jérica, Jornadas sobre Patrimonio. Segorbe, 18 y 19 de octubre de 2014, publicado 2016, p. 11-39.
Estevens, E.; Flors, E.; Arasa, F. «Troballa de nivells iberoromans en una excavació urbana a Peníscola (el Baix Maestrat)» A: Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 34. Castelló, 2016. P. 153-160.
Pérez Milián, P.; Arasa, F. «Un sondeig a la Via Augusta al terme municipal de la Salzadella (el Baix Maestrat, Castelló)» A: Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Catalunya, 34, Castelló, 2016, p. 197-202.
Medina, P.; Arasa, F.; Aguilella, G. «El Plano (Espadilla). Un yacimiento romano del Alto Mijares (Castellón)» A: Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, 34. Castelló, 2016. P. 203-219.
Cortés, A. «La Casa del Peristilo de Ampurias» A: Rodríguez, O.; Tran, N.; Soler, B. (eds.). Los espacios de reunión de las asociaciones romanas. Diálogos desde la arqueologia y la historia. Homenaje a Bertrand Gouffaux, Madrid, 2016.
Cortés, A. «Un ejemplo de sede col·legial en Barcino. El edificio de la plaza de Sant Iu»
A: Rodríguez, O.; Tran, N.; Soler, B. (eds) A: Los espacios de reunión de las asociaciones romanas. Diálogos desde la arqueologia y la historia. Homenaje a Bertrand Gouffaux, Madrid, 2016.
Pera, J.; Carreras, C.; Romaní, N.; Rodrigo, E.; Padrós, N.; de Solà, G. (2016) «El proceso de implantación territorial romana en el NE de la Província Citerior en el siglo II a.C.» A: Pera, J.; Vidal, J. (eds.) Fortificaciones y control del territorio en la Hispania Republicana. Zaragoza, Libros Pórtico, 2016, p. 167-205.
Romaní, N.; Acero, J. «La red de saneamiento en las ciudades hispanes en época bajo imperial y tardoantigua: transformación y abandono» A: Álvarez, J.M.; Nogales, T.; Rodà, I. (eds.) Actas XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clássica. Centro y perifèria en el mundo clásico. (Mérida, 13-17 de mayo de 2013). Museo Nacional de Arte Romano, Mérida, 2015, p.1801-1805.
Pera, J.; Carreras, C.; Rodrigo, E.; Romaní, N.; Padrós, N.; Guitart, J. «La conquista en el nordeste de la Hispania Citerior a partir del estudio del asentamiento de Puig Castellar (Biosca, Lleida)» A: Álvarez, J.M.; Nogales, T.; Rodà, I. (eds.) Actas XVIII Congreso Internacional de Arqueología Clássica. Centro y perifèria en el mundo clásico. (Mérida, 13-17 de mayo de 2013). Museo Nacional de Arte Romano, Mérida, 2015, p.1761-1763.
Prevosti, M.; «A textile workshop from Roman times: the villa dels Antigons», A: Datatextil, 28, p. 10-18, 2013
Prevosti, M.; López Villar, J.; Fiz, I. «Paysage rural et formes de l’habitat dans l’ager Tarraconensis», A: Paysages rurales et territoires dans les cités de l’Occident romain. Gallia et Hispania. Collection Mondes ancians, Presses Universitaires de la Méditerranée, Université de Montpellier, p. 99, 107, 2013.
Prevosti, M. «Instalaciones oleícoles y vinícoles estudiades en el marco del Proyecto Ager Tarraconensis (PAT)», A: De Vino et Oleo Hispaniae, Anales de Prehistoria y Arqueología, 27-28, años 2011-2012, p. 97-111, 2013.
Prevosti, M.; Casas, Ll.; Roig,J.F.; Fouzai, B; Álvarez, A; Pitarch, A. «Archaelogical and archaeomagnetic datin in a site from the ager Tarraconensis (Tarragona, Spain): El Vila-sec Roman pottery». A: Journal of Archaeological Science, 40 (2013), p. 2686-2701.
Conferències i comunicacions
Acero, J.; Romaní, N. «La red de saneamiento de las ciudades hispanes en época bajoimperial y tardoantigua: transformación y abandono». Comunicació presentada al V Coloquio Internacional Nuevas Perspectivas sobre la Antigüedad Tardía. La pérdida de las Hispanias. Ideología, poder y conflicto. Madrid, Universidad Complutense de Madrid, 3-6/02/2016.
Pera, J.; Rodrigo. E.; Romaní, N.; Carreras, C.; de Solà, G.; Guitart, J.; Padrós, N. Presentació del pòster: «Puis Castellar (Biosca, Lérida): una fortificación republicana del 180 al 120 aC.» A: Congreso Internacional de Arqueología. Cultura material romana en la Hispania Republicana: Contextos privilegiados y estados de la cuestión. Lezuza (Albacete). Universitat d’Alacant, Ayuntamiento de Lezuza y Diputación de Albacete, 22-24/04/2016.
Josep Guitart, Marta Prevosti i Pau de Soto. «El projecte internacional Tabula Imperii Romani – Forma Orbis Romani (TIR-FOR)», Barcelona, 8 de juny de 2016. Organitzada per Tribuna d’Arqueologia curs 2015-2016. Consultable a la web de Tribuna d’Arqueologia.
Presentació d’un pòster sobre el projecte TIR-FOR al 2nd International Linked Past Symposium, Madrid, 15 i 16 de desembre de 2016. Organitzat per Pelagios Commons.
Seminaris i reunions
Reunió de la Comissió Internacional de la TIR-FOR, Roma, Università di Roma “La Sapienza”, 14-15 d’octubre de 2019. Es va comptar amb l’assistència de representants d’Itàlia, Polònia, Tunísia, Romania i Grècia.
Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès (2001: Vendrell)
Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental: actes del Simposi Internacional d’Arqueologia del Baix Penedès, el Vendrell, del 8 al 10 de novembre de 2001 / edició coordinada per Josep Guitart, Josep M. Palet, Marta Prevosti. (2003). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.
El Territori de Tarraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona: actes del Seminari organitzat pel Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, la Societat Catalana d’Estudis Clàssics i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, amb la col·laboració de la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili: Tarragona, 14,15 i 16 de febrer de 2006 / coordinació científica: Josep Anton Remolà. (2008). Tarragona: Institut d’Estudis Catalans. Societat Catalana d’Estudis Clàssics; Museu Nacional Arqueològic de Tarragona; Institut Català d’Arqueologia Clàssica. [Fòrum; 13]
Reunió de la Comissió Internacional de la TIR-FOR, Barcelona, IEC, 11-12 de maig de 2016. Es va comptar amb l’assistència de representants de Bèlgica, Itàlia, França, Romania, Hongria, Bulgària, Polònia, Grècia, Àustria i Turquia.
|
