L’objectiu del projecte és l’edició de les insaculacions de la ciutat de Barcelona entre finals del segle XV i el darrer any insaculatori abans del decret de Nova Planta, és a dir, abans de la fi del sistema electoral històric català, com ja s’ha fet en el cas de la Generalitat. El Projecte sobre la insaculació a la Generalitat, actualment, està en fase d’edició a l’EC. La documentació del projecte actual, és a dir sobre la Ciutat de Barcelona, es troba a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona. A més de la transcripció (nòmina de les bosses de consellers, dels jurats del Consell de Cent i d’insaculació d’oficis de la ciutat i les seves incidències), també s’han previst unes taules que facilitin la consulta, és a dir una relació alfabètica segons la normativa actual i una alfabètica segons el manuscrit, així com les funcions o oficis, gremi o procedència de les persones esmentades).

Abstract

Study on the electoral System of the City of Barcelona between the late fifteenth and early eighteenth century. The study contains the list of people who could choose to be elected according to the System and lucky bag (balloting). This list is important. To place the main famílies that had the power of the city. But it also shows that the Catalan society was socially quite porous.
 

 

 

Barcelona, Consell de Cent, consellers, oficis, insaculació

 

2008 - 2017

 

Llibres

Els Llibres de l'ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714). Volum 1 / coordinació d'Eva Serra i Puig

Data d'edició: 2015

Descripció física: 660 p. : 3 f. de làm. ; 26 cm

Entitats: Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica 

ISBN: 978-84-9965-256-6

Col·lecció: Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica ; 99/1

Editorial: IEC

Els Llibres de l'Ànima de la Diputació del General de Catalunya (1493-1714). Volum 2 / coordinació d'Eva Serra i Puig

Data d'edició: 2015

Descripció física: 646 p. ; 26 cm

Entitats: Institut d'Estudis Catalans. Secció Històrico-Arqueològica 

ISBN: 978-84-9965-257-3

Col·lecció: Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica ; 99/2

Editorial: IEC

 

Altres publicacions

Eva Serra, «Les Corts dels regnes: La legislació de Corts dels anys de Ferran II: una aproximació comparativa dels regnes de la Corona catalanoaragonesa» dins Ferran II i la Corona d’Aragó / Edició a cura d'Ernest Belenguer i Cebrià. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica ; 108 Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, (26-28 d’octubre de 2016), 2018, p. 339-364.

Eva Serra, «Pròleg» A: El Maresme en la línia de temps de la Guerra de Successió (1702-1714). Col·lecció Documents i Estudis maresmencs, núm. 1. Mataró, Diputació de Barcelona, Consell Comarcal del Maresme, Arxiu Comarcal del Maresme, Generalitat de Catalunya, 2016, p. 13-26.

 

Eva Serra, «Naixement de la concepció de ciutadania: el marc històric» dins Dret, conflictes i justícia. Barcelona, 1700, Col·lecció la ciutat del Born. Barcelona, 1700. Ajuntament de Barcelona, 2015, p. 50-94.

 

Eva Serra, «La potencialitat democràtica de la Catalunya històrica» dins L’Avenç, 418. Conferència commemorativa de l’Onze de Setembre, 8 de setembre 2015. Ajuntament de Barcelona, 2015, p. 26.

 

Eva Serra, «El Sistema constitucional català i el dret de les persones entre 1702 i 1706» dins el Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 26, Barcelona, 2015, p. 47-63.

 

Eva Serra «Els militars contra Catalunya, allotjaments contra cobertura legal» A: A Carn! [En línia] maig 2014, núm. 25 pp.24-38 www.acarn.cat

 

Eva Serra. «Unes Corts en plena guerra (1705-1706): la visió civil d’un conflicte militar» dins Actes del VII Congrés d’Història Moderna de Catalunya: Catalunya, entre la guerra i la pau, 1713, 1813. Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona. 17 al 20 de desembre de 2013, p. 347-387.

 

Jordi Buyreu, «Algunes puntualitzacions sobre les conseqüències de l’absentisme reial a la Catalunya de Ferran el Catòlic» dins Ferran II i la Corona d'Aragó / Edició a cura d'Ernest Belenguer i Cebrià, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 2018, p.319-338.

 

Eduard Martí, El Braç Militar de Catalunya (1602-1714), PUV, València, 2016.

 

Miquel Pérez Latre, «La ciutat de Barcelona en el govern de Catalunya, 1563-1602» dins Quaderns d’Història, núm. 23, Barcelona, 2016, p. 105-136.

 

Eduard Martí, «Quan la unió fa la força. El braç militar, el Consell de Cent i la defensa de Barcelona, 1684-1714» dins Quaderns d’Història, núm. 23, Barcelona, 2016, p. 197-224.

 

Núria Florensa i Soler, «L’augment del Consell de Cent: els homes que van esperonar la revolució de 1640» dins Quaderns d’Història, núm. 23, Barcelona, 2016, p. 271.

 

 

Participació en congressos i seminaris

Eva Serra, “Les Corts dels Regnes: La Legislació de corts dels anys de Ferran II; una aproximació comparativa dels regnes de la Corona catalano-aragonesa”. Comunicació al Congrés Ferran II i la Corona d’Aragó, IEC, Barcelona 26-28 d’octubre de 2016. (en premsa).

 

Jordi Buyreu, “Algunes puntualitzacions sobre les conseqüències de l’absentisme reial a la Catalunya de Ferran el Catòlic”. Comunicació al Congrés Ferran II i la Corona d’Aragó, IEC, Barcelona, 26-28 d’octubre 2016 (en premsa)

 

Eduard Martí, “La Conferencia de los Tres Comunes”, Jornades sobre la representació política de l’Antic Règim, UPF, Barcelona, 6-7 d’octubre de 2016.

 

Eduard Martí, “El Brazo Militar de Cataluña (1602-1714) y las Assemblées de la nobleses franceses (1649-1652): dos respuestas a la crisis del estamento militar en el siglo XVII”, en 68th Conference of ICHRPI, Mallorca, Universitat Illes Balears, 6-9 de setembre de 2016.

 

Jordi Buyreu, Conferència “La monarquia hispànica durante el reinado del emperador Carlos V: De la tolerància a la intransigència” dins dels Cursos dels Juliols de la Universitat de Barcelona (juliol 2016).

XIV Congrés d’història de Barcelona: “Ciutats, monarquia i formacions estatals, 1249-1812”. Barcelona, 25 a 27 de novembre de 2015. Tres conferències:

• Núria Florensa, “L’augment del Consell de Cent: els homes que van esperonar la revolució de 1640”.
• Miquel Pérez Latre, “La ciutat de Barcelona en el govern de Catalunya, 1653-1602”.
• Eduard Martí, “Quan la unió fa la força, El braç militar, el Consell de Cent i la defensa de Barcelona, 1684-1714”. 

Eva Serra, “Com afectaven les Constitucions als catalans”, conferències-lliçó al professorat d’institut d’ensenyament mitjà. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra, 17 de gener de 2015.

 

Eva Serra. “Les institucions i les classes dirigents catalanes, un llarg camí fins a la culminació d’inicis del XVIII”. Universitat Catalana d’Estiu. Prada de Conflent, 18 d’agost de 2014 (en premsa).

Eva Serra. “El moment republicà, juliol de 1713”. Barcelona: Museu d’Història de Barcelona i Museu d’Història de Catalunya. 22 de maig de 2014.

Eva Serra. “El poder local: d’Universitats (1706) a Ajuntaments (1718)”. Congrés Internacional: Els tractats d’Utrecht. Clarors i foscors de la pau. La resistència dels catalans. Museu d’Història de Catalunya, 9-12 d’abril de 2014.

Eva Serra. Congrés internacional: Catalunya i els països catalans abans i després de l’onze de setembre de 1714. IEC: Secció Històrico-Arqueològica, 17 de febrer de 2014.

Eva Serra: “Constitucionalisme al segle XVII: Catalunya: de la postguerra de 1652 a les Constitucions de 1702-1706”. Barcelona: Museu d’Història de Barcelona i Museu d’Història de Catalunya. 13 de febrer de 2014.

Eva Serra. “El sistema constitucional català i el dret de les persones al final de 1702-1706”. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 15 d’octubre de 2013. 

 
Altres resultats

Assessorament històric d’Eva Serra en l’Exposició del Tricentenari del Maresme. Comissària de l’exposició: Rosa Alzamora, directora de l’Arxiu Comarcal de Mataró. Inaugurada a Calella el 9 de juny de 2014. Cloenda 30 de setembre de 2014. El seu itinerari ha estat: Calella, Alella, Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera de Mar, Cabrils, Caldes d’Estrac, Canet de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar, El Masnou, Montgat, Pineda de Mar, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Teià, Tiana, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar.  

 

• Institut d'Estudis Catalans - Secció Històrico-Arqueològica