L’antecedent del DIEC1 és el diccionari de Pompeu Fabra (DGLC): “L’any 1932, [...] Pompeu Fabra publicà el Diccionari general de la llengua catalana, elaborat amb materials i recursos humans procedents bàsicament de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, que ell mateix dirigia.” (Pròleg DIEC, 1995)
Partint del DGLC de Fabra, doncs, l’Institut d’Estudis Catalans va elaborar el Diccionari de la llengua catalana, que fou publicat el 1995 (DIEC1). Aquesta edició va ser el fruit de la col·laboració entre les Oficines Lexicogràfiques, la Comissió de Lexicografia i els membres de la Secció Filològica. També hi van aportar els seus coneixements les altres Seccions de l’IEC i es va comptar amb un nombre molt elevat de col·laboradors.
Finalment, el DIEC2 s’elaborà prenent com a punt de partida el DIEC1 i, per tant, manté la continuïtat del projecte definit per a la primera edició, alhora que incorpora algunes novetats significatives tocant als criteris lexicogràfics. La segona edició del DIEC és fruit del treball coordinat de totes les seccions de l’IEC i respon a la voluntat de la Secció Filològica de mantenir el diccionari normatiu actualitzat i de prendre en consideració els suggeriments i les observacions relatius a la primera edició del DIEC que usuaris de diferents àmbits havien expressat.
