Aquest projecte es basa en la definició de les bases ortoèpiques del català a partir de la doctrina dictada per la Secció Filològica (SF) en els darrers anys per mitjà de les gramàtiques, el diccionari i l’ortografia normatius, i a partir també de l’ús de la llengua en els últims decennis, que complementa o modifica, millora o matisa, però sobretot actualitza, la Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Fonètica.

L’objectiu principal del projecte és traduir aquestes bases ortoèpiques en un document obert (revisable i susceptible de ser actualitzat) que permeti:

• generar aplicacions diverses adaptades a la requesta social (mitjans de comunicació, gestió pública i privada, ensenyament, ciència, ficció, tecnologies aplicades a la parla...).
• establir les regles per a la creació d’un diccionari de pronúncia del català, ja en una segona fase.

 

 

Abstract 

 

This project is based on the definition of the orthoepic bases of Catalan based on the doctrine dictated by the Philological Section (SF) in recent years through normative grammars, dictionary and orthography, and also from the use of the language in recent decades, which complements or modifies, improves or nuances,  but above all update, the Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana. Fonètica.

 

 

Llengua oral, ortoèpia, pronúncia, normativa, diccionari, requeriment social, mitjans de comunicació

 

2023 -

 

Durant la segona meitat de la dècada dels vuitanta, la publicació de diversos manifestos des de l’àmbit universitari, on es posava de relleu la preocupació per la presència insuficient de les principals varietats geogràfiques en la llengua dels mitjans de comunicació, va ser el detonant perquè s’emprengués la tasca de publicació d’una normativa establerta, que es va materialitzar en forma d’una Proposta. 

Aquesta Proposta, primer fonètica i després morfològica, va representar un gran canvi de perspectiva en el moment d’interpretar les interrelacions entre dialecte i varietat formal. 

Aquests canvis de perspectiva han estat incorporats en l’obra normativa posterior, especialment pel que fa als models ortoèpics en la part fonètica corresponent a la GIEC.

S’imposa una actualització de tots els materials existents, de criteris i, sobretot, una resposta coherent a les noves necessitats comunicatives actuals. Aquesta actualització inclou:

• La revisió crítica de la Proposta 
• La incorporació de la nova doctrina generada per la GIEC 
• La identificació i posterior esmena de buits, mancances i noves perspectives i necessitats.

 

Els resultats han de ser revisables permanentment. És per això que, un cop acabat tot el període de validació, es recomana la publicació electrònica d’un document provisional que reculli la feina realitzada i que serveixi de base per a aplicacions sectorials, bàsicament en forma de guies adaptades als diferents àmbits temàtics i territorials. 

 

• Institut d'Estudis Catalans