Entre els recursos lingüístics constituïts per l’IEC, el CTILC ha estat i continua essent un element fonamental en la realització d’una gran part dels projectes lingüístics de la institució. Un ús especialment destacable és la redacció del Diccionari descriptiu de la llengua catalana (DDLC), que l’ha pres com a font d’informació exclusiva per a la descripció lèxica del català contemporani; però el CTILC també ha estat un recurs de primer ordre en la realització d’altres projectes lexicogràfics (com ara la segona edició del DIEC, o la segona edició del Diccionari manual de l’IEC) fins i tot en el procés d’elaboració de la Gramàtica normativa, en què ha servit en moltes ocasions per a l’extracció de dades corresponents a fenòmens lingüístics de diversa mena.
Més enllà d’aquests usos, el CTILC constitueix una peça fonamental per a la realització dels projectes futurs de l’IEC en els quals destaca, particularment, l’elaboració del “Nou diccionari normatiu”.
Aquestes utilitzacions futures, juntament amb el manteniment de la funció que desenvolupa el corpus en l’àmbit dels professionals de la llengua i de la recerca lingüística, fan palesa la necessitat d’actualitzar aquest recurs amb nous textos posteriors a 1988, seleccionats a partir dels mateixos criteris d’equilibri i representativitat.
Ateses totes aquestes circumstàncies, la Secció Filològica va acordar que calia procedir a l’ampliació d’aquest corpus mitjançant la incorporació de textos més recents, i que calia considerar aquesta acció com a estratègica i prioritària entre els projectes de l’IEC. Per aquest motiu, hom aprovà un dictamen en què s’estableixen les línies bàsiques del disseny del futur CTILC, a partir de criteris de classificació i de selecció textuals similars als aplicats en la part ja constituïda del corpus.
Es tracta d’un projecte propi de l’IEC, que en principi es portarà a terme de manera independent d’altres institucions (universitats i centres de recerca) però que, si cal, podrà comptar amb col·laboracions externes.
