L’objectiu d’aquest projecte és aportar llum al debat que s’ha suscitat en el marc de la catalanofonia, tot avaluant diversos estudis de cas de gestions normatives en comunitats lingüístiques que comparteixen un tret en comú amb la nostra: l’escapçament administratiu de l’àmbit lingüístic. L’avaluació de les dinàmiques normatives seguides per les llengües elegides hauria de permetre substanciar l’estratègia més adequada perquè l’IEC participi en el nou horitzó des de la centralitat que li pertoca per prestigi i història.

En un context mundial on les dinàmiques demarcatives (identitàries) I les interaccionals (comunicatives) mantenen un pols extraordinari, la viabilitat comunicativa futura d’un bon grapat de llengües estarà fortament condicionada per l’horitzó normativoestandarditzador triat. 

 

Aquest projecte s’ocuparà, doncs, d’analitzar els casos de llengües com el castellà, el gallec, el neerlandès, el francès i l’alemany. Casos que ocupen llengües de Comunicació internacional plenament consolidades i casos de llengües de demografia més reduïda, amb problemes de funcionalitat I estatus de minorització.

 

 

Abstract en anglès

 

The project aims to shed light on the debate arisen in the context of Catalan-speaking countries. In addition, it will assess various case studies of standard processes in linguistic communities that share a common feature with ours: administrative breakdown of the linguistic field. The evaluation of regulated dynamics followed by the chosen languages should allow to execute the most suitable strategy to let the Institut d’Estudis Catalans (Institute for Catalan Studies) to participate on it as a prestigious institution.

 

In a global context where identity and interactive dynamics keep an extraordinary firmness, the future communicative viability of a group of languages will be strongly conditioned by the standard process chosen.

 

This project will then deal with the case studies of languages such as Spanish, Galician, Dutch, French and German. These cases cover fully standard international languages and also cases of minority languages. 

 

Llengua catalana; sociolingüística; planificació del corpus

 

2017 - 2019

 

“Estandardologia comparada sobre les llengües de l’Estat espanyol” Monogràfic de la revista Treballs de Sociolingüística Catalana. (En premsa)

 

Miquel Àngel Pradilla, Carla Amorós i Joan Costa “’Compositionality’ in comparative standardology” A: XI Col·loqui Internacional “Problemes i mètodes d’història de la llengua: la llengua desitjada. Girona, 25-28 de juny de 2019.

 

Miquel Àngel Pradilla, Carla Amorós i Joan Costa “Pluris/policentrismo, composicionalidad y gestión de la variación lingüística” A: Simposio Internacional LAPI 2019. Lisboa, 4 i 5 de juliol de 2019.

 

Miquel Àngel Pradilla «Norma i variació». Universitat de Valladolid. 22-25.10.2018.

 

Miquel Àngel Pradilla. «Individuació vs pluricentrisme: el cas gallec-portuguès-brasiler» Ponència en el V Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”. Tarragona. Universitat Rovira i Virgili. 28-30.11.2018

 

Klaus Bochmann “Presupuestos e implicaciones geopolíticas de la normativización lingüística” V Col·loqui Internacional “La lingüística de Pompeu Fabra”. Tarragona. Universitat Rovira i Virgili. 28-30.11.2018

 

Margarita Correia. «O acordo Ortográfico da língua portuguesa (1990): do desacordo á norma única)». Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Reunió Secció Filològica 9.3.2018.

 

Jurgen Erfurt «Débats autor de la standardisation de la langue». 13-14.12.2018

 

Jurgen Erfurt «Standarisation e variétés standards. Le cas du française en tant que langue pluricentrique» 13-14.12.2018

 

Altres resultats:

• Elaboració d’un informe sobre la projecció de les diferents realitats sociolingüístiques estudiades a la gestió normativa del conjunt de la llengua catalana.
• Elaboració d’un corpus bibliogràfic.
• Redacció d’un article presentat a revistes d’impacte del nostre entorn acadèmic.

 

• Institut d'Estudis Catalans